Aquest llibre està dedicat, a més, a la memòria del forner Terentius Neo i la seva dona, de la qual no sabem el nom. En un fresc de la seva casa de Pompeia s’hi poden veure les seves cares.

Dos éssers humans en la plenitud de la vida. Se’ls veu seriosos i al mateix temps somiadors. Ella és d’una gran bellesa, però tímida. Ell també sembla una persona reservada.

Són dues persones que semblen prendre’s la vida seriosament.

Quan els va sorprendre l’erupció del volcà l’any 79, no devien tenir gaire temps per entendre què estava passant. Van morir allà, en la plenitud de la vida, enterrats per cendres i lava ardent.