La infidelitat

Sergi Escolano Pérez

A ell li encanta fer el salt a la seva dona. És com qui juga a futbol dos cops per setmana. És tota una cerimònia, diu a la seva dona que té molta feina o que té un sopar d’empresa i se’n va tot sol a lligar. Al començament de la nit el llistó està altíssim, només s’ho farà amb noietes perfectes de divuit anys. A mesura que passen les hores i l’alcohol s’apodera de la seva sang, el llistó va baixant així com va pujant l’edat de la possible presa. Això sí, cap nit se n’ha anat en blanc, sempre ha aconseguit emportar-se’n alguna al llit. N’hi ha hagut de realment molt lletges però, de tota manera, un clau sempre és un clau. L’endemà explica a l’oficina alguna història fantàstica, que si vuit seguits fins que ella no va poder més, que si amb tres ties alhora, que si amb una top model mulata que surt a la tele, que si amb unes siameses, que si amb una contorsionista hawaiana… No sap si li agrada més fer-ho o explicar-ho a la gent de la feina. Sap que ells l’admiren i l’envegen i que donarien qualsevol cosa per estar a la seva pell.

A ella li encanta fer el salt al seu marit. És com qui va al cinema dos cops per setmana. És tota una cerimònia, espera que li truqui dient que té molta feina o que té un sopar d’empresa i se’n va tota sola a lligar. Es pren tres o quatre bourbons i espera que algú la entri. Hi ha nits que és molt selectiva i n’hi ha d’altres que no ho és tant, tot depèn de l’alcohol que hagi ingerit. Això sí, cap nit se n’ha anat en blanc. De vegades no li ha agradat el material de la discoteca i ha trucat a algun company de feina del seu marit. Li feia molta gràcia anar-se’n al llit amb l’home que aquella nit li feia de tapadora al seu home.

—Què tal amb el Lluís i el José Antonio? —preguntava ella al matí, mentre esmorzaven.

—Ja els coneixes, són unes persones molt avorrides —responia ell mostrant desinterès—, em sembla que la propera vegada que hi hagi un sopar d’aquests no hi aniré. Són tots tan depriments!

Ella no els trobava tan avorrits, el Lluís i el José Antonio, a més a més, els trobava fins i tot divertits quan la penetraven salvatgement per darrere mentre insultaven el seu marit. I altres companys de feina tampoc no n’eren gens, d’avorrits.

—I tu què tal, aquí tan sola?

—Doncs també avorrida, llegint revistes i mirant la tele.

El seu matrimoni no funciona gaire bé. Ja fa més de quatre mesos que no ho fan junts.

Aquesta nit ell en té ganes, d’anar de cacera. Li truca i li diu que han vingut uns americans i que els ha de portar a un tablao flamenco. Es pren un parell de whiskies d’una ampolla que guarda al seu despatx i se’n va a aquella discoteca nova que han obert i que li han dit que està plena de noietes joves buscant homes amb experiència.

Ella li diu que l’esperarà desperta. Es dutxa, beu tres martinis secs i es vesteix per matar. Anirà a aquella discoteca nova que han obert i que li han dit que està plena de noiets joves buscant dones amb experiència.

Ell entra i observa el material. Sí que està ben assortit el local. Es col·loca amb posat assajat a un costat de la barra i comença a llençar les seves mirades irresistibles a les noies del voltant. Cap en fa cas. Totes van acompanyades de nois de la mateixa edat que elles, que semblen sortits d’un anunci de gimnàs. Es pren tres whiskies més i els paga amb la seva targeta de crèdit de color daurat de manera que el vegi tothom. La tàctica no funciona, en demana un parell més.

Ella entra i se’n va a l’altra punta de la barra. Hi ha uns nois que fan caure de cul però sembla que no en fan gaire cas. Se’n beu un parell de copes. Intenta conversar amb els nois del costat però de seguida l’eviten. Desplega tot l’arsenal de dona fatal que té. El resultat és desastrós. Es pren tres copes més.

Ell parla amb una rossa que s’ha assegut a la seva esquerra. Amb l’habilitat que el caracteritza li confessa les seves mesures antropomòrfiques. Exagera una mica (quina importància tenen set o vuit centímetres amunt o avall?). Ella riu. Ell creu que ja la té al sac i li intenta assestar el cop definitiu, li diu que és capaç d’aguantar tres claus gairebé seguits. Ella riu encara més fort. Sense poder parar de riure li explica que fa nou mesos que surt amb un culturista senegalès, que fa un any totes aquestes proeses l’haurien impressionat però que ara li semblen coses de nens. A cau d’orella li diu les mesures i les millors marques personals amatòries del seu home. Ell resta bocabadat durant una bona estona. Primer intenta imaginar un membre així de gros, trenta-dos centímetres de carn negra i dura. Després prova de recordar la seva pròpia marca personal, la marca «oficial», la d’explicar a la feina, eren nou seguits, però de la de veritat ja ni se’n recorda. Mentre hi pensa, apareix el manso en qüestió. Triga tres quarts d’hora a mirar-lo de dalt a baix i d’esquerra a dreta. Quan acaba prefereix fer mutis i canviar de lloc a la barra. Ja a la seva nova posició els mira de reüll, la noia encara riu, explica a aquell tros de bèstia la conversa que havien tingut. L’africà també riu. Intentant no imaginar la parella riallera en plena apoteosi sexual, es demana un whisky sol.

