Ball de cascavells

És un ball d’homes sols. Es caracteritza per portar els balladors camalls amb cascavells, el repiqueig dels quals, per efecte dels vius moviments de la dansa, s’harmonitza amb la melodia, sempre molt airosa i alegroia. Aquest tipus de ball es troba estès per gran nombre de països i pot considerar-se parell al ball de bastons i, com aquest, és de possible origen guerrer.

El ball de cascavells a casa nostra ha estat molt estès; se’n troben un gran nombre de versions que no poden ésser considerades com a variants, car moltes d’elles no s’assemblen en res, sobretot quant a la melodia, i no tenen gairebé cap altre punt de coincidència que el d’ésser ballat només per homes i portar camalls de cascavells per a la dansa.

Per les contrades lleidatanes sol ésser ballat la vigília de la festa major i té per objecte propagar al veïnat l’alegria i encomanar-li la joia de la festa. El jovent volta tota la població i en alguns indrets hom obliga a afegir se al ball tot el jovent masculí que es troba pel camí, mentre que en altres indrets el ball és patrimoni especial dels membres d’una confraria determinada, el cap de la qual presideix la dansa i porta al coll una senyera en la qual hi ha brodada la imatge del sant patró. És molt general també ballar-lo en ocasions d’aplecs i festes de caràcter religiós, i en aquest cas també són els confrares els qui tenen dret a ballar-lo. Per l’Urgellet presideix la processó i com estranya excepció també el ballen noies que porten el farbalà de les faldilles cosit de cascavells. Pel Pla de Bages i pel Berguedà també el ballaven per Caramelles; la fadrina-11a regalaven les donzelles, no sols amb la clàssica cantada, sinó també amb una ballada Per les mateixes contrades també es ballava en ocasió de fer esquellots, i quan era ballat per aquesta circumstància algunes vegades els balladors, a més dels cascavells dels camalls, es posaven al cos cenyidors amb esquelles penjades Fa poquíssims anys que encara fou ballat en aquest sentit per uns famosos esquellots que van durar molts dies.

A casa nostra hi ha diferents balls en els quals els balladors porten camalls de cascavells, però no per aquesta circumstància poden ésser considerats com a balls de cascavells pròpiament dits.

És corrent que, quan el ball és només interpretat pels membres d’una confraria, la bandera del capità i els camalls siguin de propietat d’aquesta i que siguin guardats a la caixa que la confraria té a l’església, on es conserven els seus diferents adminicles.

La versió que donem era ballada per la fadrinalla de l’Ametlla de Merola.

* * *

En començar el ball, els balladors surten l’un darrera l’altre portant la mà esquerra a la cintura, en forma de nansa, prudencialment separats i formant una rodona. Marquen amb el peu esquerre els compassos de l’1 al 14 en temps de marxa. Marquen el 15 posant el peu esquerre enrera i amb ell tot el cos —o sia mirant tots a dintre la rodona— i al compàs 16 fan un giravolt donant-se impuls amb el peu esquerre i sostenint-se amb el dret, en direcció a la dreta (fig. 1) i queden amb els peus junts. Reprenen altra vegada aquesta evolució, però en sentit contrari de quan han començat, o sia marcant els compassos amb el peu dret. La tercera vegada, com que queden en la posició de la primera, la fan amb el peu esquerre, i tot seguit alcen enrera la cama que es troba a la part de fora la rodona i marquen el compàs 17 donant un cop a l’altra cama (figura 2) impulsant-la perquè s’aixequi (fig. 3) i de seguida la cama que s’ha aixecat —tal com ha fet l’altra abans—, passa al darrera (sageta de la fig. 3) per a fer el mateix en el compàs 18, i així successivament fins al compàs 24. Així és que el compàs 17, el 19, el 21 i el 23 es marquen amb un peu, i el 18, el 20, el 22 i el 24, amb l’altre. A l’acabament del 24, els balladors ajunten els peus i marquen cada temps del compàs 25 i primer del 26 amb el peu que està a la part de dintre la rodona (fig. 4), en aquest ordre: primer al costat de l’altre peu, després separat i altra vegada al costat. Marquen cada temps del compàs 27 i el primer del 28 (fig. 5) primer separat, després al costat de l’altre peu i després separat però dirigint-lo enrera per donar-se impuls, per tal de fer un mig giravolt per invertir-se de direcció, (fig. 1), o sia com el que es fa a la primera evolució, i tornen a fer-ho dues vegades més Comencen sempre aquesta evolució amb el peu que es troba a la part de fora la rodona, i en canvi, comencen els compassos 25, 26 i 27 i el primer temps del 28 amb el que es troba a la part de dintre.

Tot seguit es donen tots les mans, com fent sardana, i salten en direcció a la dreta del compàs 29 fins al 36. Al 37, es separen en dos grups de quatre balladors, integrat l’un pels quatre primers balladors i l’altre pels quatre darrers, i, agafant-se de les mans dretes (fig. 6), giravolten cap a l’esquerra i saltant, fins al compàs 40. Al compàs 41 els balladors es divideixen en parelles i, donant-se la mà es-quera (fig, 7), giravolten, també saltant cap a la dreta fins al compàs 44; a l’acabament d’aquest darrer compàs procuren donar-se tots ells les mans per fer novament la sardana. Aquesta evolució es balla també tres vegades. Els balladors, quan es divideixen en parelles, van aparellats el primer amb el segon; el tercer amb el quart; el cinquè amb el sisè i el setè amb el vuitè.

A l’acabament de la darrera vegada, cal que els balla* dors restin l’un darrera l’altre —com al començament del ball—, però en direcció a l’esquerra, i, començant amb el peu de la part de fora la rodona, i tal com ho fan en la segona evolució (fig. 2 i 3) marquen els compassos 45 al 49. Al compàs 50 posen el peu enrera (fig 1) i l’impulsen per fer mig giravolt amb el compàs 51, i així acaba el ball.

BIBLIOGRAFIA.— Pujol Amades: Diccionari.