Fru

Pep Valsalobre

90º? Perfecte. Un rajolí més d’aigua damunt les pedres… Aviam: si podem perfilar una mica millor les mutacions sobre el gen fruitless, fru per als amics, podrem determinar també millor totes les alteracions dels segments del ball nupcial del mascle de la mosca de la fruita, sens dubte, jo diria; fer les mutacions més selectives, més controlades, això. Aquí anirà bé contactar amb l’equip de la Jane Allendorfer, de Cincinnati, tota simpatia ella. Fins ara sabem que la dansa de Drosophila melanogaster mascle té quatre etapes; bé, cinc si incloem també la còpula amb la femella. Qui podria analitzar millor el procés? Potser els paios aquells de Viena, de l’Institute of Molecular Biotechnology of the Austrian Academy of Sciences? No ho sé, no ho sé, no me’n fio perquè aquests arreplegats van de vedets i ja ens van deixar penjats una vegada per poder publicar ells abans a Nature sense esperar a cloure tota la recerca… Ah, això és vida, quin relax!, s’hi està de meravella, aquí. Per què coi m’he hagut d’embolicar a dirigir un projecte internacional de recerca? No tenia ja prou feina? Segons quines mutacions apliquem a fru, el mascle de vegades canvia de comportament sexual, cert, però hem de veure quina és la correspondència entre la mutació concreta i la fase exacta de la dansa que en resulta alterada, més precisió, ves. Interessarà a continuació, sobretot, superar la fase d’estudis del gen fru de la mosca i passar a observar les mutacions sobre gens implicats en l’actitud sexual en animals més complexos, mamífers, ratolins, potser? Ho haurem de consultar amb els del laboratori de neuroendocrinologia de Califòrnia. Els direm que s’incorporin també a l’equip. Per què no són mixtes les saunes? Al capdavall som un país civilitzat, no? I, esclar, finalment en humans, però em temo que la variabilitat dels gens que controlen la conducta sexual en humans serà molt elevada i implicarà altres factors de mal controlar. I després, no cal dir-ho, vindrà tota la rastellera de crítiques dels filòsofs, observatoris d’ètica i torracollons de tota mena que si els científics només veiem el món com un laboratori, que si ho reduïm tot al determinisme biològic, que si al capdavall només aspirem al control del comportament humà, que si…

—Bon dia! Quina escalforeta, oi?

—Bon dia.

Concentració, sisplau, concentració. La xarxa de neurones que estaran associades a la conducta sexual, en el cas humà, serà descomunal, no pas les tristes cinc-centes de la mosca de la fruita, no cal dir-ho. I tot i només amb la mosca, no sabem ben bé, diguin el que diguin els del grup de la Villella i companyia de Massachusetts, quines connexions concretes regulen fru quan especialitza les neurones com a cèl·lules de la xarxa de control sexual. Imagina’t què sabem de quan mutem fru! En fi…

Per què se m’asseu a tocar aquest senyor? No és prou gran la sauna? Bé, tanco els ulls aquí ajagut però ja estic un punt neguitós… Els obro? Bah!, no t’hi capfiquis. On érem? Sí, connecta exactament fru mutat amb les neurones de comportament sexual. Serà cabdal veure quina és la mutació exacta i sobretot com afecta aquesta a la regulació neuronal que fa que el mascle de la mosca persegueixi els altres mascles i oblidi les femelles, un mascle gai, en fi. Cagumseuna: estem sols, té espai per seure cinc metres més enllà i se’m ve a seure al costat i jo aquí nu ajagut amb els ulls tancats… No en fotem cas, no en fotem cas, que m’entra la paranoia. Pobre home, li ha vingut així sense més ni més. Sempre s’ha de malpensar? Ah!, és xocant de veure tota la corrua de mascles de la mosca un rere l’altre llepant-se els genitals i la trista femella allà sola, al marge, tot mirant-s’ho. Perquè és evident, com deien els de l’institut Beckman, el Kitamoto i companyia, que si uns gens alterats comporten aquesta conducta sexual alterada, les possibles implicacions en altres espècies i en els humans són… Són imaginacions meves o cada vegada que entreobro els ulls aquest individu m’està guipant el cos? O, més exactament, el centre del cos? És molt descarat, no? Cabòries meves. Ara ja no sé què deia. Esclar, esclar, també en humans hi deu haver una mena de gen fru mestre que inicia la cadena de regulació de la conducta sexual, com passa a les Drosophilae. És l’homosexualitat humana el resultat d’una mutació gènica o hi ha implicats diversos gens que tenen programades diverses xarxes neuronals i s’activen unes o altres en funció de paràmetres que desconeixem encara? Ja no sé què em dic. Amb les mosques de la fruita tot sembla molt senzill. No, no, aquest individu m’està mirant descaradament la cigala. Em fa l’efecte que si continuo així, amb els ulls tancats, se’m fotrà a sobre i tot… Què faig? No li puc pas dir que se’n vagi a l’altra banda. O sí que l’hi puc dir? Pensarà que sóc un malpensat. A més és lliure de seure on vulgui, mentre no emprenyi. Esclar que tota l’estona mirant-me tan descaradament… I si hi parlo? Estic nerviós. M’aixeco i me’n vaig? Què coi! No ha passat res encara. I potser no em mira a mi i m’ho sembla només. No, no, segur que em mira. Saps què?, aquesta tensió em farà fer alguna atzagaiada, m’assec.

