TOCATARDANS

Ser tocatardà vol dir ser malanat, malandrí, malànima, malapte, malarec, malastruc, malaurat, malaventurat, malaventurós, malavinent, malbaratador, malbò, malcarat, malcompost, malcontent, malcregut, malcriat, malcurós, maldestre, maldient, malèfic, maleït, malejat, malencaminat, malencertat, malfactor, malfadat, malfaent, malfaixat, malfardat, malfargat, malfeiner, malforjat, malganós, malgirbat, malhumorat, maliciós, malignant, maligne, malintencionat, malmenat, malmenjat, malmesclat, malmetedor, malmirat, malnat, malparat, malparit, malparlat, malparler, malpensat, malrecaptós, malreeixit, malrobat, malsà, malsofert, malsonant, malsonyós, malsucós, malsurat, maltractador, malurat, malvantat, malvat, malversador, malvist, malvolent i malvolgut, però tanmateix, de vegades pot salvar-te la vida.

Hi ha centenars d’exemples. L’argentina Agostina Piana ha estat entrevistada diverses vegades perquè va perdre un avió que es va accidentar als Andes i anys abans ja n’havia perdut un altre dels que van ser estavellats contra les Torres Bessones de Nova York en els atemptats de l’11-S. El brasiler Rafael Rebello, resident a Barcelona, el 24 de març de 2015 va perdre el vol de Germanwings que el pilot Andreas Lubitz va triar com a mètode per transformar el seu suïcidi en una massacre. En els dies següents a aquell accident terrible van sorgir moltes històries de gent que havia perdut l’avió per causes diverses, algunes directament imputables a la seva condició de tocatardans. Passa sempre. Després d’un gran accident d’aviació transcendeixen un reguitzell de casos de gent que hi havia de viatjar i no hi va pujar perquè va fer tard o va haver d’anul·lar el bitllet per altres motius. Són històries de supervivents potencials que ens fan reflexionar sobre el poder de l’atzar, les conseqüències del lliure albir o l’existència d’aquest guió de ferro anomenat destí.

I no només passa amb els accidents d’avió. També es dona en el cas d’atemptats i altres malvestats. A mitjan juliol, mentre repasso el text final d’aquest llibre es produeix, entre altres turbulències que sacsegen el món, un sagnant atemptat al passeig dels Anglesos de Niça amb un camió de gran tonatge. Al cap de dos dies Enrique Figueredo informa a La Vanguardia sobre el cas de l’enginyer català Rafael Rodríguez. La tragèdia el va sorprendre mentre sopava a la terrassa d’un restaurant d’un carrer perpendicular al passeig. «La sort que vam tenir és que vam arribar tard a tot arreu aquella nit. El tren de la meva amiga va arribar tard, vam buscar un lloc on sopar tard i es va fer tan tard que no vam arribar a temps per veure els focs artificials». De fet, van trobar taula gairebé de miracle, perquè passades les 22 hores és difícil fer-ho a Niça i a la majoria de França.

Queda clar, doncs, que els tocatardans també tenen la seva redempció. Ara bé, les històries de tocatardans que no transcendeixen mai són les de les víctimes que eren al lloc dels fets perquè feien tard a alguna altra banda. Mai no sabrem les històries dels tocatardans anònimes que van agafar l’avió accidentat perquè havien perdut l’anterior.