El prenacionalisme:
de Don Pelayo a Felip V

Parlar de nacionalisme abans del segle XIX és un anacronisme, perquè el nacionalisme és essencialment una ideologia, un producte intel·lectual nascut en el context d’una determinada època. Ara bé, quan els nacionalistes del XIX van començar a treballar per elaborar la seva doctrina, van capbussar-se en el passat i van començar a capturar dades que els donaven la raó o esdeveniments que podien ser heralds del posterior adveniment del nacionalisme. Tot aquest conjunt de dades i d’esdeveniments els podem col·locar sota el paraigua comú del prenacionalisme o protonacionalisme, per dir-ne d’alguna manera.

Tot plegat es pot classificar en els tres factors que són la clau en la invenció del concepte de nació en el segle XIX: la història, la llengua i l’organització política. Anirem per parts: en el cas del nacionalisme espanyol (al contrari del que va passar en el cas català) els ideòlegs del segle XIX ho van tenir molt fàcil, perquè Espanya era una unitat política constituïda des de feia tres-cents anys, amb una llengua clarament hegemònica (el castellà) i amb una tradició historiogràfica molt forta, centrada en la Corona de Castella.