—Sabem qui és?

En Sebastian s’havia quedat darrere la porta forçada, assimilant una escena que, per desgràcia, ja li resultava massa familiar. La noia jove es mantenia dreta a la cadira gràcies a una corda que li envoltava el tòrax just per sota dels pits. Dos fulls d’examen grapats a l’esquena. El cucurull blanc al cap, de cara a la paret. Estava convençut que l’Ursula, quan examinés el cos de més a prop, descobriria un orifici rodó al front que li hauria deixat la pistola de pern captiu.

—Encara no —va respondre l’Ursula mentre processava el lloc de la troballa acompanyada de dos tècnics ajudants. Òbviament, estava incomodada perquè havien pres la vida a una altra persona tan jove, però contenta de ser la primer a arribar al lloc per una vegada. Podia fer l’examen científic de l’escenari a la seva manera.

—Està augmentant el ritme —va dir, i per un moment va apartar els ulls de la càmera per mirar en Sebastian—. Gairebé una setmana entre la primera i la segona, tres dies per a la següent.

—Sí.

—És l’anomenat període de reflexió, el que es va reduint?

—El nostre home no té cap període de reflexió.

En Sebastian va fer una passa fins a la taula de la darrera fila que tenia més a prop a l’aula i va baixar la cadira que hi havia a sobre. L’Ursula li va clavar la mirada i ell es va aturar, però després ella li va fer que sí amb el cap. En Sebastian va seure, va bascular sobre les potes del darrere de la cadira fins que la seva esquena va tocar la paret que tenia al darrere i va tornar a mirar la noia.

—Els assassins que maten per una coerció interna, que construeixen fantasies fins que ja no les poden reprimir, tenen un període de reflexió —va dir en Sebastian, i va veure’s a si mateix pensant un instant en en Billy—. Senten una certa calma després de l’assassinat, sovint vinculada a la vergonya i la culpa pel que han fet. Després, la pulsió es regenera, fins que ja no la poden contenir. Estadísticament parlant, el període de calma acostuma a escurçar-se cada cop més. Però el nostre home… —Va deixar que els seus ulls s’aturessin en els fulls que la noia tenia a l’esquena—. El nostre home no és empès pel desig ni per la compulsió. Ell mata perquè vol, no perquè ho hagi de fer. —Va callar. No per l’efecte dramàtic, sinó per repassar ràpidament per dins els casos en què havien treballat junts al llarg dels anys. Va concloure que tenia proves per poder confirmar la idea que li havia vingut al cap tan aviat com van trobar la primera víctima—. Mai ens hem trobat amb ningú com ell.