Presentació

Apostem pel talent de les dones

Conversa amb Francina Vila i Valls, regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona

La capacitat de projecció de l’Ajuntament de Barcelona és infinitament més gran que la de cap altra ciutat catalana, de manera que quan Barcelona treballa en una direcció, impulsa, arrossega i estimula més enllà del seu propi àmbit. El tema de la dona, de la projecció de les dones en la societat, és d’aquells que obliguen a refundar tot l’aparell conceptual. Que Barcelona vulgui posar-lo al bell mig de la consciència social és, doncs, molt important. «Aquesta regidoria considera les polítiques d’igualtat com a generadores d’oportunitat. Es tracta d’analitzar on són els obstacles que impedeixen el ple desenvolupament de les dones i aleshores treballar per invertir la situació», descriu Francina Vila i Valls, regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona.

Afirma la regidora que tenim la generació de dones més ben formada de la història i una visita a qualsevol universitat demostraria que hi ha més noies que no pas nois, i amb millors notes. «Però això després no es trasllada a la realitat. Començant perquè les dones reben un salari més baix per la seva feina, que és una manera de saber com et valoren», afirma. La societat s’ha acostumat a tenir les dones una o dues passes enrere de la línia de plena valoració, i és aquest estereotip el que s’ha de canviar. Això també implica les dones. Encara és una realitat que hi ha poques dones ocupant llocs de responsabilitat en les empreses o institucions del país, cosa que significa que la societat està fent una inversió en formació que després no aprofita. «També revela una manca de reconeixement», diu la regidora. «L’abandonament dels llocs de direcció per part de les dones costa uns mil milions d’euros, que es deixen de guanyar. Això significa que el PIB podria ser més elevat si aprofitéssim tota la riquesa que tenim i, per tant, que perdem talent en l’àmbit econòmic i perdem oportunitats de creixement».

Cosa que du a plantejar un tema clau de l’organització social: els horaris i els hàbits laborals que hi estan relacionats. «El primer factor essencial és implantar la co-responsabilitat en la parella; el segon factor és clarament la conciliació familiar. Tenim uns horaris que es van implantar durant el franquisme perquè els homes poguessin fer dues feines cada dia, cosa a la qual obligava la pobresa del moment. Ara ja no té cap sentit haver d’arribar a casa a les tantes del vespre o mantenir el costum nefast de fer negocis a l’hora de sopar». Un fet aparentment tan banal fa que les dones hagin de triar entre ocupar-se directament de la família, sobretot quan les criatures són petites, o mantenir nivells exigents de feina directiva, una tria que rarament es plantegen els homes. Que la disjuntiva es plantegi és tant com dir que les dones no han assolit prou poder per canviar aquest ordenament rutinari, malgrat que només caldria seguir el model de països més avançats.

«Les baixes per maternitat són un altre exemple de discriminació. Haurien de ser iguals per als dos membres de la parella, no transferibles de l’un a l’altre, com és ara, que acaba agafant-ne la mare la major part. Establim setze setmanes, però per a tots dos, de manera que no hi hagi discriminació a l’hora de contractar: saps que sigui home o dona, la baixa serà la mateixa», i apunta la regidora —que, per cert, està embarassada— que la situació actual és similar a la dels nois que tenien pendent el servei militar: no els contractaven, la demanda de feina era a partir de la mili, no abans. «Aquest debat l’hem d’introduir en la societat, perquè altres països ja l’han fet i ha donat bons resultats», diu, i afirma que aquesta és una de les funcions de la seva regidoria: buscar alternatives per a les rutines discriminatòries.

Precisament aquest objectiu de fer circular en la societat idees creatives i renovadores s’aplica al tema dels Drets Civils, que és l’altra meitat de la regidoria. «En aquest terreny hem de centrar el debat. Nosaltres partim dels Drets Humans, que són intocables: ningú pot ser discriminat per raó del seu origen, sexe o religió, això està entès. Ara bé, a partir d’aquí, els drets han d’estar vinculats als deures: tenim drets com a éssers humans i obligacions com a ciutadans», descriu Francina Vila i Valls. Els drets, afirma, responen a una estructura jurídica. «Aquí ens hem acostumat que tot és un dret, i no és així, el dret és un concepte jurídic, que dóna pas a una reclamació, no ho inclou tot. Els drets han d’estar garantits per les lleis, però estem en un país on es tendeix a relativitzar-los, i cal centrar el debat». De manera que la regidoria treballa tant amb fets com amb idees.

La regidoria manté diversos serveis —oficines, taulells, finestretes— oberts als ciutadans, que s’ocupen d’assessorar, de mitjançar si convé, d’aconsellar diversos procediments a partir del cas que es presenti, amb la col·laboració d’altres institucions de la societat civil. I, per una altra banda, es promou la sensibilització des de l’escola per a temes d’igualtat i drets civils. Després hi ha els serveis concrets per a temes tan greus i profunds com el de la violència de gènere, «que inclou la recerca continuada amb la col·laboració de les universitats, i això és molt pioner, perquè hem après a tractar cada cas integralment: no només una persona afectada, la víctima, sinó tot l’entorn social i cultural». I, finalment, els recursos i l’assessorament necessaris perquè la visió de gènere abasti tota l’administració, que no sigui un tema específic, sinó un compromís de tothom. «Les polítiques d’Habitatge o de Seguretat, per citar-ne dues, també han de tenir aquesta perspectiva», afirma la regidora. I, per resumir la tasca, utilitza dues paraules: «Creem dinàmiques».

Unes dinàmiques que poden molt bé incloure un llibre com Les dones del 1714, perquè és una manera de dedicar atenció al «talent de les dones, que per a nosaltres és central. Ens interessa el tema de les dones al llarg de la història. Per què no hi són? Per què és tan difícil rastrejar la seva vida? És obvi que no han estat estudiades, que aquells que han escrit la història no les han tingudes en compte», explica. El 1714 no té heroïnes, té personatges masculins a bastament coneguts, però què feien les dones?, qui eren? En algun moment, explica la regidora, coincidint amb l’hegemonia de la societat burgesa —tan victoriana, afegeix—, s’obliga les dones a tancar-se a casa. «És com si el món es codifiqués, i a les dones els pertoqués la vida domèstica. Per això cal fer una tasca de revisió de la història: aquelles dones domèstiques tenien valors i tenien talent. Ens hem de posar a estudiar les artistes, les metgesses, les pedagogues, i també les que van ser personatges actius en la història. Les hem de treure de l’oblit», reivindica Francina Vila i Valls.

Aquest llibre, encarregat per la regidoria, torna a mirar el 1714 per buscar-hi el rastre de les dones que van viure la història sense que la història les tingués plenament en compte. Espies, exiliades, monges, símbols, víctimes, reines, cortesanes, mestresses de casa, cadascuna d’elles va viure uns fets minúsculs dins de la Història amb majúscula protagonitzada per Villarroel, Rafael Casanova o Ramon de Vilana-Perlas, que és la que ha quallat en l’imaginari col·lectiu. És un homenatge i una afirmació: tal com les dones hi són avui, les dones hi eren ahir. Hem de recuperar les dones del passat per assegurar que les dones del present tinguin el protagonisme que necessiten i que mereixen. La memòria, la comprensió del passat, és també futur.