19

Després de l’explosió del pneumàtic, sentiren un segon espetec i no passà res. Seguidament, Grozzo sentí com el volant li donava una forta estrebada a les mans. Era un conductor expert i, en sentir el soroll de l’explosió, s’havia aferrat instintivament al volant amb totes les seves forces, evitant així de fer un giravolt i patinar sobre la grava.

El pneumàtic havia quedat pla, i començava a trencar-se i a sortir de la llanda, fent que el cotxe trontollés i fes tot de salts, al mateix temps que augmentava la força que movia el volant. Grozzo, apuntalant-se amb els peus, lluitava amb el volant amb les faccions retortes i els braços tensos. Sense saber com, el cotxe començà a minvar la marxa; alguna cosa s’embussà. A despit de la lluita de Grozzo, el volant començà a girar, mentre els arrossegava.

Com a últim recurs, pitjà a fons el fre immobilitzant així les rodes i fent que el vehicle patinés un bon tros. Després, el cotxe es tombà en rodó, de cap a cap, i finalment quedà deturat enmig d’un gran núvol de pols, entravessat a la carretera.

Per uns moments, quedaren asseguts i tremolant. Després Grozzo sortí. Mirà el pneumàtic desfet i digué en veu alta:

—Maleït siguis, porc, pollós, fill de puta, bord. Fill de puta! Fill de puta! —el seu discurs acabà amb un esgarip. Alçà una pedra i la llançà contra un costat del cotxe. Rayder es dirigí cap a ell. Però Grozzo, que ja s’havia esbravat, es dirigia cap a la part posterior del cotxe i, alçant la tapa de la maleta, treia frenèticament el gat i el pneumàtic de recanvi.

En pocs minuts, treballant amb mà destra, alçà el vehicle, tragué el pneumàtic trossejat i muntà el recanvi.

Féu un gest a Rayder perquè pugés al cotxe, al mateix temps que ho feia ell.

El motor s’engega tot seguit; aparentment, la patinada no l’havia afectat.

Començà a fer girar el volant per redreçar el vehicle, que continuava entravessat enmig de la carretera. El volant no es mogué. Tornà a provar-ho amb més força sense obtenir cap resultat. Provà de girar-lo cap a l’altre costat, i després en totes dues direccions. Estava bloquejat.

Furiosament saltà a fora i donà una volta a l’entorn. S’ajupí per mirar a sota, a la part del davant, mentre l’altre home l’anava seguint.

Amb veu apagada digué:

—Aquest fill de puta de braç de connexió està encallat per aquest altre fill de puta de filferro que hi havia al clos —després d’una pausa, continuà—. Mireu si a la maleta hi ha unes estenalles.

Rayder anà a la part posterior del cotxe i tornà dient que no n’hi havia.

—Alceu el cotxe amb el gat. Necessito més espai.

Rayder ho féu així i després s’ajupí per mirar. Estirat sobre l’esquena Grozzo provava desesperadament, amb les mans nues, de desfer el tros de filferro espinós que estava enredat a la juntura de dues barres metàl·liques. Les mans li començaren a sagnar.

—Doneu-me la clau anglesa —demanà.

Rayder s’arrossegà de genolls per terra, empenyent al seu davant la clau que havia fet servir per alçar el gat.

—Aquí —digué Grozzo assenyalant una rosca. Rayder començà a donar ràpides estrebades mentre Grozzo, lliscant d’esquena enrera, s’eixugava amb els pantalons les mans plenes de sang.

—No, no —digué Grozzo gairebé cridant—, ho tornareu a collar. Més suaument. Aquí!

Tornà a posar-se a sota i comença a desenredar el filferro, suaument, però amb fermesa, sense preocupar-se de les mans. La sang li rajava braços avall i li tacava la camisa d’uniforme, que la suor havia tornat de color fosc.

—Sortiu d’aquí i mireu si el volant es mou. Proveu-ho suaument —digué d’una tirada.

Sense dir cap paraula, l’home que normalment era el cap, complí l’encàrrec. La mecànica no era el seu element. Entrà al cotxe i començà a moure el volant cap a un costat i cap a l’altre, seguint les ordres que, a crits, li arribaven de sota del cotxe, mentre amb ulls inquiets vigilava la carretera que estaven bloquejant. Ja feia estona que no passava cap vehicle.

Lentament el volant començà a moure’s, cada vegada amb més desembaràs. Sense que ells se n’adonessin, el continuat moviment de les rodes féu que el cotxe comencés a oscil·lar sobre el gat. A mesura que el cotxe es movia, a penes uns centímetres cada cop, el gat començà a inclinar-se fins que, fent un soroll ofegat, el cotxe perdé el suport del gat i caigué.

Horroritzat, Rayder saltà del cotxe i s’ajupí per mirar. Alegrement sorprès, veié sortir un Grozzo il·lès i tranquil.

—Ha estat una maleïda sort que ja haguéssim posat la roda —digué Grozzo.

En ajupir-se per a recollir el gat, una ombra passà per sobre d’ells, mentre se sentia, cada cop més fort, el soroll d’un motor. Alçaren els ulls i veieren un brillant helicòpter blau que baixava cap a ells des d’una distància de menys de cent metres. Momentàniament quedaren esbalaïts. Pogueren veure una figura que, des de la cabina, els vigilava amb uns binocles. En girar la màquina, pogueren llegir: «Policia de l’Estat».

Rayder fou el primer a recuperar-se:

—A dins! —cridà tot entrant al cotxe. Engegà el motor i donà una forta estrebada al volant. Es mogué. Tot just Grozzo s’havia assegut, pitjà a fons el pedal de l’accelerador. El vehicle, amb una gran remolinada de grava, sortí empès per la sobtada força, zigzaguejà una estona fins que s’adreçà i sortí carretera enllà.

A l’helicòpter, el Lloctinent sentia com se li accelerava el pols.

—Seguiu-los! —cridà al pilot—. Mireu de prendre el número de la matrícula.

El pilot assentí i donà més gas, deixant que la cua de l’helicòpter agafés el peculiar angle d’inclinació, emprenent la direcció de la carretera com un ocell furiós en una persecució violenta.