Torna-m’ho a dir…

Torna-m’ho a dir, torna’m a dir un cop més

que m’estimes. Si per ventura creus

que sona com el cant del cucut, d’esma,

recorda que no hi ha turó ni plana,

ni bosc ni vall, on a la primavera

no canti el cucut per matissar els verds.

Amor meu, jo, temptada en la foscor

per l’esperit del dubte, enyorada,

maldo per sentir-te dir que m’estimes.

¿Són excessius els molts estels del cel

o ho són les flors que el curs de l’any coronen?

Digue’m i torna’m a dir que m’estimes,

que el repic és d’argent acompanyat

de l’amor al silenci del teu cor.

ELIZABETH BARRETT BROWNING

Traducció de Dolors Udina