32

Davant el Superintendent Franklin, el teletip anava fent el seu tic-tac, a salts i empentes, semblant a un mecanògraf desconjuntat i poc destre. Estava dret, vigilant-lo, i xuclant amb força la seva pipa, amb massa força. A cada bufada feia saltar a fora de la cassoleta petites brases.

No hi posava cap atenció, a la pipa; estava pendent de la informació que li arribava: no hi havia prou cotxes. Els dos destacaments de la part nord només en disposaven de trenta-quatre. I ell en necessitava quaranta-u. En mancaven set!

Tot i això, reflexionà, encara que no pogués disposar-ne de més, podia situar els que tenia en els encreuaments més adients de la carretera de peatge, deixant així obertes les carreteres menys transitades i amb menys connexions amb les de la part inferior de l’estat.

Tanmateix, allò no li agradava gaire. Fóra millor situar vehicles en cada un dels quaranta-un punts. Considerà breument la possibilitat de cridar a la policia de l’àrea metropolitana de Chicago, i aconseguir un bloqueig total. Immediatament, però, s’adonà que, en el poc temps de què disposava, no hi havia cap esperança d’aconseguir una cooperació efectiva pel seu pla de tancar la carretera de peatge. Ben bé necessitaria dos dies per recórrer el seguit de personalitats que es veurien incloses en l’afer.

L’estat sencer ja havia rebut les informacions radiades. Calia deixar que tot anés desenrotllant-se.

En el cas que no fossin capaços de reunir els cotxes suficients per a cobrir totes les interseccions de la carretera de peatge, caldria conèixer quins punts serien omesos. Agafà el telèfon i demanà comunicació amb el Departament d’Estadística per informar-se.

Parlà directament amb el Departament.

—Estem planejant un bloqueig que cobreixi, si és possible, totes les interseccions de la Carretera de Peatge dels Tres Estats, entre Roosevelt Road i la frontera d’Indiana. És probable que no puguem disposar dels cotxes suficients. En el cas que haguéssim de donar prioritat a alguns punts i deixar-ne d’altres desguarnits, voldria conèixer la intensitat del tràfic en cada un d’ells. Contesteu tan ràpidament com sigui possible, si us plau.

El sergent, traient el cap per la porta, digué:

—Senyor, acaba de telefonar un pagès. Un cotxe verd, que respon a la descripció del dels fugitius, ha envestit el seu tractor i el carro, uns vint-i-cinc quilòmetres a l’est i trenta al nord de Bucola, en una carretera interior. El cotxe ha seguit la marxa.

Franklin es dirigí ràpidament cap a la sala de ràdio i digué:

—Ordeneu que el cotxe vuit i el deu es dirigeixin cap a l’est —després, veient que en aquell moment els esdeveniments estaven fora de la seva mà, s’assegué, tens, a esperar.