El Galop de cortesia

És un dels ballets de tall més fi i senyorívol, tot ell posseïdor d’una excelsa gràcia i animat d’un aire selectíssim. Per la seva fesomia, es pot considerar un ballet cortesà propi per a ésser ballat en sales senyorials 1 no al mig de la plaça, com l’hem trobat. Sens dubte que es tracta d’una dansa senyorial que, per circumstàncies difícils d’escatir, les gents d’alt estament van abandonar; el poble se la féu seva i l’ha feta arribar fins a nosaltres, sadollada encara d’un delicat perfum cortesà.

És remarcable en aquest ballet la gran diferència de valor existent entre la tonada i la coreografia. La subtilitat i delicadesa dels moviments contrasta amb la poca inspiració i vulgaritat de la melodia. Aquesta diferència de qualitat entre ambdós elements fa suposar que la tonada no és l’originària del ball i que la que ha arribat fins als nostres temps és de creació molt posterior i hi ha estat aplicada en un moment i unes circumstàncies difícils de precisar.

Quant al títol d’aquest ballet, també presenta alguna anomalia: el terme galop, especialment aplicat a una dansa de temps molt viu, caracteritzada per una gran intensitat de moviments, molt saltironada i bellugada i fortament translativa, no gens d’acord amb la placidesa i suavitat de moviments del ballet de què parlem. El qualificatiu de cortesia hi és molt justament aplicat; en canvi, considerem impropi el nom de galop.

No se’n troben variants. L’únic exemplar que se n’ha trobat era ballat a Gurp en començar les ballades de cada diumenge, quan hi havia a plaça poques parelles per a fer balls més grans.

Hom aplica el següent text a la tonada:

Ballen aquesta dansa 4 parelles, situades en forma de quadro. En començar la melodia, la primera parella surt saltant en punt de sardana, en direcció a la segona; esmercen en aquest recorregut els compassos 1, 2, 3 i 4 En aquest últim compàs, la segona parella fa un acatament a la parella que dansa, el mateix que faran totes les altres quan la tinguin al clavant (fig. 1). Durant els compassos 5, 6, 7 i 8 la primera parella es situa al davant de la tercera; en els 9, 10. 11 i 12, al davant de la quarta, i durant els 13, 14, 15 i 16 se’n va al lloc d’on ha sortit, i restarà en posició per a fer els acataments a les altres parelles quan aniran passant; la parella que balla ha de fer els 12 compassos seguits, sense parar se ni correspondre als acataments que li fan les altres 3 parelles.

Un cop a lloc la primera parella, surt tot seguit la segona i fa exactament igual tot el que ha fet la primera, i així successivament les altres. Quan ha acabat la quarta parella, surten la primera i la tercera, sempre saltant, en direcció al mig del quadro (fig 2); hi esmercen els compassos 1, 2. 3 i 4, i en aquest últim ajunten els peus i es fan un acatament; en els compassos 5, 6. 7 i 8, reculen, sense girar-se, cap al lloc on eren. Les parelles segona i quarta resten quietes mentre les altres dues ballen el que acabem de descriure, i tan bon punt aquestes dues arriben al lloc respectiu, surten la segona i la quarta per fer el mateix que han fet les altres dues; esmercen els compassos 9, 10, 11 i 12 per a anar cap a dintre el quadro, i els 13, 14, 15 i 16 per a recular fins al lloc on eren.

Tot seguit la primera parella va en direcció a la segona, sempre saltant; hi esmerça els compassos 1, 2, 3 i 4, però al segon compàs el ballador fa donar un giravolt (risto) a la seva balladora (fig. 3). Al compàs 4 el primer ballador, sense deixar de puntejar, lliura la seva balladora al ballador de la segona parella, el qual li lliura la seva, amb la qual el primer ballador continua els compassos 5, 6, 7 i 8, però al 6 li fa donar el risto com en el segon compàs, i al vuitè la lliura al ballador de la tercera parella, que li lliura la seva, amb la qual continua ballant els compassos 9, 10, 11 i 12. Amb els compassos 13,14.15 i 16 fa el mateix amb la balladora de la quarta parella, per anar al seu lloc. El ballador ha de fer donar el giravolt a cada una de les quatre balladores en els compassos 2, 6, 10 i 14.

Quan la primera parella es troba al seu lloc, surt la segona i fa exactament igual el que ha fet la primera, i així successivament, i en acabar de ballar la quarta parella cada ballador té novament la seva balladora.

Quan la quarta parella ha acabat aquesta figura, es posa una cadira al mig del quadro, de cara a la primera parella, la qual surt saltant amb pas llarg voltant la cadira (fig. 4); hi esmerça els 8 primers compassos. En marcar el vuitè el ballador deixa asseguda la balladora i surt ràpid del quadro, ja que en aquest mateix compàs les altres parelles es donen la mà i volten saltant de pressa, fent sardana, cap a la dreta, entorn de la balladora que està asseguda. Mentre les tres parelles volten, el ballador que ha deixat la balladora asseguda se’n va caminant cap a l’esquerra, o sia al lloc on era la quarta parella. Els balladors que fan la sardana hi esmercen els 8 compassos següents. Cal tenir en compte que al compàs 16 les parelles han de córrer un lloc cap a llur esquerra, o sia que la segona parella passa al lloc de la primera, la tercera al de la segona i la quarta al de la tercera, i el ballador que té la balladora asseguda ocuparà el lloc de la quarta. En començar novament la melodia el ballador de la parella entra saltant (fig. 5), passa pel davant de la seva balladora i la volta fins a arribar al seu davant per l’altre costat; hi esmerça els compassos 1 al 8. En aquest compàs es troba al davant d’ella, li fa un acatament, li allarga la mà dreta (fig. 6) i tots dos se’n van, saltant al voltant de la cadira, cap al lloc que ocupava la quarta parella en començar el ball. Arribada al seu lloc, en començar novament la melodia, surt la segona parella —que, com hem dit, es troba al lloc de la primera— i fa el mateix que ha fet l’altra, de manera que després de la sardana la tercera parella serà al lloc de la primera, la quarta al lloc de la segona, la primera al de la tercera i el ballador de la segona parella, que té la balladora asseguda, al lloc de la quarta. Quan totes quatre parelles han ballat aquesta figura, es donen les mans i van saltant cap a la dreta: hi esmercen els compassos 1 al 8, i al 9 es deixen anar de les mans. Només resten agafades les parelles, i en passeig, sense saltar, se’n van seguint la primera.

BIBLIOGRAFIA.— Vigo: Balls; Capmany: Ballets; Pujol-Amades: Diccionari.