ESENA VI
ELS MATEIXOS, PASCUALO, VISANTETA, Y UNA POCA COMPARSA.
«Atensió, cavallers, que este pasache també te castañetes. En efecte, estant el tribunal favareño ocupát en los asuntes parti-culárs de la esena anterior, s’oüen uns grans crits pel carrer…… y en asó, sén entren de repent en casa del siñor Alcalde el sélebre Pascualo (el primer galán) corrent, com qui fuch, y Visanteta, que l’acasa en una granera. Darrere d’ells vá un ramát de chent del póble, uns en cámisóla, atres en les trenes penchant, y les sabates al-garró, y movent entre tots una chiuladisa del diantre…… L’Alcalde a espentes y arredolóns, y valentse també de la vara, fá eixir capa-fora a tota esta chentóla, que es queda agrupada a la porta del carrer, aguaytant no-més la punteta del nás per vore en qué para aquella cantá. Pascualo, mirant alli a són pare y a sa mare[5] es torna roch, y sinse dir rés, s’apona en un rinconet de la cuina arrebosat en la manta, y en lo barret calat hasta les orelles. Visanteta anirá de negligé[6]; y sega de cólera, prenint al Alcalde pel seu novio, li arrea un parell de graneraes en les costelles que’l fá anar deu pasos de cantó… Pero enfi, aquietát ya un poc el ruido, y la trapisonda que’s mou en este tu-autem, y restablit el orde a forsa de crits y vengalaes de la chustisia, comensa a selebrarse el famós chui verbál, que seguix, y que encara es conserva orichinal hui en lo dia en l’archiu de Favára pera honra y gloria de la machistratura de espardeña y camalet».
ALCALDE
¿Qué ve a ser este alborót,
y estos crits, y este tumulto?
(Asomantse a la porta del carrer).
PASCUALO
Aso es……un cáp de virót…
poro amaguém pronte el bulto.
(Entrantsen dins sinse aguardar raons).
VISANTETA
Més que boles o te encaües,
(Caixcant a dretay esquerra).
com les rates ú estornells,
sabrán els teus saragüells
lo que son estes sinagües………
ALCALDE
Guarda respecte a esta vara,
(S’agarra la una per l’atra)[7].
y tinte al Rey, Visanteta……
VISANTETA
¡Pacho! ¡que en tota Favára
vach a ferme la puñeta!
ALCALDE
¡Obedix a la chustisia!…
¡deshonra de les donselles!
VISANTETA
¡Refotre!
(Mánpren al Alcalde per son conte).
ALCALDE
¡Santa Leocrisia!
¡que m’há romput sis costelles!
FIEL
Mira, carall, lo que fás……
(A Visanteta, que seguix en la seüa faena).
ALCALDE
¡Puñetera!
VISANTETA
Palo, palo……
FIEL
¿Al Alcalde?
VISANTETA
¡Ay, só Tomás![8]
yo em pensaba que era Cualo……
(Reconeixentlo).
ALCALDE
¡Puta! ¡bagasa! ¡ramera!
¡que m’has fet com un pansó!
VISANTETA
La culpa no la tinc yó……
ALCALDE
¿Pues qui la té?
VISANTETA
La granera.
ALCALDE
Yo et faré tindre el cap cacho
abáns que pase mich-hora………
¡asó que’s tanta chent, pacho!
(Refilant la vara pels nasos de tot lo món).
allá al fotre… capa fora…
El que no tinga faena
vacha molt enhora-mala,
si no vól que esta vengala
li la endoblegue en la esquena……
(Confusió, crits, plórs, laberinto, y atres milpuñeteríes
que susuixen per nó-res en los pobles chiquets).
ALCALDE
Aném, sapiám que ha segut
este escándalo y motí,
VISANTETA
Que Pascualo m’há fotut…
ALCALDE
Y tú m’hás fotut a mí;
pero a tandaes vá el riure,
yo t’apañaré, chiqueta……
FIEL
¡Callen, si volen, puñeta,
que no em deixarán escriure!
ALCALDE
Per eixa rahó, amigacho,
no tens que inquietarte masa.
FIEL
¿Pues com vól vosté que eu fasa?
ALCALDE
Cuatre ú sinc ralles, y al pacho…
Cualo, acóstat un poquet,
que vá a escomensar la festa:
¿tú que dius?
PASCUALO
Ya üa dit esta,
(Señalant a la chiquilla del virgo).
pero………
FIEL
Llevat el barret.
(Pegantli un carchot que casi el tira de nasos).
VISANTETA
A mi em correspón ants que’ll
el usar de la paraula…
ALCALDE
Y a mi estamparte el servell,
si t’acostes a la taula.
VISANTETA
Yo no agravíe a ningú……
ALCALDE
Pues escolta, mira y calla,
que a son temps entrarás tú
en este tresét en ralla………
(Cualo no fa mes que rascarse darrere l’orella, y pegarli
boltes al barret).
