Advertència de l’autora
Aquest llibre presenta els fets de la Guerra de Successió, des dels moviments previs fins a una mica després de la Pau de Viena del 1725. I alhora es presenten uns personatges, dones, que van protagonitzar aspectes concrets d’aquesta història. Cada capítol és autònom, perquè el relat hi comença i acaba, però hi ha persones i fets que es reprenen, amb més o menys extensió, en capítols posteriors. La lectura completa del llibre dóna la història sencera amb tots els detalls.
El tema central de cada capítol respecta l’ordre cronològic convencional de la història: l’arribada de l’arxiduc Carles, la guerra, el setge, la derrota, la repressió, l’exili, la destrucció del barri del Born amb la construcció de la Ciutadella i el Decret de Nova Planta. L’epíleg és una reflexió sobre com podem llegir aquests fets en clau de continuïtat i en clau d’actualitat. En conjunt, el llibre exposa tot el cicle del 1714 donant menys importància al detall del patiment, les bombes i el setge, per destacar per sobre d’aquest drama la diplomàcia, la participació internacional, la política, el conflicte social, l’esperit d’aquella societat posada al límit. No és un llibre de guerra, sinó de país. Amb una descoberta: va anar d’un pèl que no acabés bé.
Les dones protagonistes són les grans oblidades de la versió oficial de la història, però malauradament tenen molt poca biografia —encara. M’agradaria que algú pensés a fer una investigació seriosa sobre Maria Josepa Pignatelli o sobre Manuela Desvalls, per citar-ne només dues. Hi ha una vida interessant darrere del misteri que obren les dades que avui tenim a l’abast. Vaig triar aquests noms perquè són dones representatives de moltes altres dones, i perquè tenen història al darrere, però només puc oferir la informació que he aconseguit aplegar: a vegades escassa, sempre suggeridora.
Finalment, els historiadors o experts, homes i dones, que donen suport a cada capítol han aportat dues coses bàsiques. A través de l’entrevista que cito intercalada com a part constitutiva de la narració, aporten el context: en dominar el tema del qual s’ocupen, poden sintetitzar en poques frases què hi passava i per què. La segona aportació també és important: havent corregit cadascú el propi capítol, confereixen seguretat i rigor històric al que és una narració periodística i literària.
No hi ha notes a peu de pàgina, però sí una bibliografia que només inclou els llibres que se citen —a vegades sense dir-ho— en el text. El Tricentenari ens ha donat l’oportunitat de tornar a mirar aquests fets tràgics des d’un moment de fortes esperances de canviar el signe de la història, de fer justícia als herois i heroïnes que aquí han lluitat i perdut. Ara és temps de llaurar victòries civils i democràtiques.
Gràcies, doncs, a tots els qui hi han col·laborat, a la Regidoria de Dona i Drets Civils, que ho ha fet possible, i als lectors i lectores que li donaran vida.
Queda dedicat el llibre a la generació del meu fill, perquè al jovent pertany el món i la llibertat que vindran.
Barcelona, novembre del 2013