4. LES LLEGENDES SOBRE LES QUATRE BARRES I ALTRES INTERPRETACIONS

L’escut de Guifré el Pelós. Primeres interpretacions

Amb el naixement de l’heràldica va començar també l’interès per esbrinar el sentit de les imatges o símbols geomètrics que apareixien als escuts. Aquest fet, al llarg dels segles, va produir interpretacions tan curioses com faltades d’objectivitat.

Així, per exemple, en el cas del regne de Lleó, oblidant que per etimologia el nom prové de legio, és a dir, de les legions romanes, els reis del territori, per associació amb la parla, van adoptar la figura d’un lleó per presentar-lo al seu escut. Aquesta circumstància, fins aquí excusable, no justifica que alguns heraldistes posteriors afirmessin que ho havien fet perquè es tracta del rei de totes les bèsties, rex omnium bestiarum.

Les primeres interpretacions entorn del senyal de les quatre barres daten del segle XIV. La primera ens ve de Girona, de la mà del franciscà Francesc Eiximenis. En el llibre Lo primer del Chrestià, escrit entre 1379 i 1381, parla de l’escut dels comtes d’Aragó i ho fa amb aires profètics afirmant que les barres són «bastons» predestinats, en mans dels comtes reis, a derrotar el rei de França però també, i sobretot, en nom de «Nostre Senyor», per castigar els mals eclesiàstics i rubricar «per scampament de sanch tota la Sgleya». Per entendre les paraules d’Eiximenis cal recordar que quan les va escriure Europa i especialment els estaments eclesiàstics patien els estralls del Cisma d’Occident. També cal observar que Eiximenis converteix els pals heràldics en «bastons» i, per tant, segons el vocabulari dels cavallers de l’època, cal entendre que fa referència a considerar els pals de gules com armes de les usades en els combats. Martí de Riquer, amb tot l’encert, recorda en el capítol dedicat a «Les quatre barres» —dins Llegendes històriques catalanes (2000)— que Joanot Martorell, a Tirant lo Blanc, aclareix que els «bastons» d’atac eren quatre «ço és saber, lança, dagua, espasa e acha de dues mans».

Més extravagant és la interpretació que va fer-ne el dominicà Joan de Montsó, a primers del segle XV, en una carta dedicatòria que precedia una traducció catalana, avui perduda, dels sermons de sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics de Salomó, adreçada a l’infant Martí, el futur rei Martí I l’Humà. Segons aquest religiós les quatre barres són els travessers del llit de Salomó que esdevingueren els pals de la creu en què havia estat crucificat Jesucrist i eren vermelles de la seva sang. El camper d’or representa l’Església catòlica i dur-les com a «armes e devisa de senyal» significa el compromís dels comtes amb la seva «protecció e deffensió».