Aném, Pascual digues algo…
¿perque asi entre tanta chent
ten hás entrát tan corrent,
com llebre cuant fuch del galgo?
No et rasques tant, ¿que tens roña?
PASCUALO
ALCALDE
¡Atre fotre! ¡pues m’agrá
que mos vinga en vergoñetes
un home en mes castañetes
que te el burro d’un guará!……
Aném pronte, trós de cól……
que eixa cachasa ya em fót……
PASCUALO
Calle, puñeta, si vól,
que yo liu contaré tót.
(Esta es la millor relasioneta que té la comedia, y per lo
mateix es menester que Cualo fasa tot lo que puga pera pedre la
vergoña, y mereixer cuatre palmaetes de part dels
espectadors).[10]
Eixintmen hui capa l’horta,
al que ha pasát per la plasa,
esta, que estaba a la porta,
m’há cridát desde sá casa.
Yó, que ignoraba els seus fins,
com soc així tan bonacho,
al instant men há entrat dins
sinse pensar en un pacho;
y ella al vore que ya estic,
com un conill en lo cau……
¡pum! ha tancat el postic,
y luego ha rodát la clau.
Ya haurán vostés conegút,
com sapien les beseróles,
el susto que hauré tengút,
mirantme tancát, y a-sóles;
poro enfi entre aquelles y estes
me s’anát obrint el cór,
cuant m’há dit fentme grans festes.
«Pascualo, no tingues pór,
¿el teu temór de que naix?
bé pots en bons ulls mirarme».
Y luego de dalt a-baix
há escomensat a palparme.
Despues pegantme una espenta
á la cuina me s’há endut,
yo al vore que ella s’asenta,
m’há sentát sinse dir chút.
Lo primer que ha fet, siñór,
al que estaba allí un ratet,
es llevarse el mocadór,
y despasarse el cosét;
y sinse pensáro masa
en gran descáro y donayre
s’há quedát la molt bagasa
en les mamelles al ayre.
En seguida y póc a póc,
entre dimes y diretes,
fent com qui es calfaba al fóc,
s’há arromangat les faldetes;
y al ensendre yo un sigarro
li ha vist entre l’ansisám
una boca de llobarro,
que tiraba mes d’un pám……
(Aplausos de part dels mascles).
La viña de Sen Chochím
miraba yo de reúll,
calculant cuant de raím
cabría dins d’aquell trull,
cuant ha observat que’l meu nap,
desarruantse les pells,
anaba amostrant el cap
pel camal dels saragüells……
(Més aplausos).
Perque al divisarli els trastos,
que prop del cul té una sota,
¿quin es el caváll de bastos,
que no rellincha, y no bota?
¿quin burro es el que no brama,
per més que’s presie d’honest,
cuant la burra el seu programa
li posa de manifest?
Y enfi ¿quin home es tan macho,
que, habent dóna, que l’empotre,
no tire el barrét al pacho,
y la manta allá al re-fotre?………[11]
(Plé de entusiasme el fill del tio Collóns refila el barret y la manta, y es queda en la boca uberta empomant els nous aplausos dels espectadors, queprorrumpixen en crits unánimes de ¡bravo! ¡bien puñeta! ¡viva el primer galán!).
ALCALDE
Tens rahó, pues yo mateix,
si m’encontrára en tals casos,
la vara en dos dits de greix
li haguera embocat pels nasos.
PASCUALO
Aixó pues, siñor Tomás,
há fét yo poc mes o manco,
perque m’há vist en lo cás de
herrar o quitár el banco;
es dir, en la presisió,
parlant en llengua mes neta,
de ferli lo que há fet yo………
ó de ferme la puñeta……[12]
(Rialles en los bancos y tribunas).
Poro encara falta mes,
deixenme seguir la ruta,
y entonses sabrán vostés
si esta chiquilla es poc puta.
Pós siñor, com vach dient,
luego qué ella ha conegút,
que estaben casi caént
les ahulles del canút;
—perque bé sap tota dona,
siga tart, o siga enchorn,
cuant está la pasta bóna
pera dur la post al forn—
en un béll-en-séc s’alsát,
contant cuentos vells y nous,
y a tiróns me s’há emportát
al corrál a buscár ous……
ALCALDE
Digues, Pascualo, ¿y tú creus
que buscaba ous de gallina?
PASCUALO
Ella meu há dit aixina,
poro yo em pense que’ls meus,
perque no li ha vist, siñor,
escarbar palla, ni rames,
ni buscar mes ponedor,
que este que tinc yo entre cames.
(Má a la sistella).
VISANTETA
Bé saps que n’há encontrat ú
en lo chás ahón dorm el gós………
PASCUALO
Lo que yó et puc dir a tú……,
qué’ls que has encontrat son dós.[13]
ALCALDE
Deixa els ous en lo corral,
y acaba lo que mos díes,
que ya es cansa el tribunál
de tantes puñeteríes.
