PREÀMBUL

Sa Excel·lència, el Generalíssim, s’estava acabant d’entaforar la casaca de gala per anar al palau reial a rebre nous ambaixadors. Li costava una mica perquè duia una mà embenada que li penjava d’un mocador lligat al coll. El general Pozos Bermúdez aprofitava l’avinentesa d’ajudar-lo en aquella tasca per transmetre-li un cop més una idea que preocupava un ampli sector dels seus companys d’armes i, per extensió, de moltes personalitats de la classe dirigent.

—Excel·lència, vostè sap que, per més que un amo i senyor faci testament i reparteixi poder, honors i diners entre els seus fills, un cop és mort es barallen igualment i desfan l’obra del seu pare. Ningú no és etern, senyor. I cal preveure el futur tenint en compte el poc respecte que els nostres successors acostumen a manifestar per les nostres últimes voluntats.

Franco va ficar-se la mà esquerra lliure, una mà pulcra i neta, a la butxaca dels pantalons i va treure’n un mocador blau cel doblegat en quatre parts amb les inicials FF brodades.

—Estigui tranquil, Pozos, Pocitos, home, que no passarà res. Tot seguirà igual, però en comptes de la meva persona hi haurà un rei.

—Però això ja ho sabem, Excel·lència. La qüestió és qui.

—Comuniqui als seus companys de les sales de banderes que no s’han d’amoïnar. Un rei o altre trobarem. No serà precisament perquè ens en faltin, de pretendents.

I va anar cap a una de les calaixeres de l’estança. Amb força traça va desembolicar el mocadoret damunt del marbre. Dintre hi va aparèixer una clau petita.

—Miri, Pocitos, veu aquesta claueta?

—Sí, Excel·lència.

—Doncs és la que obre un dels calaixos de la taula del meu despatx. Dins ho tinc tot escrit. Tot és previst.

El general Pozos Bermúdez va respirar tranquil i va relaxar-se. Fins i tot va somriure tot observant com Franco, amb la mateixa habilitat del principi, doblegava el mocador en quatre parts amb la seva única maneta útil, l’allisava amb molt de compte i se’l tornava a guardar a la butxaca amb la clau a dintre. De sobte, va fer un gest instintiu amb la mà ferida i se li va escapar una mitja ganyota de dolor: encara li feia mal. L’accident de caça d’aquell Nadal de poc l’havia deixat sense dits. Pozos Bermúdez es va precipitar immediatament a ajudar-lo.