El Ball cerdà

Amb aquest mateix nom són distingits un gran nombre de balls que no s’assemblen en res uns als altres i que en molts casos no tenen cap altra relació ni afinitat que la de dur un mateix nom. A jutjar pel seu qualificatiu, hom podria suposar que aquest ball és oriünd de la Cerdanya, però cal remarcar que, tot i tenir una àrea geogràfica bastant estesa, avui és completament desconegut en aquesta contrada. L’arrel cerd o sard, —es fa difícil de determinar la seva grafia, car fonèticament són idèntiques ambdues formes i en documents antics es troben totes dues— es troba aplicada a tres balls diferents: el que ens ocupa, el contrapàs cerdà i la sardana; ofereix un interessant tema d’investigació lingüística. Vegeu el nostre llibre La Sardana i el nostre treball Què vol dir el mot sardana? publicat al «Butlletí del Foment de la Sardana» de Ripoll. Agost, 1933.

La versió que donem té una fesomia ben pròpia, que no s’assembla en res als altres balls del mateix nom. És típica de Viladrau, on encara es ballava el darrer terç del segle passat. La melodia és plena d’una gemada frescor i posseïdora d’una harmoniosa gràcia. Es feia el dia de la festa major i només el podien ballar els pavordes. El pavorde primer trencava dansa, o sia que ballava amb totes les balladores alhora, amb les quals formava un llarg rest o rengle. El privilegi de poder ballar el primer pavorde amb les balladores dels seus companys primer que aquests sembla que pot encloure una resta del domini que damunt les mullers dels seus vassalls tenia el senyor feudal, privilegi que, com molts furs senyorials, en alguns indrets passà a l’església i que en el transcurs del temps i per causes ignotes pot haver passat al pavorde.

En començar, les balladores es posen en línia recta, de cara al públic, i el ballador que fa de cap agafa amb la seva mà dreta l’esquerra de la balladora de l’extrem i alcen tots les mans al nivell de l’espatlla Els balladors resten sense ballar els 32 primers compassos, una mica separats al darrera d’elles, però sense donar se les mans. El ballador i les balladores al primer compàs no es mouen i al segon puntegen relliscant tots cap a llur dreta amb el peu esquerre: en el tercer, amb el peu dret cap a l’esquerra, i així successivament fins al compàs 32. Tot fent aquests 32 compassos, les balladores han d’anar avançant —en particular les del cap oposat al ballador— a fi de donar tota una volta, ja que el ballador no es mou del lloc on ha començat, o sia marcant una rodona com si ho fessin amb un compàs una punta del qual estigués fixa mentre l’altra marqués la circumferència. En fer aquesta evolució les balladores han de tenir compte d’anar avançant en Unia completament recta i a esmerçar 8 compassos per a fer cada quart de cercle.

Acabats els 32 compassos, cada ballador s’avança a cercar la seva balladora, la qual agafa de la mà. Amb pas de passeig, seguint el ritme, van caminant una parella darrera l’altra fins a formar una rodona. Esmercen tots 32 compassos en aquest passeig, però al 32 resten tots de cara a dintre la rodona, agafada cada parella de la mà, per separat.

En repetir-se la melodia, i en el primer compàs, el primer ballador, que és el que ha ballat amb totes les noies, fent un punt de sardana saltat i d’esquena a dintre la rodona, fa donar un giravolt (risto) a la seva balladora (figura 1) i se’n va cap al centre de la rodona, on va puntejant en direcció a la seva dreta. La balladora, en punteig relliscat, va resseguint la rodona passant pel costat dels altres balladors —que estan quiets—, també cap a la seva dreta, o sia que ballador i balladora van puntejant en sentit oposat (fig. 2). Tant el ballador com la balladora han de donar una volta sencera, ell sense moure’s del mig i ella pel costat dels altres balladors; hi esmercen 15 compassos, i al 16 la balladora fa un acatament al ballador, el qual segueix puntejant (fig. 3) i se’n tornen ambdós pel camí d’on han vingut, o sia que ambdós giravolten cap a llur esquerra, hi esmercen els compassos 17 al 32, en el qual la balladora arriba al seu lloc, des d’on fa un altre acatament al ballador, el qual, parant de ballar, també li correspon fent lo ell. Aquest acatament es fa al compàs 32. Un cop fet, el ballador, caminant de pressa i sense marcar el ritme, se’n va a agafar la mà de la seva balladora i resten quiets, perquè vagin ballant les altres parelles, que ho fan exactament igual. Durant el primer compàs sempre surt una parella.

Quan ha acabat l’última parella, els balladors es posen dintre la rodona i les balladores fora (fig. 4) i marquen el primer compàs cap a fora la rodona amb el peu esquerre cap a la dreta, en punteig relliscat, i el segon compàs amb el peu dret cap a l’esquerra, i així fins al compàs 15. Aquests compassos han de fer-se avançant, voltant la rodona. Al compàs 16, el ballador, sense deixar anar la balladora de la mà i seguint puntejant, l’acompanya dintre de la rodona (fig. 5) i ella, que no ha deixat de puntejar, segueix el camí contrari del que segueix el ballador, i hi esmercen els compassos 17 al 31. Els balladors han de tenir en compte de no anar molt de pressa, a fi que, al compàs 31, es trobin davant de llur respectiva balladora, i al compàs 32, amb un punteig llarg, sense variar de direcció i passant de cara a la balladora, van dintre de la rodona i ella a fora (fig. 6), i fan així els compassos 1 al 15. En aquest compàs procuren trobar-se tots per donar-se les mans en el compàs 16, en el qual fan una sardana puntejant-la sense saltar. Van cap a la dreta del compàs 17 al 24 i cap a l’esquerra del 25 al 32. Al compàs 32 tots alhora fan un acatament dintre la rodona i se’n van.

BIBLIOGRAFIA.— Nadal: Balls; Pujol-Amades: Diccionari.