Racons rurals de Nou Barris

Santa Eulàlia de Vilapicina

Nou Barris. Vilapicina i la Torre Llobeta

Nou Barris és un districte no gaire conegut per la majoria de barcelonins. En canvi, amaga racons sorprenents i insospitats com el nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina, un reducte de regust rural, format per l’antiga església de Santa Eulàlia de Vilapicina i els edificis de Ca n’Artés i Can Basté. Vist des de la distància, destaca per la seva estètica de petit poble, ja que queda totalment envoltat de grans edificis. Un cop a dins, és com si el temps no hagués passat i encara fóssim al petit nucli rural que era abans que s’annexionés a la gran Barcelona. La capella és d’estil neoclàssic. En destaca la façana que presideix una petita i pintoresca plaça amb dues cases antigues i les restes d’una font. A prop de la plaça hi ha Ca n’Artés, un edifici que fou antic hostal, construït entre els segles XV i XVI. Al costat de l’església hi ha Can Basté, una antiga masia que data del segle XVIII i que actualment acull el Centre Cívic Can Basté.

Horari: tot l’any.

Informació: passeig de Fabra i Puig, 260. Tel. 93 352 55 51.

Documentació: http://www.santaeulalia192.korral.eu

Les cases dels treballadors del cotó

Passatge de l’Esperança

Nou Barris. Vilapicina i la Torre Llobeta

Un conjunt de setze cases d’estil noucentista formen el passatge de l’Esperança. Aquest vial amb un nom tan suggerent és un dels espais més agradables del barri per fer una petita passejada i recordar el temps en què es van construir aquests habitatges: els anys vint. A partir de la segona dècada del 1900, i després de l’aprovació de la Llei de cases barates, a Catalunya i a tot l’Estat es van fer moltes construccions d’aquest tipus. Com es pot comprovar in situ, són casetes d’estil noucentista, amb diversos detalls modernistes i d’art deco, com els seus esgrafiats envoltant portes i finestres. El passatge va ser projectat per l’arquitecte Agustín Domingo Verdaguer per iniciativa de la Societat Cooperativa de Carregadors i Descarregadors de Cotó. Les cases es van fer perquè hi visquessin els estibadors del cotó i les seves famílies.

Horari: tot l’any.

Informació: el passatge de l’Esperança es troba molt a prop de la plaça del Virrei Amat.

Documentació: http://www.noubarris.net