3.

UN ENFILALL D’AFORISMES

Fuster, en el pròleg de l’edició castellana d’El descrèdit de la realitat, escriu sobre aquest llibre:

Expuesta con la palabra hábil, galopante, expeditiva, de ese género literario que convenimos en denominar «ensayo», se toma libertades de generalización, de síntesis concisas, de formulaciones veloces. No me arrepiento de ellas. Dan de sí lo que pueden, por supuesto. Sea como fuere, no sabría renegarlas. Por el contrario: me atrevería a darles el refuerzo de una corroboración erudita y hasta militante.

Aquestes paraules constitueixen una referència interessant per delimitar i «definir» l’assaig, particularment l’assaig fusterià. Sobretot si les situem en el context d’aquest llibre en concret. En poques planes, 147 exactament, i en petit format, Fuster redacta una trajectòria de la pintura occidental des de Giotto o, més exactament, des del Renaixement, fins a l’avantguarda de la primera meitat del segle XX, i sosté la tesi que durant aquest trajecte històric la realitat es desacredita cada vegada més fins que es perd de vista amb els pintors abstractes.

Ara bé, si llegim el llibre, advertim que és un mosaic de notes curtes, discontínues, amb molts bots, que recorren ràpidament els períodes tradicionals de la història de l’art i la cultura, centrant-se en la pintura, però amb poques citacions de pintors concrets, només alguns com a il·lustracions. Fuster travessa molt ràpidament aquesta història, deixa de banda moltes coses i passa molt per sobre d’altres. El mateix Fuster fa referència indirectament a aquestes objeccions o «defectes». Però se’n defensa apel·lant —i això és el que ara m’interessa— a la manera de fer de l’assagista, que consisteix, per a ell, a prendre’s llibertats de generalització, amb síntesis concises i formulacions veloces. Precisament per això, perquè ell ha fabricat el seu llibre com a assagista, diu que no se’n penedeix i que el considera vàlid.

La manera fusteriana de tractar en poc espai un tema tan ampli és una mostra de l’assaig tal com l’entenia i el practicava Fuster, a les antípodes de la monografia, rigorosa i minuciosa. És una altra manera de plantejar l’estudi d’un fet, d’un problema, que per això mateix escapa a les «objeccions» de l’erudit, al seu punt de mira «científic». I no perquè d’aquesta manera l’autoritze a ser arbitrari. Ben al contrari, es prohibeix la facilitat i l’arbitrarietat, tan rigorosament com l’erudit. Fuster ha planificat l’evolució històrica de la relació pintor-realitat i ho ha fet, en general, sintèticament, però coherentment. Lliurement, però sense perdre de vista la història de la pintura, sense deixar de referir-s’hi com una verificació o il·lustració del que diu. Es tracta d’un altre «rigor»: no el de l’inventari de fets, sinó la verificació d’una hipòtesi o no en la realitat històrica. Una monografia no pot refutar un assaig que responga a un plantejament com el fusterià. Són dues paral·leles que no es poden tocar, però sí que poden concordar els punts d’una recta amb punts de l’altra.

L’assaig fusterià té com a principis l’exigència de la llibertat especulativa i l’exigència de la claredat i la coherència. No importa que el marc siga molt ampli, com passa amb El descrèdit de la realitat, o més estret, com en altres assaigs. En realitat, tots els marcs són amplis, tots desborden el fet que es vol analitzar, precisament perquè s’hi encara amb llibertat. D’altra banda, haurà de ser concís. Ha de recórrer l’ampli espai que obri cada tema amb «formulacions veloces». Ho ha de fer, i això, aquest factor dinàmic, aquesta voluntat de síntesi intel·ligible, marca i emmarca l’assaig de Fuster. Lliure i sintètic, inventiu i perceptiu, l’assaig fusterià ha de ser curt. De fet, s’hi ha quedat. El seu assaig tendeix a l’aforisme, o és un enfilall d’aforismes.

Sempre hi ha una idea rectora, una directriu o una direcció en què Fuster articula la seua especulació. Una idea que va precisant-se, matisant-se, reduint-se al seu nucli. Una hipòtesi de treball que posa a prova «provatures». Això li dóna moviment, encara que se centre i concentre en un tema molt particular.