La mort es porta malament. I si arriba de cop, pitjor. En Biel m’havia demanat que cremés la seva història, escrita d’amagat. Però no tinc tan clar que aquest fos el seu desig. Virgili, el poeta clàssic, també va demanar abans de morir que cremessin l’Eneida, inacabada. Potser el fet de no haver cremat ell mateix els manuscrits era un indici que la volia viva.

És per això que m’hi nego. I és per això que sóc a Qurtuba, amb la seva vida sota el braç i disposat a trobar la Naila per donar-li la seva història, de la qual només ha conegut una petita part, com jo. La resta és en aquests manuscrits.