ESENA II
EL TIO COLLONS, Y LA SO TOMASA.
TOMASA
¡Ara sí que m’has fotút!!!
¿Conque no eres tú el culpát
d’eixos tán traidors esguits,
cuant casi totes les nits
m’equivoques el forát?
¿No tens la culpa, collóns,
de que ixca fora el calíu,
cuant tenint la má en lo niú,
sen bolen els gafarróns?
No et veres en tals fracasos,
ni sén haguera eixit fóra,
si no estigueres mich’hora
fregantme el pardál pels nasos;
sapies tú que no dormía,
c’ascoltava ben desperta
en un pám d’orella uberta
tota aquella sinfonía;
y cuant ha tocat les cuatre
el rellonche de Favára,
en los dos ulls de la cara
hé vist que’m furgaves l’atre.
TIO COLLÓNS
No es pues molt que imprés estiga
(Apart).
allá en la imprenta de Orga,
que no hiá dona que dorga
mentres li palpen la figa.
TOMASA
Molt temps fá yá que conéc
que no son sants els teus fins,
perque mai meu poses dins
sino a-punt de pendre el réc,
y lo que a mi em desbarata
en eixes acsions infames,
qué’m regues les lligacames
per regarme la tomata:
més ya no aguante l’ancolla,
fora les puñeteríes,
que’ls naps y les chirivíes
els cría Deu pera l’olla;
no’m durás més a remólc,
y sápia el tio Collóns
que no sufrixc mes regóns
c’aquells que vinguen pel sólc.
TIO COLLÓNS
Aquietat un poc Tomasa,
y tapat eixes mamelles……
TOMASA:
Faré lo que vullga d’elles,
(Traentseles capa fora).
que ningú mana en má-casa,
y ya que tú a mi no em fots,
si em pasa pel cáp al punt
em pose cúl per-amunt
amostrant la cofia a tots.
(Sen-vá… …á la
puñeta).
TIO COLLÓNS
Pues ya que tan fort huás prés
y tot lo que tens es meu,
yo chure per esta creu…
no ferteu… sino pél sés.
El tio Collóns sen vá també capa el mateix puesto que sá mullér, pero al eixirsen, calent de cáp, entropesa de nasos en la tauleta de la solfa, cau el bombo, trenca el peról, y mata el titót.