30

El cotxe verd prosseguia amb fúria la seva marxa, mentre la cinta de grava relluïa sota seu constantment borrosa. L’escampall de grava que llençaven les rodes posteriors voleiava al darrera com el deixant d’un vaixell en un mar en calma.

Rayder, amb la seva serenitat habitual, havia aconseguit anar comptant els encreuaments que passaven. S’inclinà endavant i prengué un mapa del compartiment dels guants. Gairebé era un duplicat del que penjava de la paret de l’oficina del Destacament número set. Estenent-lo a sobre del seient posterior començà a examinar-lo, situant mentalment la seva posició i sense deixar d’escoltar la ràdio. No havia sentit cap més notícia d’ençà que havien donat conformitat al cotxe cinc per anar en seguiment d’ells, i havien ordenat al cotxe vint que seguís una ruta paral·lela a la del cinc.

En breus segons s’assegurà que no havia deixat de comptar cap encreuament. N’havien passat vint-i-cinc, i era raonablement segur que ja havien passat el lloc on, quan es dirigien cap al nord, s’havien creuat amb el cotxe vint que anava en direcció a l’est. No hi havia cap raó que el fes pensar que el cotxe cinc hagués fet mitja volta per seguir-los, i començà a respirar més tranquil.

Estava a punt d’alçar el cap i dir al seu company que potser ja estaven fora de perill i podia disminuir la marxa, quan sentí la batzegada brusca que feia el vehicle en reduir la velocitat.

Grozzo, agafat al volant en tensa posició d’alerta, anava reduint suaument la pressió del peu dret sobre el pedal del gas. Al davant d’ells s’alçava ràpidament una taca fosca, que es concentrà en la forma d’un gran carro que transportava fenc i que, segurament remolcat per un tractor, era al bell mig de la carretera. Tot el que podien veure era la part posterior del carro.

Precisament en aquell punt, les dues bandes de la carretera eren inclinades cap a un rec. No quedava lloc per passar.

El conductor posà la mà sobre el clàxon i la hi deixà. Al mateix temps, l’agulla del comptaquilòmetres baixà fins a la ratlla dels cent cinquanta. Començà a frenar. Suaument, gairebé com una tendra carícia, pressionà el pedal del fre; el deixà anar ràpidament en adonar-se que les rodes començaven a patinar. Tornà a fer-ho una altra vegada, i una altra, i una altra encara, repetint el cicle cada cop més apressat, cada cop més a prop de la patinada mortal, a mesura que s’apropaven al feixuc carro.

El temps va perdre el significat. Tot semblava succeir d’una manera lenta, encara que només havien passat unes fraccions de segon.

Finalment, l’udol del clàxon començà a fer moure cap a un costat al gran carro. Quan el conductor començà a girar cap a un costat de la carretera començà a veure’s lentament, per davant del carro, la roda posterior del tractor; també el carro començà a desviar-se gradualment.

La maniobra, però, era massa lenta; eren a cent metres, potser a setanta. Entre el carro i el rec no quedava prou espai per a passar.

Grozzo s’havia aferrat al volant disposat a fer un intent desesperat de passar a dins del camp per sobre el rec, quan, uns metres més endavant del carro i pel costat que s’obria el pas, veié un tros de terreny blanquinós que anava de la carretera al camp. Tot seguit comprengué que era un petit pont que cobria el rec, i que servia perquè els pagesos poguessin entrar les màquines a dins del camp. Al mateix temps veié que el pas era un xic més alt que el nivell de la carretera.

Els breus moments que duraren els seus dubtes van fer la tria per ell. Mentre analitzava la situació havia fet tard per desviar-se, fins i tot per cridar a l’home que es deturés. Tingué el temps just per agafar-se al volant i dirigir-se cap al petit desnivell.

Quan el carro arribà a l’alçada del petit pont, es llençaren pel costat lliure, tot travessant el pont i passant el carro per centímetres.

Les rodes del davant i les posteriors, en ràpida successió, trepitjaren la lleugera elevació. Tot i que el pont tenia un pla inclinat, la velocitat que portaven els donà la sensació de passar per sobre les travesses d’una via fèrria.

Per uns segons el cotxe volà per l’aire i en tornar a posar-se, estava un punt inclinat, fent que les dues rodes de la dreta fossin les primeres de tocar a terra. Això va fer que el cotxe es tombés una mica cap a la dreta i fes un salt, impedint així al conductor de fer una maniobra destra. En tornar a tocar a terra, sense poder ésser controlat, patinà pel costat dret. La part posterior donà una volta i es capgirà de punta a punta.