PASCUALO
No els tindré molt temps confusos;
perque sols falta en sustansia
contár la entrada dels Rusos
en la Capital de Fransia.[14]
Pera lo cual me presisa,
ya que así s’há de dir tot,
pegár desde luego un bót
del corrál a la pallisa.
«Allí fué Tróya» siñores,
allí esta moderna Dido
chitá sobre unes estores
m’há ubert el niu de Cupido……
ALCALDE
Haurás vist desde la bora
si el té en ous o en taulaíns……
PASCUALO
Lo que ha vist es entrar dins
al parót, que estaba fóra.
VISANTETA
¿Y asó cuant s’acaba, cuant?
(Acostantse capa la táula de la chustisia).
ALCALDE
Cuant yo oportú eu considere…
aném, pacho, feste arrere;
y tú, Cualo, pasa abánt.
PASCUALO
Yo fét un estaquirót,
sinse dir una paraula,
al vore l’arrós en táula,
há tirát má al cullerót.[15]
Y com soc tán confiát,
pensantme que era tot melis,
creia haberme mamát lo manco
el Virgo fidelis;
perque ella m’habia dit,
volent clavarme la sarpa,
que era yo el primer Davit,
que tocaba en aquella arpa.[16]
Poro cregam, só Tomás,
que há pasát les aygües blaves
embarcantme en un cabás
ahón no toquen sól les faves;[17]
y sino afluixe el gatillo,
y apague pronte el sigarro,
m’estaque allí com un carro
pér l’ívern en lo campillo.[18]
VISANTETA
¿Me dius que no estaba estreta,
y has pasat ansies no fluixes
sols per clavar la punteta?
PASCUALO
Perque apretabes les cuixes;
poro al vindret el changlót
sen ha entrat la lleteróla,
com entra un chic en la escola,
es dir en la bolsa y tot.[19]
VISANTETA
Aixó es perque téns poc suc;
pues pareix, cuant drét té s’alsa,
el nap…… canút de fer calsa,
y els ous…… sigróns del saúc.
TIO COLLÓNS
Es fals lo que vosté ou,
(Dirichintse al Alcalde).
que Cualo es chic de meóllo,
y en té un péntol com un bollo
de chocolate de a-sou.
TOMASA
Y també es fals testimoni
lo que dels sigróns diu ella,
«qué’l chic te bona parella
de llimes de Sen Cheroni».
PASCUALO
Y si acás algun puñeta
vól quedar bén satisfét……
pósem la má en la bragueta,
(Se la destapa).
y palpeméu un ratet.[20]
FIEL
Así farém punt y coma,
que’l pasache te collóns……
(Tornantse a posar la ploma darrere l’orella).
ALCALDE
¡Só fótre! manco rahóns,
y mou apresa eixa ploma;
qué’l meu ventréll no es de bronse,
y si no corres, o trotes,
entre putes y alcabotes
soparém allá a les onse………
Cavallérs, ¿en qué quedém?
qué’s vá fent tart y vól ploure………
VISANTETA
En que d’ási no em fán moure
hasta que no mos casém;
que es chust cuant entra la cuca
en l’alfáls d’una donsella,
que el que el primer mágre suca
vinga a escurar la paella.
(Pascualo li fá el carret, el gran puñetero).
PASCUALO
¡Eu! ¡que cuansevól creuría,
qué el del mágre ha segut yó!
VISANTETA
¿Pero tú et cases o nó?
PASCUALO
Primer me la tallaría.
VISANTETA
¡A-fé que este matinét
tallartela no hás volgút!……
ALCALDE
Deixa els talls, y el gavinét, y al grá…
VISANTETA
El grá es que m’há fotút.[21]
PASCUALO
Aixó no es fotre, puñeta,
que aixó es clavár el pardál
en mich d’un camp de dacseta,
ó en la porta de un hostál……
y enfi, si vols que teu diga,
ya que eres tan parlaora,
«lo de les atres es figa,
pero lo teu es… BACORA».
(Palmoteo en grande).
FIEL
¡Repacho! ¡que asó te trasa
de no tindre nunca fi!
(La ploma a l’orella).
ALCALDE
Lo pichór es qué’l chuí
vá embrutantse un poquet masa.[22]
FIEL
¡Ya se vé! vosté, que pót,
no vól tallár la cordeta……
ALCALDE
¿Yo que tinc de fér, puñeta?
FIEL
La sentencia, y al virót…
ants que esta chent mos empotre
per darrere y per davánt.
ALCALDE
¡Caráll! ¡que estic reparánt
que tens rahó, Fiel-de-fótre!……
Toca cuant vullgues la esquella,
mentres yo empuñe la vara,
y sabrás pronte en que pára
el Virgo de esta donsella,
(Señalant a Visanteta).
y el no espolsár cara a cara.
(Al tio Collóns, y a sá muller).