PERCEPCIONS CONTRAPOSADES

Vet aquí tres situacions en les quals el temps s’estira o s’arronsa depenent de qui les viu, igual com passa amb alguns adverbis de temps, com per exemple el llatinoamericà ahorita, sobretot en boca d’un cambrer.

I. De viatge

Es fa mooolt llarga

l’hora de camí quan la calor ofega,

el senyor Fahrenheit cotitza a l’alça,

l’aire, calm, és humit, estàs de pega

i cada minut que passa et trasbalsa.

Això s’allaaarga!

Passa volant

l’hora de viatge quan vas fresquet,

tranquil, protegit de la calorada

per un aparell que escampa l’airet

amb la força freda d’una glaçada,

tot refrescant.

II. A classe

Es fa eterna

l’hora de classe del profe pesat,

magistral, saberut, torracastanyes,

que entra tard i amb l’automàtic posat

perquè perdis el fil si no t’hi afanyes.

Quina merda!

En canvi és bo

cada minut de classe quan escoltes

la veu del mestre que diu la lliçó

i no et vol deixar les coses resoltes

sinó obrir-te portes, treure’t la por.

Educador!

III. De compres

Badant pel centre comercial La Roca,

visitant d’esma totes les botigues,

la clienta veu que res no l’encega.

Mira que n’hi ha, però res no li fa peça.

Si mig li agrada no troba la talla

o el preu és massa car, està de pega.

Però ella no s’inquieta, ans li agrada

emprovar-s’ho tot amb posat de rica

i abeurar-se al mirall com una reina

que va sense seguici, tota sola.

Triga tant que ningú no l’acompanya.

Compra poc i mira molt. Fins que aixeca

la testa i troba un vestit de festa.

Amb un gran gesto tràgic parpelleja,

l’assenyala, el demana i l’acarona.

Passen les hores i al final actua,

de compres pels camins interminables,

buscant la visa mentre fa la cua.

Jo ho compraria a qui en vengués,

encara que fos la primera

botiga que avui trepitgés.

Tant de bo, primera i darrera!

Jo ho compraria a qui en vengués,

al preu que fos, però sense espera

perquè res no m’emprenya més

que anar de vorera en vorera.