29

Les transmissions anaven minvant, fins que es deturaren uns minuts. Aprofitant l’oportunitat, el sergent s’alçà per posar al corrent les xinxetes del mapa del Superintendent. Franklin era a la sala del teletip.

Havia situat el cotxe cinc a pocs quilòmetres a l’est de Bucola, i el vint, quinze quilòmetres al nord del cinc, en direcció a l’est.

Després d’estudiar-se el mapa uns minuts, el sergent es dirigí cap al Superintendent i li demanà d’acompanyar-lo. Franklin teclejà en el teletip «un moment», i el seguí.

—Encara hi ha sis cotxes d’exploració —digué tot assenyalant el mapa. Franklin assentí. Ja se n’havia adonat, però havia ajornat de disposar-ne fins al moment d’establir el bloqueig de la carretera de peatge.

Segué i repassà la seva situació tàctica immediata. Havien sortit deu cotxes per a explorar. Dos per la part baixa de les cinc carreteres més importants que sortien de la ciutat. Dos més s’havien dirigit cap al nord i uns altres dos cap al nord-est. Tot allò estava bé; podia fet retornar els dos que anaven cap a Chicago si els necessitava. Dos cotxes havien sortit directament cap a l’est. Els havia ordenat de deixar l’exploració i de dirigir-se cap a l’àrea propera a Bucola on l’helicòpter havia vist els fugitius. Allò volia dir que s’havien vist obligats a travessar la tempesta. Com que no havien informat i eren massa lluny, al sud, per poder dirigir-los cap a Chicago, els apartà dels seus càlculs.

Dos cotxes, el cinc i el vint, s’havien dirigit directament al sud de Bucola i aleshores seguien la persecució per l’est. El cotxe cinc era a prop dels fugitius, i el vint, uns quinze quilòmetres al nord.

Els dos últims cotxes es dirigien a l’est per la Ruta Deu. Mirà les xifres del mapa. El cotxe deu i el vuit. Per uns moments rumià què podia fer amb ells. Segurament ara serien a uns quaranta-cinc quilòmetres a l’est. Els faria anar cap a Chicago?

De sobte tingué un pensament. És que altra vegada estava a dos dits d’aplicar a la situació un ordre de possibilitats massa restringit? Concentrant tots els esforços sobre Chicago, era com fer totes les apostes a una sola carta.

Si la tempesta s’enlairava caldria fer servir l’helicòpter altra vegada! I en aquell cas necessitaria més cotxes, a part del cinc i el vint, per a contenir els fugitius. Encara que l’helicòpter els trobés, no els podia pas deturar. Era massa arriscat disposar solament d’aquells dos cotxes. Fóra millor fer servir el vuit i el deu com a reserva per a qualsevol contingència, i deturar el seu viatge cap a l’oest per fer-los anar cap al sud. Així serien a prop de l’escena, si l’helicòpter tornava a ésser necessari.

Féu un ràpid repàs mental abans de donar les instruccions al sergent, per fer tornar el cotxe vuit i el deu del sud, i que ocupessin el lloc més escaient, al mateix temps que feien tornar els altres quatre de la part nord cap al Destacament número dos, de les afores de Chicago.

De fet, es posava a la defensiva de manera desesperada. A desgrat de la seva activitat, tots els avantatges es posaven en contra seu i a favor d’aquells homes que s’escapolien sense poder ésser localitzats.

—L’anàlisi és intrínsecament negativa —es digué a ell mateix—. Cal que ens condueixi a una acció positiva, o no ens haurà servit per a res.

Hi havia més possibles factors de resultats positius i que ell hagués oblidat? Diables, sí! Dirigint-se ràpidament cap al sergent, li digué:

—Passeu un avís general a totes les oficines de sheriff i departaments de la policia local que tinguin ràdio. Doneu una informació completa del robament i la descripció del cotxe.