2

L’antiga sala de ball era a l’ala oest del palau de Sainte-Cécile, la part més afectada pels bombardejos. Però les bombes només havien destrossat una part de la sala; en un extrem hi havia una pila polsosa de runa: pedres quadrades i fragments del frontó i trossos de paret pintada; però l’altre extrem estava intacte del tot. L’efecte era força pintoresc, va pensar en Dieter, amb el sol del matí que il·luminava a través d’un gran orifici al sostre una línia de columnes trencades, com si fos una pintura victoriana d’unes ruïnes clàssiques.

En Dieter havia decidit celebrar aquella sessió informativa a la sala de ball. L’única alternativa era el despatx d’en Weber, i en Dieter no tenia cap ganes que fes l’efecte que en Willi estava al càrrec de la missió.

Hi havia una petita tarima, segurament per a l’orquestra, on havia instal·lat la pissarra. Els homes havien portat cadires d’altres bandes de l’edifici i les havien situades davant de la tarima en quatre pulcres fileres de cinc. Tot plegat molt alemany, va pensar en Dieter amb un somriure discret; els francesos haurien posat les cadires de qualsevol manera. En Weber, que era qui havia reunit l’equip, es va asseure a la tarima de cara als homes, per recalcar que ell era un dels comandants i que no estava subordinat a en Dieter.

La presència de dos comandants, amb el mateix rang i hostils l’un amb l’altre, era la pitjor amenaça d’aquella operació, va pensar en Dieter.

A la pissarra havia dibuixat un mapa senzill del poble de Chatelle. Consistia en tres cases grans —segurament granges o caves—, sis cases més petites i un forn. Els edificis s’apinyaven al voltant d’un encreuament de carreteres, amb vinyes al nord, a l’oest i al sud; a l’est hi havia un enorme prat d’un quilòmetre de llarg, limitat per una petita bassa. En Dieter va pensar que segurament feien servir aquell camp com a pastura perquè hi feia massa humitat per plantar-hi vinyes.

—Els paracaigudistes provaran d’aterrar al camp —va dir en Dieter—. Deu ser un típic camp d’aterratge i d’enlairament: és pla, prou gran per a un Lysander i prou llarg fins i tot per a un Hudson. La bassa que hi ha al costat és un senyal ideal, visible des de l’aire. Hi ha un tancat de vaques a l’extrem sud del camp on segurament es refugiarà el comitè de benvinguda mentre esperen que arribi l’avió. —Va fer un pausa—. El més important és que tothom recordi que volem precisament que aquests paracaigudistes puguin aterrar. Hem d’evitar qualsevol acció que pugui delatar la nostra presència al comitè de benvinguda o al pilot. Un dels paracaigudistes és una dona que ens pot donar informació sobre la majoria dels sectors de la Resistència al nord de França, sempre que no se’ns escapi de les mans.

En Weber va parlar per recordar-los la seva presència.

—Permetin-me que insisteixi en el que ha dit el major Franck. No s’arrisquin! No cridin l’atenció! Respectin les ordres!

—Gràcies, major —va dir en Dieter—. El tinent Hesse els ha dividit en equips de dos homes, que designarem de la A a la L. Cada edifici està marcat al mapa amb la lletra d’un equip. Arribarem al poble a les vint zero zero. Entrarem ràpidament als edificis assenyalats. Portarem tots els residents a la casa més gran, la que es coneix amb el nom de la Maison Grandin, i els retindrem allí fins que s’haurà acabat tot.

Un dels homes va alçar la mà. En Weber va bordar:

—Schuller! Pot parlar.

—Senyor, què passa si la gent de la Resistència truquen a alguna casa? Si descobreixen que no hi ha ningú és possible que sospitin alguna cosa.

—Bona pregunta —va assentir en Dieter—. Però no crec pas que ho facin. Estic convençut que els membres del comitè de benvinguda no hi coneixeran ningú, aquí. Normalment no permeten que els agents aterrin a prop del lloc on viuen els seus simpatitzants. És un risc innecessari. Segur que arribaran un cop s’hagi fet fosc i aniran directament cap al tancat de les vaques sense destorbar els vilatans.

—Aquest seria el comportament que podem esperar de la Resistència —va dir en Weber com un metge que fa saber a tothom el seu diagnòstic.

—La Maison Grandin serà el nostre quarter general —va continuar en Dieter—. El major Weber en serà el responsable. —Aquella era l’estratègia que havia previst per mantenir en Weber allunyat de l’acció de debò—. Caldrà tancar els presoners en un lloc indicat, si pot ser al celler. No hem de permetre que facin soroll si volem sentir com arriba el vehicle del comitè de benvinguda i després l’avió.

—Tenen permís per disparar contra qualsevol presoner que insisteixi a fer soroll —va dir en Weber.