El tractor havia continuat la seva marxa i el giravolt féu que la part davantera del cotxe colpegés la roda del davant del tractor. Només fou un cop d’esquitllentes, però amb conseqüències; deturà el giravolt del cotxe i el deixà d’esquena a la direcció que portava. Empès per la topada, el cotxe corria enrera.

L’efecte del cop torçà la roda davantera del tractor, i la deixà totalment girada. El pesant i sorollós carro ple de fenc, seguí endavant, i també quedà desviat pel cop, fent que la càrrega de fenc caigués a sobre del sorprès pagès, que provava de sortir-se’n gatejant.

El cotxe continuà patinant d’esquena per sobre de la grava durant uns cent-cinquanta metres, fins a quedar quiet enmig de la carretera.

El núvol de pols que havia alçat tot aquell tràfec els privà de veure res durant una estona; dins el silenci sobtat, només se sentia la ràdio que, incongruentment, transmetia crides de la policia.

Grozzo, encara agafat al volant, deixà anar un llarg sospir:

—Fill de mala mare! —fou tot el que pogué barbotar. Rayder, a qui tot allò havia agafat desprevingut, en rebé la pitjor part. Fou llançat per terra i la ràdio caigué sobre seu. Per uns segons els ulls li lluïren amb el guspireig que tenen els ulls d’una fera que és atacada. Després, la comprensió li aclarí el rostre i els ulls recobraren l’expressió normal. La cara, però, quedà tensa i blanca.

Empenyent la ràdio a un costat, lluità per redreçar-se i sortí del cotxe. Es dirigí a la finestreta del conductor i mirà durament Grozzo, que continuava amb les mans al volant i la mirada perduda al davant seu. Agafant la màniga de l’home, li va donar una estrebada.

—Espavila’t! —parlava imperiosament—. Mira si el motor encara funciona.

Els ulls foscos de l’home semblaven despertar.

Sense esperar, Rayder donà una ràpida volta a l’entorn del vehicle. Mentre ho feia, i sense que ell se n’adonés degut a la cortina de pols que els voltava, una pila de fenc que hi havia a la carretera començà a moure’s i a bellugar. Semblava que li sortís un bony, que, obrint-se, deixà veure una cara sufocada i vermella coberta de brossa i rodejada de fenc. La seguí un coll musculat i un tors, i finalment l’home sencer. Ple d’ira, l’home donà una mirada al voltant; veié el cotxe verd i una figura que hi caminava pel costat. Amb una mirada salvatge buscà una arma qualsevol i veié la forca, que abans era al cim de la pila del fenc i ara havia quedat al mig de la carretera.

Amb un ronc inarticulat que féu tombar el cap a Rayder, el pagès saltà cap a la forca i, alçant-la, es llançà en direcció al vehicle, bramulant com un brau furiós.

Bocabadat, Rayder obrí la porta del darrera i es llançà a dins del cotxe:

—Mou-te! —cridà.

Grozzo movia el starter frenèticament. Quan l’home donava les últimes passes per arribar al cotxe, el motor s’engegà. Instantàniament, el tremolós conductor pitjà a fons el pedal de l’accelerador i deixà anar l’embragatge. El cotxe sortí empès enrera fent un gran soroll. Per un moment, semblava que el pagès, com un cavaller en un torneig empaitant un dragó verd i que s’escapa, arribaria a encertar el cotxe, que fugia enrera fent ziga-zagues.

A la fi Grozzo es controlà i aconseguí dominar el cotxe, què continuà la seva marxa enrera però en línia recta. Després pogué donar més velocitat, i la lluita acabà.

En un últim i fútil intent de revenja i després d’una correguda estèril, el musculat pagès llançà amb fúria la forca. Travessà l’aire amb un brunziment tremolós i, l’impuls ja perdut, caigué inofensivament sobre unes pedres, en el lloc on abans hi havia el vehicle.

La fúria ja calmada, el pagès tombà cap a un costat i, camp a través, es dirigí al telèfon més proper.

El cotxe verd, que s’havia allunyat carretera avall, es deturà cautelosament i fent un ràpid viratge, tornà a dirigir-se altra vegada cap al nord.