10

A dins del cotxe feia calor. Mig amagat darrera el diari, Grozzo sentia com la suor se li acumulava a les clavícules i després li lliscava per les costelles. De cua d’ull veié un núvol molt fosc a l’horitzó, i desitjà que plogués.

Ple de tensió va vigilar com el camió blindat es dirigia cap al supermercat. A despit seu, la respiració i el pols se li feren més ràpids.

Sense canviar de posició, vigilà com els guàrdies complien de manera deliberada la seva rutina i acabaven la feina. Finalment, veié com el camió sortia i com, passant per davant de la fila de botigues, anava cap a la carretera principal i desapareixia. En sortir, passaren a prop d’ell. Quan ja havien deixat el carrer i acceleraven la marxa, sortí del cotxe i caminà ràpidament cap a la cabina telefònica.

La seva trucada tingué una resposta immediata, com si a l’altra banda del fil l’haguessin esperat amb la mà al telèfon.

—Ara acaben de marxar —digué. Parlava de pressa però en veu baixa, com si temés que algú pogués sentir-lo, tot i que no es veia ningú pel voltant. La veu de l’altre home era calmosa.

—Molt bé —començà—, ara, espera una estona a la cabina, fins que t’avisi —Grozzo assentí amb el cap, i tornà a fer el mateix joc d’abans, mantenint abaixat el ganxo del telèfon, mentre la mà dreta mantenia l’auricular al costat de l’orella.