ESENA V
EL TIO COLLONS, LA SO TOMASA, L’ALCALDESA,
Y TRES O CUATRE CHIQUETS; Y DESPUES EL BURRO, L’ALCALDE,
EL DONSAYNER, Y EL FIEL-DE-FECHOS.
ATRA MUTASIÓ.— Si la comedia ha escomensat de dia, ara es torna de nit, y si ha escomensat a-fosques ix ara el sól. Representará el teatro la casa del siñor alcalde de Favára; y apareixen sentats damunt de una entaulaora mateix la só Tomasa y el tio Collóns esperant a que vinga de fora su señoría: l’Alcaldesa estará a la porta del corrál garbellant un grapaet de faves, y tres o cuatre moñicots anirán per allí rodant en camisola tirantse uns a atres corfes de meló, ú lo primer que pleguen per terra. A lo millor ú d’ells sense voler li aventa en los nasos al tio Collóns una micha tallá de meló d’alcher que’l fót; ell s’alsa enfúrit contra la criatura, que’s posa a plorar, y s’amaga baix les faldes de sá mare: la só Tomasa es riu com una bachoca; y l’Alcaldesa deixa el garbell y pren també part en ésta cantá, que al fi s’acaba en pau y quietut, cuant veuen entrar per la porta del carrer al Alcalde y Fiel-de-fechos molt sérios a-cavall de un burro, y davant davant al Donsayner tocant la donsayna. El burro no la toca, pero l’amostra, y seguix el compás pegantse safanoriaes en lo melic. En una paraula, esta esena té molts collóns, y es menester estar en tots los colps pera que no es desgrasie, y puga eixir no-mes mich-mich. Alerta pues, y allá vá.
TIO COLLÓNS
¿Y tardará molt encara?
(A l’Alcaldesa).
ALCALDESA
Yo no ú-sé tio Collóns.
TOMASA
¡Chesus! y en tals ocasions
¡no hiá chustisia en Favára!!!
ALCALDESA
¿Pero que li ha susuit?
(A la só Tomasa).
espliquem el seu dolór……
TOMASA
Si vol sabero millór,
que liu conte mon marit.
(Señalant al tio Collóns).
TIO COLLÓNS
¡Bó está el meu cáp pera chanses!
calla……ú men vach al corrál,
TOMASA
A-fé que no has estat mal
pera omplirme el cul de panses;
a-fé que no hiá molt temps
que estaves ben tieso, y guapo……
TIO COLLÓNS
¿Tú calles? o de un sopapo
et tombe en terra les dents…
(Al que vá a fer l’acsió pera pegarli a sá
muller,
li rebola el chiquet la tallá de meló en los
nasos).
TOMASA
¡Justo castigo del sielo!
(Asclatant una carcallá).
TIO COLLÓNS
¡Justa puñeta dels nasos!
pero si li atrape els pasos,
men fót en ell…… y en s’aüelo…
(Acasantlo en un asót en la má).
¡Oy, lo pacho del chiquet!!!
ALCALDESA
Aném no alborote tant…
¿no veu que uá fet chuant?
(Amagantse el chíc entre les cames).
TIO COLLÓNS
Que chue en lo pardalet.
¡Pues no es mala diversió
la de la criatureta……
ferme en lo nas la puñeta
(Sel palpa).
refilantme mich meló!
ALCALDESA
No me’l toque si no vol
que cride y que’m despinfarre.
TIO COLLÓNS
¡Repacho! que si l’agarre
li arrancaré el pusteról.
TOMASA
No dones mes que parlár,
y el furor, Collóns, amayna……
¿¡pero que’s eixa donsayna
que pel carrer s’ou tocár?!
ALCALDESA
Ya s’acosta el tu-ru-rut,
¡y ell es cosa de funsió!
(Entra ara el grupo del burro, y apenes el veu la só Tomasa, se li tira damunt com una llepasa al Alcalde demanantli chustisia: fá rodár l’albardó, y cauen ell y el Fiel-de-fechos baix la sária).
EL SIÑOR ALCALDE
Cavallers, asi estic yó,
tinguen bon dia y salut.
TOMASA
¡Siñor Alcalde! ¡chustisia!!!
¡deixe que’l meu mal li encaixe!
ALCALDE
Esperat, si vols, c’abaixe,
y d’ell em darás notisia.