Ella parla amb un noi amb ulleres rodones a l’estil del John Lennon. Li agrada la seva pinta d’intel·lectual. Després d’un intercanvi de frases sense gaire sentit, el noi li pregunta què n’opina, de la pluja daurada. Ella li res-pon que la preocupa molt l’ecologia i que li fan pena tots aquests arbres que moren per culpa d’aquesta maleïda pluja daurada. El presumpte intel·lectual marxa remugant. Ella no ho acaba d’entendre i per aclarir-se les idees es pren un vodka amb pinya.

Ell fixa el seu proper objectiu: una morena vestida de cuiro negre que balla com si estigués posseïda per algun dimoni. La imagina amb el cap fent un gir de tres-cents seixanta graus com la Linda Blair a L’exorcista i, inevitablement, pensa en els beneficis sexuals que una noia amb un cap rotatori podria proporcionar. L’ataca. Li diu les frases de rigor per trencar el gel i li demana què li semblaria si sortissin junts d’aquell antre i anessin a un hotel. Ella li respon que serà millor anar a casa seva, que allí té el material necessari. Ell es pregunta de quin material deu parlar, segurament serà llenceria de fantasia d’aquella que el posa tan calent i que la seva dona sempre s’ha negat a posar-se. De tota manera li ho pregunta. La dona de negre li contesta amb naturalitat: esposes, fuets, cordes, estranguladors de penis, cilicis, palanganes per fer ènemes, vibradors gegants, botes amb tacó de punxa… material sadomaso en general. Li explica com el lligarà al llit, com el fuetejarà, com li apagarà cigarretes als mugrons, com li introduirà un vibrador de cinquanta centímetres, com li posarà mil vegades el vídeo del Debate sobre el estado de la nación, com se li pixarà a sobre i que si és suficientment submís deixarà que li llepi les botes. Ell fuig ràpidament i es refugia darrere una columna. La dona el busca però de seguida es cansa i se centra en una altra presa: un noi amb ulleres rodones a l’estil del John Lennon. Quan veu que la dona ja no el persegueix demana un bourbon per celebrar-ho.

Ella s’apropa a un ros que beu martini. Parla amb ell durant una bona estona. És un gran conversador. Ella el troba meravellós, és un noi sensible, comprensiu. Parlen d’homes i de dones, de la vida, de l’amor… Creu que és l’home perfecte i que s’ha enamorat com una boja. Llavors se li declara sense embuts. El noi li respon que li sap molt de greu però que ja té parella, i assenyala un noi amb ulleres rodones a l’estil del John Lennon. De tota manera, li expressa el seu desig de continuar sent amics i la convida a una copa. Ella demana quatre whiskies.

Els dos porten una trompa com un piano quan les seves mirades es creuen. Es troben interessants l’un a l’altre i es prenen unes copes junts. Ballen, es morregen i es grapegen com col·legials desesperats. Ella pensa que allò és un home i no l’inútil del seu marit. Ell pensa que allò és un cul ferm i no el de la seva dona. Decideixen anar a casa d’ella, el seu marit ha anat a un sopar de negocis i no tornarà fins tard. Ell opina que el seu marit deu ser un imbècil, que si aquella fos la seva dona no sortirien mai del llit.

A casa d’ella beuen encara més. Mentre ell fa el primer assalt al moble bar ella llença tots els discos del John Len-non a les escombraries. Aviat se’ls acaben les begudes i es prenen combinats de Chanel amb llimona i Brummel amb coca-cola. Ell va tan borratxo que ni tan sols es pregunta com és que no li costa gaire orientar-se en aquella casa, desconeguda fins ara. Un cop esgotats el moble bar i el tocador passen a l’acció. Ell es treu la roba i la deixa a un penjador que hi ha a la porta de l’armari, com cada nit. Ella es despulla i deixa caure la roba a terra. Sense més preàmbuls s’acoblen. Els dos estan massa beguts i no estan segurs de poder arribar a l’orgasme. Ell l’envesteix cada cop més ràpid amb l’esperança de recuperar la sensibilitat perduda. Ella mira cap a l’armari, veu la roba d’ell penjada i li sembla que reconeix la corbata que va regalar al seu marit aquest Nadal. Mira cap al terra i veu les sabates italianes que sempre porta el seu marit. Se n’adona amb qui està fent l’amor i nota com l’orgasme s’apodera d’ella. Al mateix temps, ell descobreix la seva pròpia fotografia sobre la tauleta de nit. Llavors també s’adona amb qui se n’ha anat al llit i esclata en una explosió de plaer indescriptible. Els dos hi arriben alhora i de manera totalment animal. Es desacoblen i resten sense respiració durant uns segons. Sense dir res, ell s’aixeca, es vesteix i se’n va.

Ja fa un any i mig que es veuen d’amagat, quan ell té un sopar de negocis i ella està sola a casa. Fins i tot estan pensant en divorciar-se i anar a viure junts.