BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

BLADÉ, Artur. Cicles de l’Exili III. L’exiliada. Segona part. 1a ed. Valls, 2010. Cossetània.

DEULOFEU, Alexandre. Catalunya i l’Europa futura. 1a ed. Barcelona, 1934. Llibreria Catalònia.

— Catalunya 1932-1934. 1a ed. Barcelona, 1935. Llibreria Catalònia.

— La pau al món per la Matemàtica de la Història. 1a ed. Barcelona, 1970. Pòrtic.

— Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili. 1a ed. Vol I. Figueres, 1974. Emporitana.

— Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili. 1a ed. Vol II Figueres, 1974. Emporitana.

DEULOFEU, Alexandre; GUTIÉRREZ, Juli (coord.) Els darrers mots. 1a ed. Figueres, 2012. Amics de l’Albera i el Cap de Creus (APNACC) / Centre Excursionista de l’Empordanès (CEE).

DIVERSOS AUTORS. Alexandre Deulofeu. 1a ed. Figueres, 2003. Institut d’Estudis Empordanesos (IEE).

FAGES, Carles Vila-sacra, capital del món. 1a ed. Barcelona, 1967. Pérgamo.

ARTICLES

ALCOVERRO, Tomàs. «El Cairo anuncia la creación del nuevo estado árabe unificado de Egipto y Libia». La Vanguardia Española, núm. 33.352 (30/08/1973), p. 3.

BAYONA, José María. «Alejandro Deulofeu». El Correo Catalán (07/02/1952), p. 6.

BERNILS, Josep M. «Cara a cara con D. Carlos Fages de Climent». Canigó [Figueres], núm. 22 (desembre 1955), p. 11.

BERTRAN, Josep M. «Don Alejandro Deulofeu acaba de terminar el vigésimo volumen de su gigantesca obra ‘La matemática de la historia’». Los Sitios [Girona], núm. 7.184 (11/08/1966), p. 5-6.

BLADÉ, Artur. «Unes hores amb Alexandre Deulofeu». Tele-Estel, núm. 136 (21/02/1969).

BRUNET, Manuel. «El reloj de la historia». Destino, núm. 753 (12/01/1952), p. 10-11.

— «Un tratado histórico y un verano tormentoso». Destino, núm. 774-777 (28/06/1952), p. 10.

CASADEMONT, Emili. «Premi Nobel de la Pau». 9País [Figueres], núm. 100 (3-9/01/1979), p. 1.

Ce Soir. «L’Argentine déclarera-t-elles la guerre au Japon et à l’Allemagne?». Núm. 1.094 (21/03/1945), p. 1.

COURLAENDER, Herman. «Las matemáticas en las culturas y civilizaciones». La Religión [Caracas], núm. 25.575 (27/02/1975), p. 9.

CREUET, Maria. «Els records d’en Paco, el jardiner de Can Deulofeu d’Ordis». Hora Nova [Figueres], núm. 839 (21/12/1993), p. 18-19.

DALÍ, Salvador. «Los hijos de la calle Monturiol». Canigó [Figueres], núm. 176 (octubre 1968), p. 4.

DE AREILZA, José María. «La historia como vida». La Vanguardia Española, núm. 33.859 (20/04/1975), p. 15.

DELCLÓS, Sebastià. «La millor manera d’homenatjar-lo: Revalorar el romànic empordanès». Hora Nova [Figueres], núm. 839 (21-27/12/1993), p. 16.

DEULOFEU, Alexandre. «Josep Puig Pujades». Empordà Federal [Figueres], núm. 941 (11/04/1936), p. 4.

— «El complex dalinià». Revista de Girona, núm. 68 (01/07/1974), p. 23-26.

— «La contrabalançada». L’Horitzó, núm. 1 (03/08/1935), p. 2.

— «De la democràcia». L’Horitzó, núm. 14 (14/09/1935), p. 1-2.

— «Democràcia i feixisme». Empordà Federal [Figueres], núm. 838 (15/04/1933).

— «L’Estatut i els partits». Fornal, núm. 14 (24/04/1932), p. 13.

