23. GEORGE WASHINGTON CARVER

El món en un cacauet

La decisió que el jove botànic havia de prendre aquell any de 1896 era prou difícil. Després de moltes trifulgues, havia esdevingut un científic respectat a la universitat de l’estat de Iowa; es guanyava bé la vida i tenia l’oportunitat d’experimentar a gust en el conreu de plantes.

Ara, una petita i miserable universitat d’Alabama sol·licitava els seus serveis. Hauria d’abandonar la bona posició que havia assolit a Iowa i tornar a una terra on tindria molt poca consideració.

Però el botànic no s’hi podia negar. La universitat que el reclamava era l’Institut de Tuskegee, l’únic indret de tot el sud on els negres tenien accés a una educació superior; i el jove botànic era negre. Es deia George Washington Carver.

Carver girà l’esquena a l’èxit guanyat amb tant d’esforç i se’n va tornar al sud. Allà l’esperaven èxits encara més grans.

George Washington Carver va néixer pels volts de 1864. A Diamond Grave, a l’estat de Missouri, no s’hi conserva cap registre de la data exacta del seu naixement, però va tenir lloc més o menys cap al final de la Guerra Civil nord-americana. Carver va ser esclau fins que es promulgà l’Esmena Tretze l’any 1865.

Una nit, quan tenia tan sols uns mesos, una trepa de lladres se’n va endur el petit i la seva mare. A ella la van vendre i la van embarcar abans que el seu amo, Moses Carver, pogués salvar-la; amb el petit, però, va tenir més sort: va aconseguir rescatar-lo a canvi d’un cavall.

Un cop alliberat, els Carver van adoptar l’infant. A mesura que es va anar fent gran, mostrà senyals d’una intel·ligència considerable; però els Carver no li podien donar estudis, ja que no hi havia cap escola per a nens negres a la ciutat. Així doncs, van decidir enviar-lo a Neosho, la capital del comtat, on va haver d’anar a una escola que tenia una sola aula, amb 70 alumnes negres i un sol mestre. Tot i que no va tenir més remei que treballar per pagar-se els estudis, va obtenir unes notes extraordinàries. Va continuar estudiant i treballant en les feines més diverses i, un cop acabat el batxillerat, decidí anar a la universitat.

En aquella època no era gens senzill trobar-ne una que volgués admetre un alumne negre. Finalment, fou acceptat al Simson College, a Indianola, Iowa. George Washington Carver tenia aleshores vint-i-cinc anys, i es convertí en el primer negre que aconseguia ingressar en aquella universitat. Va obtenir unes qualificacions tan brillants que, després de llicenciar-se, no va tenir cap problema per continuar els estudis a la Universitat Agrícola de l’Estat de Iowa. L’any 1892 va obtenir el títol de Master of Science i, tot seguit, li van oferir la possibilitat d’entrar a formar part del claustre de professors, que ell acceptà de bon grat.

I va ser aleshores que el van cridar de Tuskegee, la institució fundada pel gran educador negre Booker T. Washington. Carver va ser nomenat director del Departament de Recerca Agrícola de Tuskegee.

Començant amb 19 acres de la «terra pitjor d’Alahama», Carver va ensenyar als seus alumnes la manera de regenerar el sòl amb terra dels pantans de les rodalies i pilots d’adob compost que podien fer-se ells mateixos.

El problema principal amb què s’havia d’enfrontar un agricultor del sud era l’esgotament del sòl. A la major part del terreny només s’hi havia cultivat tabac i cotó generació rere generació, i les plantes, de mica en mica, n’havien exhaurit els minerals.

George Carver Washington sabia molt bé que un sòl esgotat per a un conreu determinat podia servir per a un altre, i també que era possible restituir el nitrogen necessari a la terra mitjançant una «rotació de conreus», tal com havien demostrat els seus experiments a Tuskegee. Carver inicià una campanya infatigable d’educació per aconseguir que els agricultors del sud variessin els conreus. Volia que plantessin cacauets i batates en comptes de cotó, almenys durant una part del temps.

Va guanyar la batalla gairebé tot sol. Quin en va ser el resultat? Doncs que l’agricultor del sud va descobrir que el sòl es regenerava alhora que augmentaven les collites i els ingressos. I va arribar un moment en què la producció de cacauets i batates era tan gran que no la podien vendre tota com a aliment. I ara què?

Carver tornà al laboratori. Va analitzar el cacauet i en separà els olis, els midons i els aminoàcids i, tot seguit, els recombinà de maneres diferents.

Carver va obtenir del cacauet prop de 300 productes sintètics, entre ells formatge, colorants i sabó. I de la batata en va aconseguir extreure 118, que incloïen melassa, pasta i goma. D’aquesta manera demostrà que un conreu agrícola no era tan sols aliment, sinó també matèria prima que la màgia de la química podia transformar en un corn de l’abundància.

L’agricultor del sud ara podia conrear tants cacauets i batates com volgués, i també soja, planta molt valuosa que Carver havia dut de la Xina. La soja creix bé en sòls pobres i, al mateix temps, ajuda a restituir el nitrogen a la terra.

La recerca de George Washington Carver va fer miracles en l’agricultura. La Royal Society of Arts de Londres l’honorà admetent-lo com a membre i, l’any 1923, fou guardonat amb la Medalla Spingarn, que es concedeix a membres destacats de la seva raça. Setze anys més tard, l’any 1939, va guanyar la Medalla Roosevelt. La menció deia: «A un científic humil que, treballant sempre sota el guiatge de Déu, ha contribuït a l’alliberament tant dels homes de raça blanca com dels de raça negra».

Al llarg de la seva vida, va rebre moltes distincions honorífiques. Però Carver va ser sobretot un home senzill, sense cap altra pretensió que no fos transmetre els seus coneixements a les noves generacions a Tuskegee on va ensenyar fins que va morir, l’any 1943.