AGRAÏMENTS

La llavor d’aquest llibre es va plantar de forma totalment accidental. Vaig viatjar a Anglaterra a la recerca d’un altre llibre i mentre era allí vaig assabentar-me de l’ocupació alemanya de les illes del Canal. Amb un rampell, vaig volar a Guernsey i vaig quedar fascinada amb la breu ullada que vaig fer a la història i la bellesa de l’illa. D’aquella visita en va sortir aquest llibre, tot i que molts anys després.

Malauradament, els llibres no neixen en la seva forma completa de la ment dels seus autors. Aquest ha requerit anys de recerca i d’escriure, i per damunt de tot, de paciència i suport del meu marit, en Dick Shaffer, i de les meves filles Liz i Morgan, que em diuen que elles mai no van dubtar que acabaria aquest llibre, tot i que jo sí que en dubtava. A part de creure en allò que escrivia, insistien que m’assegués a l’ordinador i que escrivís, i van ser aquestes forces unides les que van propulsar que el llibre existís.

A més d’aquesta petita pinya de seguidors de casa, hi havia un grup molt més gran en el món exterior. Els primers i d’alguna manera els més importants van ser les meves amigues i col·legues escriptores Sara Loyster i Julia Poppy, que em van exigir, es van llegir i els va encantar i convèncer, les cinc primeres versions senceres. Aquest llibre realment no s’hauria escrit sense elles. L’entusiasme i el savoir faire editorial de la Pat Arrigoni van tenir també un paper decisiu quan vaig començar a escriure’l. La meva germana Cynnie va seguir el costum de tota la vida d’insistir-me que em posés a fer feina, i, en aquest cas, ho aprecio.

Agraeixo a la Lisa Drew que adrecés el manuscrit a la meva agent, la Liza Dawson, que combina amabilitat, paciència, saviesa i saber fer editorial fins a un punt que jo no creia possible. La seva col·lega Anna Olswanger va ser font de nombroses idees, per les quals estic en deute amb ella. Gràcies a elles, el meu manuscrit va trobar el camí cap a la taula de la increïble Susan Kamil, una editora tan profundament intel·ligent com summament humana. Estic molt agraïda a la Chandler Crawford, que va dur el llibre primer a l’editorial Bloomsbury a Anglaterra i llavors el va convertir en un fenomen mundial, amb edicions en deu països.

He d’oferir un especial agraïment a la meva neboda, l’Annie, que va intervenir per acabar el llibre després que unes qüestions de salut inesperades interrompessin la meva capacitat de treball poc després que es vengués el manuscrit. Sense ni pensar-s’ho, va deixar el llibre que estava escrivint, es va arromangar i es va posar a treballar en el manuscrit. Va ser la meva gran sort tenir una escriptora com ella a la família, i aquest llibre no es podria haver fet sense ella.

Si no hi ha res més, espero que aquests personatges i les seves històries projectin una mica de llum damunt el patiment i la força de la gent de les illes del Canal durant l’ocupació alemanya. Espero també que el meu llibre il·lumini la meva creença que l’amor per l’art —sigui poesia, narració de contes, pintura, escultura o música— permeti que la gent traspassi qualsevol barrera que l’home hagi pogut crear.

Mary Ann Shaffer

Desembre de 2007

Va ser la meva gran sort entrar en aquest projecte carregada amb una vida plena d’històries de la meva tia Mary Ann i de la perspicàcia editorial de la Susan Kamil. La capacitat de visió de la Susan va ser essencial per fer que el llibre fos com havia de ser, i em sento realment privilegiada d’haver treballat amb ella. També saludo el seu inestimable ajudant d’edició, Noah Eaker.

Estic agraïda també a l’equip de l’editorial Bloomsbury. L’Alexandra Pringle ha estat un model de paciència i de bon humor, també una font d’informació sobre com adreçar-se al fill d’un duc. Estic particularment agraïda a la Mary Morris, que va tractar amb gràcia amb una gorgona, i a la meravellosa Antonia Till, sense la qual els personatges britànics haurien portat pants, haurien conduït wagons^[11] i haurien menjat candy. A Guernsey, la Lynne Ashton, del Museu i Galeria d’Art de Guernsey, va ser d’allò més amable, així com la Clare Ogier.

Finalment, he de fer arribar un agraïment especial a la Liza Dawson, que va fer que tot funcionés.

Annie Barrows

Desembre de 2007