Les Danses

Es potser el ball més selecte i delicat dels ballets populars catalans recollits fins avui. La seva tonada, d’una línia melòdica altament exquisida, i els seus moviments, graciosos i elegants, li donen una distinció senyorívola no gaire corrent en els documents populars. Té la curiosa particularitat que el ballen un fadrí amb dues donzelles alhora, cas únic en els ballets populars catalans fins avui registrats, si bé es troba en algunes danses de saló forasteres.

Havia estat ballat a Vilanova i la Geltrú els dies de Carnestoltes a la tarda al mig de la plaça. Dies abans el ballador es comprometia el ball amb les balladores i, arribat cl dia de la dansa, anava a cercar les balladores a casa, primer l’una, i del braç d’aquesta anava després a casa de l’altra sense que la segona se’n donés per enutjada, i tots tres feien cap a la plaça i es lliuraven joiosament a la dansa.

La dansa és formada per dues parts: la primera, tota cerimoniosa i delicada, plena d’una excelsa gràcia i suavitat, que és la que constitueix la veritable dansa i la que dóna al ball un marcat caràcter cortesà de delicat bon gust i fina exquisitat. La segona part és un galop esbojarrat i alegroi que dóna al ball fesomia carnestoltesca i que ni per la seva melodia, si bé graciosa, molt inferior en qualitat a la de la dansa, ni per la seva avalotada coreografia, no té res a veure amb la primera part del ball. Aquest galop ha estat afegit a la dansa en data relativament moderna, quan el ball descendí dels salons cortesans a la plaça i deixà el seu caient senyorívol per a convertir-se en ballada de Carnestoltes.

Les danses foren ballades fins a la darreria del segle passat. Cap a llurs darrers temps havien perdut el caràcter de sa espectacle i havien caigut en franca degeneració. Hom apedregava amb confits els balladors fins al punt de cobrir-ne el sòl de la plaça i fer difícil el ball. Hom calculava la importància del Carnestoltes pel nombre d’arroves de confits llançats a la plaça en ballar les danses.

Sitges i Reus també havien ballat danses; la melodia de les primeres era completament diferent de les de Vilanova i també ho havia d’ésser la coreografia. De les de Reus, no en sabem sinó que es ballaven també per Carnestoltes. No creiem que puguin ésser considerades com a variants de les de Vilanova i no deu existir entre elles altra relació que una coincidència de nom. Per les contrades valencianes havia estat molt popular un tipus de ball anomenat les danses i les dansetes, de fesomia molt rústica i primitiva i que en cap aspecte no s’assemblen ni llunyana-ment a les danses de què parlem.

* * *

El ballador porta una balladora a cada braç (fig. 1); tots tres fan l’entrada sense seguir el ritme de la música, caminant amb naturalitat. Cada grup, quan passa pel davant del públic per primera vegada, fa un acatament de salutació, consistent en una lleugera inclinació de cos cap endavant, i segueix caminant. Un cop han fet l’acatament tots els grups, esperen l’acabament de la melodia. El ballador, en els compassos 15 i 16, ha de tenir en compte de posar les seves balladores al seu davant acompanyant-les amb els braços, sense ell moure’s de lloc, o sia tal com van agafats, i queden amb els braços enlaire (fig. 2). Comença tot seguit la dansa, que consisteix en un punteig sense saltar; el primer compàs és marcat amb el peu dret en direcció a l’esquerra; per a marcar el segon compàs, el peu dret passa al seu lloc i és l’esquerre que el marca en direcció a la dreta, i així successivament. Els balladors i les balladores, de seguida que comença la dansa, han de fer anar els braços seguint el ritme del cos, i el ballador va reculant, empaitat per les balladores (fig. 3). En arribar al compàs 13 el ballador avança i passa per entremig de les balladores, per a anar a parar al lloc on estaven elles, i elles fan el mateix per a anar a ocupar el lloc de llur ballador, i així fan un encreuament, en el qual esmercen els compassos 13, 14 i el primer temps del 15. En el segon temps d’aquest mateix compàs comencen a girar-se en direcció a la sageta (fig. 4), per quedar de cara en el primer temps del compàs 16, fan un acatament i tornen a fer la dansa. La melodia es toca 6 vegades: dues per a l’entrada i quatre per a dansar. Acabades les quatre vegades de dansa, el ballador agafa les balladores pel colze, les quals posen una mà sobre l’espatlla del ballador i es donen l’altra (fig. 5). I comença l’Allegro viu, que es balla exactament igual com un galop, i al compàs 24 els balladors agafen les mans dels braços que sostenen pel colze i els fan donar un giravolt (risto) durant els compassos 25 i 26. Així s’acaba la dansa.

BIBLIOGRAFIA.— Amades: Les Danses; Pujol-Amades: Diccionari.