El Contrapàs xinxina
Aquest ball, malgrat el seu nom, no té res a veure amb el típic contrapàs, tan estès a Catalunya, que és una dansa greu de melodia llarguíssima i molt complicada de moviments; el present és alegroi, breu de melodia i fàcil de ballar. És propi del Pallars, on precisament no és conegut el tipus del contrapàs. No coneixem el perquè del seu nom, com tampoc el dels qualificatius de xinxina i xinxilla, que li són aplicats.
És dansa pròpia de moments de gatzara i alegria, car hi escau molt bé la seva fresca tonada i xiroia coreografia. Sol ballar-se en aplecs i en llocs on es reuneix molta gent desconeguda i és corrent de ballar lo un gran nombre de persones. Tenia dret a trencar dansa el primer pavorde que sortia sol a ballar i donava una lleugera volta pel rocle. A la segona passada sortien els altres pavordes i a la tercera s’hi afegien tota la resta de balladors. En els seus darrers temps el ball havia degenerat i no s’observaven aquestes regles, com tampoc no era rigorós l’aparellament i es formaven grups de dos homes i de dues dones.
Aquest ball havia estat molt emprat per a anar de camí. Quan es feia via cap algun aplec o ermitatge i hom es volia divertir i sobretot anar de pressa, el jovent s’afileraven i al so de diferents cançons aplicades a la tonada practicaven aquesta dansa saltironant molt, avançant força i reculant poc.
Es troba molt estès per l’Alt Pallars, i no presenta variants. La versió que donem és pròpia de Senterada.
En començar el ball totes les parelles s’han de trobar, sense moure’s, disposades a entrar, en forma que el ballador estigui al davant de la balladora. Al primer compàs surt l’home de la primera parella, sol (fig. l) fa un punteig saltat, encreuant un xic les cames, marca sempre el compàs amb el peu dret davant de l’esquerre fins al compàs 11. Al compàs 12 es gira a la inversa, o sia de cara, com si portés la balladora al darrera, i el marca ajuntant els peus. Els compassos 13, 14 i 15, els marca de la mateixa forma i avança en direcció a la balladora. Els compassos 16, 17 i 18, els marca reculant, però sense girar-se; als 19, 20 i 21 torna a avançar, i als 22, 23 i 24 recula, però tenint en compte que al compàs 25 es trobi davant de la seva balladora, i el marca ajuntant els peus i fent-li un acatament. Fet això, es gira ràpid i queda en la mateixa posició de la sortida, i emprèn altra vegada la marxa, però seguit de la seva balladora, (fig. 2); i tots dos fan el mateix fins al compàs 11, i al 12 el ballador es tomba, com ja hem dit, de cara a la balladora i tots dos marquen aquest compàs amb els peus junts (fig. 3). Durant els compassos 13, 14 i 15 el ballador empaita la balladora, que recula (fig. 4); durant els compassos 16, 17 i 18 la balladora empaita el ballador i el ballador recula (fig. 5); durant el 19, el 20 i el 21 el ballador empaita la balladora, que recula (fig. 4) i durant el 22, el 23 i el 24 la balladora empaita el ballador i ell recula (figura 5) i marquen el compàs 25 amb un acatament (fig 3). En començar novament la melodia tornen a fer el mateix, però seguits d’una parella, i aixi cada vegada, o sia una vegada ha sortit l’home sol i ballat tota la melodia, surt després la seva balladora i balla amb ella també tota la melodia, i després surt una parella cada vegada que es toca, però sense interrupció, tenint en compte que la parella que entra al ball ha d’anar al més ràpidament possible a fi de posar-se al darrera de l’altra parella. Aquesta dansa es balla formant rodona i els balladors van al davant de llur balladora (situació de la fig. 2).
Quan han sortit totes les parelles, tornen a fer altra vegada la dansa, i en acabar es donen tots les mans, com si ballessin una sardana, i puntejant marquen els compassos 1. 3 i 5 anant cap a la dreta, sense saltar, de cara a dins del rotlle. Els compassos 4, 5 i 6, cap a l’esquerra; el 7, el 8 i el 9, cap a la dreta, i el 10, 1*11 i el 12 cap a l’esquerra, però els compassos 3, 6, 9 i 12 els marquen ajuntant els peus. Els compassos 13,14 i 15, els marquen caminant cap a dintre el rotlle; als 16. 17 i 18 reculen cap al lloc on eren; als 19. 20 i 21 tornen cap a dintre, però un xic de pressa, i durant els compassos 22, 23 i 24 reculen pausadament fins al lloc on eren. Marquen el compàs 25 fent tots un acatament a dintre el rotlle (fig. 6).
BIBLIOGRAFIA.— Vigo: Aplec; Pujol-Amades: Diccionari.
