INTRODUCCIÓ

En aquestes pàgines us presentem les històries apassionants de vint-i-nou pioners de la ciència. Són històries que ens parlen d’homes excepcionals i d’idees espectaculars, de l’emoció davant de la descoberta i de salts increïbles de la imaginació. I en totes elles mirem d’investigar l’estratègia subtil mitjançant la qual aquests pioners, sense perseguir cap mena de poder, van intentar d’entendre la natura.

Algú podria dir que el títol d’aquest llibre no és l’adequat. De fet, no hi ha grans moments a la ciència, o si més no, n’hi ha hagut ben pocs. Va ser Sir Isaac Newton qui va dir: «Si he estat capaç de veure més lluny que no pas els altres, és perquè m’he enfilat a les espatlles de gegants». Amb aquesta frase Newton, humilment, reconeixia un deute, ja que havia estat Galileu qui havia investigat la força, el moviment i l’acceleració, i d’aquesta manera s’havia acostat a la teoria de la gravitació. Newton simplement havia fet un pas més enllà. Amb un esclat d’intuïció brillant, havia formulat la teoria que les forces que s’estenien fins a la capçada d’un pomer podrien ben bé endinsar-se a l’espai, fins a arribar a la lluna i els planetes, i mantenir-los en òrbites regulars. Newton va néixer el 1642, el mateix any en què morí Galileu. Potser és tan sols una coincidència, però el fet no deixa de ser significatiu.

De la mateixa manera, Michael Faraday va tancar la bretxa que separava l’electricitat del magnetisme. James Clerk Maxwell va relacionar l’una i l’altre amb la llum. I Albert Einstein, recolzant-se en un experiment dut a terme anteriorment per dos científics, associà l’energia amb la massa i la velocitat de la llum, i el temps amb l’espai, i d’aquesta manera ens ajudà a percebre la unitat impressionant que regna en tota la natura.

Aquests capítols tenen l’origen en una sèrie d’articles publicats a la revista «Senior Scholastic». D’ençà del primer, el Dr. Isaac Asimov i el director van tenir el privilegi de fruir d’una experiència singular, la de mantenir un contacte molt estret amb els científics eminents i els educadors que van treballar com a assessors de la sèrie. En trobareu els noms en una de les pàgines anteriors. Tenim un deute impagable amb aquestes persones, i el reconeixem amb el nostre agraïment més profund, perquè no es van limitar tan sols a revisar minuciosament cadascun dels articles sinó que, a més, els van enriquir amb opinions personals que van proporcionar a cada article una dimensió afegida.

Algunes d’aquestes opinions van sorgir d’un coneixement personal i íntim de la matèria. Així, en el capítol sobre Robert Goddard, les revisions que suggerí el Dr. John E. Nafe es basaven en una profunda amistat amb el Dr. Goddard forjada a Annàpolis durant els darrers anys de la seva vida. Els comentaris del Dr. Maurice Ewing sobre Faraday van sorgir després de la conferència que va pronunciar a la Royal Society de Londres, on fou convidat a visitar la cambra on es guarden alguns dels manuscrits originals de Faraday. El Dr. John R. Dunning va contribuir a enfocar correctament l’article sobre Einstein, un article del qual el mateix Dr. Dunning forma part, ja que va ser el científic que aconseguí dividir l’àtom per primera vegada en aquest país. Fins i tot les equacions de la il·lustració van ser comprovades pel Dr. Dunning. Quan llegiu el capítol sobre Harvey, penseu que el Dr. Alfred E. Mirsky, un pioner en el camp de la biologia moderna, il·luminà l’esborrany de l’article amb opinions nascudes de tota una vida dedicada a l’estudi i a la investigació.

Lamentem el fet que no tots els comentaris d’aquests científics hagin pogut formar part del llibre que teniu a les mans. Alguns, perspicaços i brillants, van ser tan sols de naturalesa personal. El Dr. Dunning, per exemple, va assenyalar l’impacte que les teories de Newton han tingut en la teologia, la filosofia i fins i tot l’art, ja que Newton, en paraules del Dr. Dunning, «oferí com a objectes del temor reverencial de l’home la simplicitat i la uniformitat de les lleis de la natura. I d’aquesta manera, Déu se’ns mostrà no tant com a un superenigma, sinó com a un superplanificador. Si Newton va posar el firmament a l’abast de la intel·ligència humana, també glorificà de manera conscient la intel·ligència divina».

ERIC BERGER.

Director editorial.

Divisió de ciència.

Scholastic Magazines.