ESENA III
VISANTETA.
MUTASIÓ.— El treato representa ára un tros de carrér, o de plasa: apareix Visanteta (la del Virgo) toca desmamelucada, y en les trenes penchánt, sentada en lo banquét de la porta de sá casa molt trista y pensativa; y despues de un rato de silensi, s’alsa dreta, y en un tó molt sentimentál, com si tinguera rahó, diu la siguient relasioneta.
VISANTETA
«Deixeu, sél, c’apurár vullga,
encara que llech estiga,
¿per qué mau donát la figa
si no tinc qui me la cullga?
La sanc es presís que bullga
cuant contemple una miqueta
que la gran… que la chiqueta
tenen el fotre per lley,
¡y yo no tinc mes remey……
que el de ferme la puñeta!!!
Tan-sóls volguera sabér,
ya que no conéc marit,
quins postres éste en lo llit
sól donarli a sá mullér:
cosa estraña deurá ser,
pues ni es peix, ni carn, ni ós;
y cuant seu tiren al cós
casi totes les demés……
¿yo quin delit he comés
pera no tastarne un mós?
Vá buscant la herbeta verda
la vaca per la dehesa,
y apléga el bou, y li besa
aquell cul tan plé de m……
pera que el pasto no perda
de un’atra herbeta un bón brót
li amostra, y li’l clava tót
com l’ahulla en un canút……
¡y a mi que nól tinc tan brút,
ningú mel besa…… ni em fót!!!
Obri el temple del amor
la burra al cáp de un estable,
y al punt vá el burro en lo sable
á ferli guardia d’honór;
y per més que-lla en fervór
rebusna, cosecha, y bota,
tót aquell rabo de jota
li emboca dins lo pitou……
¡y a mí que en manco en tinc prou
no ha de haver ningú qué’m fota!!!
La gosa apenes resólla
per la plasa, o pel carrér,
de gosos té un colomér
portantli naps pera l’olla;
sempre en dú un fum a l’ancólla,
y encara que a un monte trepe,
si no s’emporta culepe,
á lo meñs liu llepa un gós……
¡y a mi quéu tinc mes cúriós,
no hiá ningú que meu llepe!!!
Naix la gata en la pallisa,
y apenes en terra cau,
cuant el gat fentli mau-mau,
li amostra la llonganisa;
ella així que la divisa,
s’amaga baix de una taula,
y el gatét s’acosta, maula,
y li la clava pél sés……
¡y a mí, que m’agrada més
ningú em diu una paraula!!!
Sól anar un pardalet
bolant a voltes per l’aire,
y en molta grasia y donaire
li arrima un atre un bolét;
fót el grán, fót el chiquet,
y hasta la mosca, repacho,
encontra un moscardó macho,
que al bol li clava la palla……
¡y a mí ningú em fá una ralla
dins d’este pam de mostacho!!!
El peix també hiá qui diu,
y es molta la chent que eu créu,
que té llisensia de Deu
pera fotre dins lo riu;
á tót animál, que viu
en ú o en atre element,
li entra per darrere un vént,
que li fá véla al instant……
¡y a mí ni em sopla el llevánt,
ni tan siquiera el ponént!!!
La pusa, la chincha, el póll,
la gamba, el moixó, y el cranc
en lo carrér de la sánc
s’estaquen hasta el chenóll:
fót en cuansevol rastóll
la buixquereta y el tit,
l’áraña, el cúc, el mosquít,
y hasta les plantes que brotén……
¡y mentres quels atres foten,
tinc que fermeu yo en lo dit!!!!!!
Pensánt en lo meu trebáll
erta, y tiesa com un fús,
m’arranque péls del parrús[2]
com plomes del cúl de un gáll;
¿qué lley, chustisia, o……caráll
de tót lo mundanál clót
negarme a mí a-soles pót,
cuánt de llibertát se trata,
una cosa tan barata
cóm és……un cáp de virót?».