6.
ITINERARIS EPISTOLARS FUSTERIANS
El cinquè volum recull les cartes que Fuster va intercanviar amb Francesc de Borja i Aina Moll, Joan Coromines i Josep Maria Llompart. L’han editat Josep Ferrer i Costa, Joan Pujades i Marqués, i Joan Ferrer i Costa, que en signen la introducció, centrada en la personalitat dels interlocutors, la tipologia de la correspondència, els grans temes i els criteris de l’edició.
Com és habitual en els volums apareguts fins ara, aquest també conté abundants i necessàries notes a peu de pàgina que aclareixen en un sentit o altre alguns punts de les cartes i dels personatges que hi apareixen.
Encara hi ha, en aquest volum, abans d’arribar al corpus de les cartes, un pròleg a càrrec d’Aina Moll. Diguem, d’entrada, que no és un text de circumstàncies o per sortir-se’n del pas. No podia ser d’una altra manera. La correspondència entre ella i Joan Fuster ocupa una gran part d’aquest volum: 33 cartes d’Aina Moll i 35 de Fuster cursades durant un període que va del 12 de febrer de 1955 al 14 de març de 1960. Era una interlocutora imprescindible, ja que va dirigir les col·leccions «Raixa» i «Les Illes d’Or» entre els anys 1954 i 1962.
Aina, doncs, era la persona més adequada per a escriure el pròleg a aquest volum. Només ella ha sobreviscut als altres corresponsals, cosa que li ha permès de veure amb distància aquell llarg i apassionant diàleg, que ha quedat com a testimoni d’un important episodi de l’aventura cultural catalana dels anys cinquanta. En aquest pròleg repassa la peripècia editorial que tenia a Palma el seu centre i a Sueca una mena de corresponsalia permanent i un dels seus autors més actius. No oblidem que Fuster va publicar a Can Moll, en pocs anys, cinc llibres: El descrèdit de la realitat, La poesia catalana (dos volums), Indagacions possibles i Judicis finals. I encara, anys més tard, Babels i babilònies. De més a més, enviava per a l’almanac Cap d’Any una crònica en què resumia la vida literària del País Valencià, de València, pràcticament. Aquesta llarga relació de Fuster amb Palma explica la nombrosa correspondència amb Francesc Borja Moll, Aina, la seua filla, i Josep Maria Llompart. Quasi podríem parlar del període mallorquí de Joan Fuster. No oblidem en aquest sentit el volum de la Correspondència que aplega les cartes de Joan Fuster i Sanchis Guarner.
En la relació entre Fuster amb «Can Moll», Aina distingeix diferents moments. El primer (1951) està representat per una sola i breu carta de Francesc de B. Moll. El segon (1953-1960), en què Aina Moll, de vegades substituïda per son pare, és la destinatària principal. En el tercer (1961-1984) hi ha les cartes a Josep Maria Llompart —encarregat ara de «Raixa»— i de Francesc de Borja Moll. L’últim, que posa punt final a aquest epistolari mallorquí, és la carta de condol de Fuster a Francesc de B. Moll i Marqués, per la mort del seu pare (1991). El recorregut d’aquesta línia és la substància d’aquest pròleg.
De Sueca a Palma i a l’inrevés. Però també hi ha en aquest volum el trajecte epistolar Sueca-Chicago amb Joan Coromines. Quan aquest tornà a Catalunya, es desviarà cap a Barcelona o Pineda. La correspondència la inicia Joan Coromines amb una carta des de Chicago (28 d’agost de 1955). L’última, la que fa 34, és de Fuster al gran filòleg, des de Sueca (2 de gener de 1991).
La lectura d’aquest epistolari —que es completa amb un apèndix que aplega tres articles de Fuster sobre Joan Alcover, el Diccionari de Coromines i les Illes Balears— té un gran interès. Hi trobem les penes i els treballs, però també les satisfaccions d’uns grans treballadors de la nostra cultura. Hi ha, per part de tots ells, rigor i afecte, obstinació i professionalitat, intel·ligència i humor. Això que se’n diu honestedat intel·lectual i amor —real, amb obres, no amb paraules— al país. Als nostres països. La correspondència és un exemple de l’altura a què podien arribar quan alguns decidien treballar seriosament, amb ambició.