Iosef:
L’home assegut. La parpella. El meu ull cansat

Cada matí, quan em desperto, si és que em desperto pel matí, car tot ho veig amb la mateixa claror, em fa l’efecte que no he dormit o que encara estic adormit. És com ara, com sempre a aquesta hora davant del mur. Al mur, davant dels cavallets. Amb uns hipocamps plens de música i aferrats de sol i aferrats al sol i a la claror que potser ells poden distingir. Només en el blanc de la paret, com en el blanc dels ulls, s’hi veu la silueta dels hipocamps. Cavallets monstruosos. Estirant i arronsant la cua. Una cua que és com un tentacle. Com la cua d’un escorpí. Un símbol que m’havia de fer feliç amb un lligam d’amor; i són un símbol de lligam a la mort, al viure mort. Dragons musicals encartronats, incapaços de fer-se l’amor. Un. N’hi ha un. El més vell. Potser el més gran. Ara és mossegat, destrossat per un gos assassí, un gos ensenyat a matar. Boxer Doverman? Assassí. Com sona el mot? L’amor dels cavallets de mar. Mar, aigua, cavallets. Esperances de trobar. Trobar-la. Trobada. Teu. Meu. Nostre. L’amor dels cavallets de mar. Siluetes massa retallades i anar comptant. Molt. Quiet! Massa! Poc. El mur. Un cor. Junts besant-se fan un cor. El meu cor. Massa poca claror. Al davall del llit un sentiment esperant una pregunta. No. No hi ha contestació. Cap contestació. Se-geli per franquejar. No, no hi ha resposta. Els cavallets aferrats com les sangoneres. Els dos cavallets aferrats en el diàleg de les preguntes. Un joc total. Senar i inautèntic.

—Qui era la dona prenyada? —pregunta el mossegat encartronat.

—Vas ser tu? —pregunta al de la cua cargolada.

—Eres a la platja? —pregunta l’altre.

—Vas veure si hi havia lluna? —pregunta l’un.

—Ja ho sabia, ja ho sabia, ja ho sabia, ja ho sabia —canta el cor.

Hipocamps pels camps plens de sequera. Entremig de garrigues esquifides i roent de sol i de terra roent. Hipocamps al camp de batalla. Hipocamps gallet de fusell. Au! Les preguntes al mur!

—Demanes camps? —demana l’un.

—Fa sol? —demana l’altre.

Nifades. Aigua glaçada de color blanc. Microscòpicament estrelles, estrelles, estrelles! Aigua glaçada en el foc, com el foc. Nifades que vols fer creure en la teva bellesa. On? Ulls durs. Ulls de duresa en fer l’amor. Només els cecs no ho veuen. Passes. Autobús. Quan et vaig veure passar. Passes. Quan et veig passar. Ulls de duresa. Duresa. Dur. Mur. Ombres. Siluetes. Ombres d’hipocamps. Lligams. Camps de cavalls. Camps de batalla. Trinxeres. Fang. Nifades menjadora de carn d’altri. Afeccionada a la carn. La carn de veritat. Au, va, crida! Digues: Unció de carn! Digues: Carn! Digues! Veus una cicatriu? La veus? Una cicatriu afeccionada al meu cos? Veus la cicatriu pel front. Naixent al front, fins al coll, més avall de la gola. Fins dins, molt endintre. A sota l’estèrnum. Estrelles, estrelletes, estrelletes d’aigua glaçada, blanques, blanques, molt blanques. Ho veus? Fins a sota de l’estèrnum?

Tu. Tu, que et penses que pots fer creure en la teva bellesa. Veritat absurda. Tu absurda. Mal trobada versió de la veritat. Autenticitat absurda i inversemblant de la bellesa, que arriba fins al mur. Davant teu. El teu mur. El meu mur blanc. Blanc? Hi ha claror. Sempre hi ha la mateixa claror per a mi. Era blanc el teu mur? Ara ja no ho sé. El teu mur blanc ombrejat de cavallets en forma d’espermatozous. Hipocamps. Caps de dragons morts. Pobrets menja-robes. Sí, ara ja ho veig. Era blanc. El mirall, un gran mirall m’ho ha dit. Jo. Jo? Ara davant del mirall. Ha! No! No és el meu cap. No és el teu cap. Però era el meu mirall. És encara el meu mirall. És el meu cap? No. Sí que ho és. Tinc cap d’hipocamp. Ara, ja em toca ballar al sol de la teva paret. Al teu blanc mur. Davant teu. Em passejo. Has vist? Em passejo com un militar. Em passejo. Llangardaix. Ballant, Reflex. Aigua. Mort. Aigua morta, podrida. Mosquits. Petroli per matar mosquits. Reflex en l’aigua mort per un ball esmorteït. Fantàstic. Ple de fantasmes. Mort. Amor.