DIVERSOS AUTORS. «Cataluña mágica». Cambio 16, núm. 274 (13/03/1977), p. 26.

DUNJÓ, Xavier. «‘Gent que he conegut’ és una mena d’autobiografia». Punt Diari, núm. 17 (12/01/1980), p. 17.

Elite [Caracas]. «Las matemáticas, dictadoras de la historia». Núm. 2.188 (02/09/1967), p. 30.

FAULÍ, Josep. «Deulofeu: tota una vida». Destino, núm. 2152 (4-10/01/1979), p. 25.

FERNÁNDEZ, Víctor José. «Charlas del autor de la matemática de la historia en una universidad de la República Federal Alemana». Expreso Portugués [Caracas], núm. 61 (24/06/1976).

GABANCHO, Patrícia. «Alexandre Deulofeu, ese desconocido». El Correo Catalán.

GERMANIA. «Alejandro Deulofeu y su sentido matemático y profético de la historia». Los Sitios, núm. 4.484 (03/12/1958), p. 6.

GUARDIOLA, Ramon (10-16/01/1979) «El mas d’Ordis, o la fabulosa obsessió d’Alexandre Deulofeu». 9País [Figueres], núm. 101, p. 9.

— «Alexandre Deulofeu, obligat a fer repòs». 9País [Figueres], núm. 46 (17-20/02/1978), p. 3.

HÉCTOR. «Un catalán salvará al mundo». Solidaridad Nacional, núm 4.028 (25/01/1952), p. 12.

— «El señor Deulofeu cede Europa a los alemanes». Solidaridad Nacional, núm 4.029 (26/01/1952), p. 12.

KOCIEMSKI, Leonardo. «Un farmacista spagnolo vede l’Europa di domani». L’Arena di Verona (14/08/1952).

KRISTIANSEN, Arne. «Hystoriens Dynamikk». Aftenposten (03/02/1964).

— «Alejandro Deulofeu». Aftenposten (26/11/1963).

LLOPIS, Artur. «Alejandro Deulofeu, matemático de la història». Destino, núm. 926 (07/05/1955), p. 15.

La Hoja del Lunes. «En el Ayuntamiento de Manila comenzaron anoche las conferencias preliminares de los delegados nipones». Núm. 338 (20/08/1945), p. 1.

— «Nixon pide que se ayude a Eisenhower». Núm. 782 (15/03/1954), p. 1.

— «Convergència Democràtica de Catalunya se perfila como eje de la política catalana». Núm. 1.976 (17/01/1977), p. 14.

— «Los intelectuales solicitan autodeterminación y amnistia total». Núm. 1.976 (17/01/1977), p. 17.

La Publicitat. «Informacions diverses». Núm. 17.710 (27/01/1931), p. 7.

La Vanguardia. «Anticipo alemán». Núm. 17.046 (30/07/1920), p. 10.

— «De la cuestión de Oriente». Núm. 8819 (20/09/1903), p. 6.

— «El tratado angloegipcio». Núm. 22.606 (27/08/1936), p. 13.

— «“Lluita d’imperis” d’Alexandre Deulofeu». Núm 33.127 (07/12/1972), p. 59.

— «Un Rey de todos en una Constitución para todos». Núm. 35.004 (28/12/1978), p. 1.

La Vanguardia Española. «Alemania, hacia el logro de su total soberanía». Núm. 26.624 (12/01/1952), p. 8.

— «Ayer fue proclamada la constitución del “Gobierno libre de Argelia”». Núm. 28.706 (20/09/1958), p. 12.

— «Comentario de “Relazioni Internacionali” sobre las reivindicaciones de Italia ante Francia». Núm. 22.584 (05/02/1939), p. 13.

— «Desorientación respecto al signo de crisis abierta por el Rey». Núm. 34.233 (03/07/1976), p. 6.

— «Donación al mundo de dos naciones libres». Núm. 25.252 (16/08/1947), p. 4.

— «El mariscal Konief, proclamado jefe supremo de las fuerzas comunistas unificadas». Núm. 27.662 (15/05/1955), p. 15.