—Buf, quina calda, oi? M’assec que potser fa menys calor que ajagut. No voldria destorbar-lo però, com que estem tan junts…

—Faci, faci.

Cagonseu: no es mou. Potser es pren el canvi de posició com una aquiescència, com una invitació, tots dos assegudets aquí arran… Estic fatal. Pobre home, si no ha fet res. O sí? No, no, no deixa de mirar-me. L’hi dic? Deixa, deixa. M’estic tornant boig o què? Collons, quina calor! I si és un vell d’aquests que amb l’edat s’exciten en veure un cos jove nu, de la mena que sigui? O si tot plegat és una escaramussa d’incitació sexual? No tinc experiència amb aquests rituals homosexuals.

—Què? S’ha de fer exercici, nedar una mica, si no un queda rovellat, no?

Ha dit rovellat, oi? Què faig? L’engego? Continuo? No, no, no, no potser: ara estic trempant un xic, però com pot ser!? Tinc el cos rebel ara? O aquest paio té poders estranys? O és aquesta situació estúpida, aquestes suposicions absurdes d’incitació sexual i què sé jo que el meu cervell pren per una situació de preparació sexual i s’autoexcita? O les hormones em van cadascuna pel seu costat? Només em faltava aquesta, si se n’adona aleshores pla. Li dono conversa? No s’ho prendrà…? Prou!

—Com? Ah!, sí, esclar, s’ha de fer una mica d’exercici per no quedar encarcarat.

Ves quina conversa dels collons, ara… M’ha tocat amb la mà la cuixa? Tan a prop el tinc? M’ha tocat o no m’ha tocat, déudelcel? Sí, sí, m’ha tocat, sibil·linament però m’ha tocat. O s’ha acostat fins que ha fregat amb el dit la meva cuixa. Que m’he de girar i acceptar-li les propostes? T’has begut l’enteniment? Només de pensar en la imatge de dos homes entortolligats en aquesta sauna de piscina municipal quan n’entri un altre… Fora del cap, fora. Absurd. Li foto un gec d’hòsties? Assossega’t, sisplau. Ha, el gen fru mutat i el comportament erràtic del seductor patològic com la síndrome de Don Juan Tenorio, o com Rock Hudson, o com diu la meva mare —que estava enamorada d’en Hudson fins que va saber que era gai i no li ho ha perdonat mai— que serà el cas del George Clooney i si no, ja veuràs. Ep!, diria que el tinc més a sobre i que des que ha entrat i s’ha assegut arran no m’ha tret l’ull de sobre, segur, segur… No hi ha cap dubte, m’està buscant. És homosexual fix, per dir-ho així? No m’ho sembla. Però, esclar, no ho porten pas escrit a la cara. O és homosexual en funció de les ocasions? O només avui? Ves quina mena de preguntes, ara… Avui fa més calda aquí o què cony passa? Calma, reflexionem: això de la sauna és cabdal, s’obren els porus, se te’n van tota mena de tòxics i bacteris amb la suor, i potser fins i tot gens mutants, vés a saber. Què coi estic dient?

És gran, aquest home. Però no tant com m’ha semblat quan ha entrat. M’havia semblat un avi. Ara sí que em toca la cuixa amb el dit, ara sí, o és que estic enrampat de la tensió? Potser amb la poca llum que hi ha —per què hi ha tan poca llum?—… Què, l’hi dic, no? Perdoni però no sóc el que es pensa. O millor només: es podria fer una mica més enllà? Quedaria clar així, no? Però no dic res.

Això ja no porta enlloc, déumeu, deixem-ho estar. Ja porto deu minuts aquí dins. Avui sortiré abans.

—Ja plego jo, m’estic rostint. Vinga, passi-ho bé.

Cap a la dutxa ara. Hòstia, és veritat, estic… estic mig empalmat! Sort que no hi ha ningú ara al vestidor. Ep!, ara surt ell de la sauna, ja? Què faig, déu, què faig? I ve cap aquí! No, no passa res. Ja deu haver notat que no m’interessa la seva proposta. Bé: potser no, potser no ho ha notat. O potser és mesell de mena i no deixa una presa fàcilment. Què faig? Volto cap a les rajoles, esclar. Però potser d’esquenes, de culs potser és pitjor, sí, ara que si em giro i em veu així… I ara hi ha llum de debò. I ningú més… I si em giro cap a ell i li pico l’ullet?