6. ANTON VAN LEEUWENHOEK

Va descobrir un món invisible

Anton van Leeuwenhoek va ser un comerciant que, malgrat haver anat a l’escola només uns anys, va descobrir un món més admirable que el de Cristòfor Colom. El seu entreteniment era fabricar petites lents de vidre. Un dia, mentre examinava una gota d’aigua estancada a través d’una d’aquestes lents, hi va veure una cosa que no havia vist mai ningú abans que ell, ni tan sols amb la imaginació: animalets minúsculs, massa petits per veure’ls a ull nu, es movien, s’alimentaven, naixien i morien en una gota d’aigua que era per a ells com un univers sencer.

Van Leeuwenhoek va néixer a la ciutat de Delft, Holanda, l’octubre de l’any 1632. Allà va viure els 90 anys de la seva vida. Va haver de deixar l’escola als setze anys, quan va morir el seu pare, i es va posar a treballar en una merceria; al cap d’un temps s’havia convertit en un pròsper comerciant. Més endavant el van nomenar guardià honorari de l’Ajuntament de Delft.

Però tenia un entreteniment, construir lents petites i perfectes. Algunes tenien un gruix de tan sols tres mil·límetres, però augmentaven els objectes fins a dues-centes vegades sense deformar-los.

Naturalment, tothom sabia que les lents feien que els objectes es veiessin més grans; però la majoria dels científics treballaven amb lents mediocres. En canvi, les lents que fabricava van Leeuwenhoek eren d’una qualitat excel·lent. Les muntava sobre peces rectangulars de coure, plata o or. En una banda de la lent, hi fixava un objecte i, tot seguit, s’estava hores i hores mirant-lo. Sovint l’hi deixava durant mesos, de vegades permanentment i, si volia examinar un altre objecte, fabricava una altra lent. Al llarg de la seva vida, en construí un total de 419.

Els objectes que observava eren de tota mena: insectes, gotes d’aigua, raspadures de dent, trossets de carn, pèls, llavors. I tot el que veia, ho dibuixava i descrivia amb una precisió absoluta.

L’any 1665, van Leeuwenhoek va observar capil·lars vius. Aquests vasos minúsculs que connecten les artèries amb les venes havien estat descoberts quatre anys abans per un italià, però van Leeuwenhoek va ser el primer de veure la sang que hi circulava. I el 1674, descobrí els glòbuls rojos que fan que la sang sigui vermella.

El 1683 va fer el que potser va ser el seu descobriment més important: els bacteris; però eren massa petits perquè les seves lents els augmentessin amb claredat i, a més, van Leeuwenhoek no fou gaire conscient de la importància del que acabava de descobrir.

Van Leeuwenhoek no va mantenir en secret aquests descobriments. L’any 1660, el rei Carles II va cridar un grup d’anglesos interessats en la ciència i els encoratjà perquè formessin una societat oficial. Té un nom molt llarg, però avui dia la coneixem simplement com a la Royal Society.

Van Leeuwenhoek va escriure cartes molt llargues a la Royal Society, amb descripcions detallades de les seves lents i de tot el que hi veia a través. Els membres de la societat van quedar desconcertats, i de primer no el van voler creure. El 1677, però, Robert Hooke, que era membre de la societat, va construir microscopis, tot seguint les instruccions de van Leeuwenhoek i va veure exactament el que van Leeuwenhoek li havia dit que veuria. Després d’això, ja no hi va haver dubtes, i menys encara quan van Leeuwenhoek envià 26 dels seus microscopis a la Societat com a regal perquè tots els membres poguessin mirar-hi.

L’any 1680 van Leeuwenhoek entrà a formar part de la Royal Society i d’aquesta manera, un simple comerciant amb poca instrucció se’n convertí en el membre estranger més famós. Durant la seva llarga vida, van Leeuwenhoek va enviar un total de 375 articles científics a la Royal Society, i 27 a l’Acadèmia Francesa de Ciències. Tot i no haver marxat mai de Delft, els seus treballs el van fer famós arreu del món.

La Companyia Holandesa de les Índies Orientals li envià insectes d’Àsia perquè pogués examinar-los amb les seves lents meravelloses; la Reina d’Anglaterra li va fer una visita; i quan Pere el Gran, tsar de Rússia, viatjà a Holanda per aprendre l’art de la construcció de vaixells, va buscar una estona per anar a saludar van Leeuwenhoek.

Va permetre van Leeuwenhoek que la reina o el tsar miressin a través de les seves lents? Sí que ho fa ver, tot i que no li agradava que ningú toqués aquells microscopis que tant s’estimava.

Van Leeuwenhoek no va ser el primer de construir un microscopi ni d’utilitzar-lo, però va ser el primer de demostrar-ne la utilitat; i la perícia amb què el va manejar va ser tan gran que, tot sol, va establir les bases de la major part de la biologia moderna.

Si no poguessin veure les cèl·lules i estudiar-les, l’anatomista i el fisiòleg moderns estarien perduts. Sense la possibilitat de veure i examinar els bacteris, i estudiar-ne els cicles vitals, la medicina moderna probablement encara estaria lluitant per sortir de les tenebres.

Tots els descobriments dels grans biòlegs del 1700 ençà tenen l’origen, d’una manera o una altra, en les petites lents de vidre fabricades amb penes i treballs pel guardià de l’Ajuntament de Delft.