La gent amaga el seu amor

¿Qui diu que jo he cercat aquesta llunyania,

i que em plau viure lluny de tu?

Ma vesta encara flaira d’espígol que em vas dur,

ta lletra encara servo vora el cor, nit i dia.

Al volt de la cintura porto un doble cinyell,

i somnio que ens lliga als cors, tota la vida.

¿No saps que tots amaguen el seu amor més bell,

com una flor gentil que no pot ser collida?

WU-TI

Traducció de Marià Manent

pag.58_flor.jpg