TOMASA
Oixgam que’l temps es presiós,
y ya el castic se retarda………
ALCALDE
¡Fiel-de-fechos tin l’albarda,
sino…… mos fém fótre els dos!
ALCALDESA
¡Reyna de la Candelaria!!!
(Caüen de tós).
TOMASA
¡A Dios! ¡ya no hiá remey!
TIO COLLÓNS
¡Intérpretes de la lley,
ya esteu els dos baix la sária!!!
ALCALDESA
¡Fill de les meües entrañes!!!
¡acudiu! ¿t’has fet molt mal?
—sixquera contra el portal
t’hagueres romput les bañes.
(El burro despues c’amolla la carrega sen vá molt satisfet
capa l’estable sinse dir res, y el Donsayner li pega
darrere).
ALCALDE
¿Aón está la molt bagasa
que’l respecte má perdut?
FIEL
¡Puñeta, que má fotut,
(Rascantse el tós).
Collóns, la teua Tomasa!
ALCALDESA
Veches si estás coixo ú curro,
alsat, anem, si es que pots.
ALCALDE
Trau fóra eixos moñicots,
(Sen van sinse dir cac;)
i feuli una pallá al burro,
que a esta vella loca y bruixa
yo li promet, y asegure
que a costes seües em cure
el dolor que’m fá la cuixa.
(y el Alcalde s’alsa com pot, plañentse de una cuixa).
TOMASA
Perdónem…
ALCALDE
Calla, si vóls,
per mí ya estás perdoná;
lo demes s’apañará……
afluixant els caragóls.
TIO COLLÓNS
Més vál la pau que la guerra,
séntes…… ahí te cadira.
ALCALDE
Yo compondré a la que tira
(S’asenta, y espósa a fer sigarro).
á la chustisia per terra.
Secretari, vine así,
trau la ploma y el tinter,
y en eixe trós de paper
posa en brut este chuí;
arreglemlos luego el conte,
y no et rasques tant el tós……
FIEL
¡Pacho, que’l boñ es molt grós
(Va trahent el tinter, y demes ferramentes).
pera olvidarlo tan pronte!……
TOMASA
Torne al seu puesto eixos trastos,
(Al Fiel-de-fechos).
que aso no mereix escriures………
FIEL
¡Fótre, t’há de fer de gastos
vintisinc, o trenta lliures!
(Tornant a rascarse el tós).
ALCALDE
Aném, siñora Tomasa,
es yá arribada la tanda
de saber quina demanda
la pórta a voste a má casa.
Parle pronte, clar, y fort…
les llágrimes a una vóra,
que a mí la dóna que’m plora
es……com tocárlila a un mórt.
TIO COLLÓNS
La ocasió es molt oportuna
pera dir yo dos rahóns………
ALCALDE
Pues yo no’n diré mes c’una
«que calle el tio Collóns».
Tomasa té la paraula,
y si es fá molt de pregár,
tire de revés la taula,
m’alse y men vach a sopár.
(Somicant [TOMASA] com una Malaena, y
procurant marcar bé
en la acsió les indirectes de que se val pera contar el
fet)[4].
TOMASA
Ya pues que vól que liu diga,
es el cás que hui m’alsát,
tenint eixuta la figa,
sobre tindre el cul bañát;
y demane al tribunál
que a mon marit li previnga
que no’m fasa en lo pardál
lo mateix que en la eixeringa;
pues té poca sal y pebre,
y es una acsió inaguantable,
tenint una bón pesebre,
tirarli el pienso en l’estable…
(Aplausos de part dels espectadors femelles).
ALCALDE
¡Eu! ¡que’l asunte te pels!…
mes yo també considere,
que no son mals cañaméls
els que’t mames per darrere……
(El secretari es pósa la ploma darrere l’orella, y es chúpla el
dit).
Aném, Collóns, ¿y aixó es sert?
TIO COLLÓNS
No sé lo que fás cuant dorc…
ALCALDE
Pues yo, que estic ben despert,
si que sé que eres molt porc;
y que sebes tan estrañes
no s’han vist plantár encara
desde que torren castañes
en la plasa de Favára……
TIO COLLÓNS
Sobre gustos no hay escrito,
ni sobre……
ALCALDE
¡Collóns! silienso.
TIO COLLÓNS
Cada-ú…
ALCALDE
Calla, repito……
TIO COLLÓNS
Fá lo que vól del seu pienso.