PATRÍCIA GABANCHO i GHIELMETTI (Buenos Aires, 29 de setembre de 1952 - Barcelona, 28 de novembre de 2017) fou una periodista i escriptora argentino-catalana.

Era filla de l’intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho. Va estudiar la llengua catalana a Buenos Aires, on es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d’esquerres. Estudià periodisme. Es traslladà a Catalunya un dia abans de complir 22 anys, el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense Estat.

Va publicar llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va estar vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Col·laborà en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i participava en les principals tertúlies mediàtiques catalanes. Col·laborava habitualment amb els diari Ara i El País.

Patrícia Gabancho, amb l’assaig Crònica de la independència, fou l’autor/a català en la categoria de no ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009. El setembre 2012 va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la semi-autobiogràfica La néta d’Adam.

Va ser membre del Cercle d’Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 30 d’abril, va comprometre’s activament amb l’Assemblea Nacional Catalana.

Des del 2014 va formar part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l’Ateneu Barcelonès sota la presidència de Jordi Casassas i Ymbert.

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació política i escrits diversos donats per ella mateixa.