—Així que hàgim tancat tots els vilatans —va continuar en Dieter—, els equips A, B, C i D prendran posicions i s’amagaran a les carreteres que porten fins al poble. Si qualsevol vehicle o persona entra al poble es limitaran a comunicar-ho per ràdio i no faran res més. Insisteixo, no vull que impedeixin l’entrada al poble a ningú ni que facin res que pugui delatar la seva presència.

En Dieter va donar un cop d’ull a les cares que l’envoltaven i va preguntar-se una mica desanimat si els homes de la Gestapo tindrien prou cervell per seguir aquelles ordres.

—L’enemic necessita transport per a sis paracaigudistes més el comitè de benvinguda, de manera que arribaran amb un camió o un autobús, o potser uns quants cotxes. Crec que entraran al camp per aquesta tanca, en aquesta època de l’any el terra és força sec, de manera que no hi ha perill que els cotxes s’hi quedin encallats, i aparcaran entre la tanca i el corral de les vaques, just aquí —va dir assenyalant un punt del mapa—. Els equips E, F, G i H s’amagaran en aquest bosquet que hi ha al costat de la bassa, cadascun d’ells equipat amb un projector molt potent. Els equips I i J s’estaran a la Maison Grandin per vigilar els presoners i defensar el lloc de comandament amb el major Weber. —En Dieter no volia tenir en Weber al lloc de la detenció—. Els equips K i L s’amagaran amb mi al darrere d’aquests matolls prop del corral de les vaques.

En Hans havia escollit els homes amb millor punteria i els havia assignat als grups que havien d’acompanyar en Dieter.

—Jo estaré en contacte amb tots els equips i ho dirigiré tot des del prat. Quan sentim l’avió no vull que facin res de res! Quan veiem els paracaigudistes tampoc no farem res! Mirarem com aterren i esperarem que aparegui el comitè de benvinguda, aleshores els acorralarem prop dels vehicles. —En Dieter va alçar la veu, sobretot perquè en Weber el sentís—. Fins a aquest moment no vull que arrestin ningú! —Cap home no s’atreviria a disparar la seva arma si no l’hi ordenava un oficial inquiet—. Quan estiguem a punt jo faré el senyal. A partir d’aquest moment els equips A, B, C i D arrestaran tothom que intenti entrar o sortir del poble. Els equips E, F, G i H encendran els projectors i enfocaran l’enemic. Els equips K i L s’hi aproparan amb mi i els detindrem. No vull que ningú dispari contra l’enemic, d’acord?

En Schuller, que evidentment era la llumenera del grup, va tornar a alçar la mà.

—Què passa, si ens disparen?

—No responguin. Morts, aquesta gent no ens serveixen per a res! Posin-se a cobert i mantinguin els projectors apuntant l’enemic. Només els equips E i F tenen permís per utilitzar les armes, i tenen ordres de disparar a ferir. Volem interrogar aquests paracaigudistes, no pas matar-los.

Va sonar el telèfon de la sala i el va agafar en Hesse.

—És per a vostè —va dir a en Dieter—. Del quarter general de Rommel.

«Una trucada perfecta en aquest moment», va pensar en Dieter mentre es posava a l’aparell. Havia trucat a Walter Gödel a la Roche-Guyon feia una estona i havia deixat un missatge perquè li truqués més tard.

—Walter, amic meu, com està el mariscal de camp?

—Molt bé —va dir en Gödel brusc com sempre—. Què volia?

—He pensat que al mariscal de camp li agradaria saber que donarem un petit cop aquesta nit: arrestarem un grup de sabotejadors tot just aterrin.

En Dieter no sabia si era prudent donar-li’n més detalls per telèfon, però aquella era una línia militar alemanya, i el risc que la Resistència la tingués intervinguda era mínim. I el suport d’en Gödel era essencial per a l’operació.

—Em consta que un d’ells ens podria donar una informació vital sobre diversos sectors de la Resistència —va continuar.

—Excel·lent —va dir en Gödel—. Ara mateix li truco des de París. Quan trigaria a arribar amb cotxe fins a Reims…, dues hores?

—Tres.

—Aleshores els acompanyaré en aquesta operació.

—Per descomptat —va dir en Dieter, satisfet—, si això és el que vol el mariscal de camp. Reuneixi’s amb nosaltres al palau de Sainte-Cécile abans de les dinou hores. —Va mirar en Weber, que s’havia posat pàl·lid.

—Molt bé —va dir en Gödel, i va penjar.

En Dieter va tornar-li el telèfon a en Hesse.

—L’ajudant personal del mariscal de camp Rommel, el major Gödel, s’afegirà al grup aquesta mateixa nit —va dir triomfant—. Un altre motiu per assegurar-nos que tot segueixi el seu curs amb una eficiència impecable. —Va dedicar un somriure a tots els presents i al final va mirar en Weber desafiadorament—. Quina sort que tenim, oi?