Sonet a Elena

Quan ja siguis velleta i, al vespre, recollida

t’estiguis vora el foc, conversant i filant,

diràs, meravellada, fent del meu vers un cant:

«Em celebrà Ronsard en ma beutat florida».

I no hi haurà serventa, llavors, que si la roba

cosia endormiscant-se, no es vagi despertant

quan li arribi el meu nom i senti aquella nova:

i el teu nom amb lloança perdurable diran.

Jo seré sota terra i, esperit sense cos,

a la nit, entre murtres, em donaré al repòs;

tu seràs, vora el foc, una vella arraulida:

el meu amor i l’aspre desdeny teu et doldrà.

Viu ara, si em vols creure, no esperis pas demà

i cull avui mateix les roses de la vida.

PIERRE DE RONSARD

Traducció de Marià Manent