LA ROSA DE SEDA ^[5]
(Faula)

En un fabulari encara per trobar es llegirà un dia aquesta faula:

A una brodadora d’un país llunyà va encomanar-li la seva reina que brodés, sobre seda o setí, entre fulles, una rosa blanca. La brodadora, com que era molt jove, va anar a buscar pertot arreu aquella rosa blanca perfectíssima, a semblança de la qual brodaria la seva. Però passava que unes roses eren menys belles del que li convenia, i altres no eren blanques com havien de ser. Va gastar un dia rere l’altre, hores ploroses, cercant la rosa per imitar amb seda, i, com que als països llunyans mai no deixa d’haver-hi pena de mort, sabia molt bé que, per les lleis dels contes com aquest, no podien deixar de matar-la si no brodava la rosa blanca.

Per fi, no tenint millor remei, va brodar de memòria la rosa que li havien exigit. Després de brodar-la va anar a compararia amb les roses blanques que existeixen realment als rosers. Va passar que totes les roses blanques s’assemblaven exactament a la rosa que havia brodat, que cada una d’elles era exactament aquella.

Ella va portar la feina a palau i cal suposar que es va casar amb el príncep.

Al fabulari, on ve, aquesta faula no porta moralitat. Precisament perquè, a l’edat d’or, les faules no tenien cap moralitat.