— «La acción contra los fugitivos del Este». Núm. 29.646 (28/09/1961), p. 12.

— «Los auxiliares de los ministros de Asuntos Exteriores se ocupan de Alemania». Núm. 25.076 (22/01/1947), p. 6.

— «Novotny, sustituido en la secretaria del Partido Comunista Checoslovaco». Núm. 31.597 (06/01/1968), p. 15.

— «París: Firma de los acuerdos para terminar la guerra y restablecer la paz en Vietnam». Núm. 33.170 (28/01/1973), p. 5.

L’Avenir de l’Ouest. «Le Japon à capitulé». Núm. 171 (03/09/1945), p. 1.

La Veu de l’Empordà. «L’àpat d’homenatge a Alexandre». Núm. 1.275 (16/03/1929), p. 6.

L’Eclaireur du soir. «Le débarquement anglo-américain en Normandie». Núm. 159 (07/06/1944), p. 1.

Le Figaro. «La delegation finlandaise apporte au Kremlin». Núm. 305 (01/11/1939), p. 3.

Le Matin. «Combats acharnés en Crimée tandis que l’avance bolchevique est enrayée sur les Carpathes». Núm. 21.765 (12/04/1944), p. 1.

—«Un message de Roosevelt au Mikado». Núm: 21.042: p. 3 (08/12/1941).

Le Monde. «Hitler est mort». Núm. 116 (03/05/1945), p. 1

— «Les americains lancent leur première bombe atomique sur le Japon». Núm. 199 (08/08/1945), p. 1.

MARSÀ, Àngel. «Una interpretación cíclica y matemática de la història». El Correo Catalán (03/08/1958), p. 11.

MARSILLACH, Luis. «Hacia la oscuridad hacia la nada». Voy, núm. 2 (12/02/1952), p. 18.

MARTÍ, Fina. «Quim Fort: Crec que donàvem la sensació de ser dos “perdiguers”». Hora Nova [Figueres], núm 839 (21-27/12/1993), p. 16.

MOLERO. E. «Alexandre Deulofeu: l’eterna teoria». Canigó [Figueres], núm. 264 (21/10/1972), p. 8-11.

PARDEY, Jairo. «Los dirigentes mundiales son los causantes inconscientes de la muchas catástrofes que hay». El Nacional [Caracas], núm. 1.294 (05/02/1975), p. 9.

Paris-Soir. «La guerre est declarée». Núm. 5.834 (04/09/1939), p. 1.

— «Les allemands ont envahi la Hollande, la Belgique et le Luxembourg». Núm. 4.100 (11/05/1940), p. 1.

PÉREZ BALLESTAR, Jorge. Índice Histórico Español. Centro de Estudios Históricos Internacionales/Universidad de Barcelona, núm. 16, Barcelona, 1957. Teide.

— Índice Histórico Español. Centro de Estudios Históricos Internacionales/Universidad de Barcelona, núm. 22. Barcelona, 1958. Teide.

PLAJA, Antoni. «Alexandre Deulofeu, de la biología a la matemática de la historia». El Correo Catalán, núm. 29.625 (22/12/1972), p. 6.

— «En la muerte de Alexandre Deulofeu». Destino, núm. 2152 (4-10/01/1979), p. 19.

REVÉSZ, Andrés. «Alemania, dueña de Europa». Semana, núm. 844 (24/04/1956).

ROMANO. «La restauración de la soberanía de Alemania Occidental». Destino, núm. 882 (03/07/1954), p. 18-19.

— «De Hitler a Adenauer». Destino, núm. 841 (19/09/1953), p. 7.

ROMERO, Alfons. «La llarga reflexió d’Alexandre Deulofeu». Revista de Girona, núm 161 (novembre-desembre 1993), p. 32-35.

SCARAMOUCHE. «Els llibres». La humanitat, núm. 787 (22/05/1934).

SEMPRONIO. «Con el paraguas abierto». Destino, núm. 2152 (4-10/01/ 1979), p. 13.

SOLER, Josep M. «Rescensió de llibres». Clarisme, núm. 34 (09/06/1934), p. 4.

SPECTATOR. «El ampurdanés Deulofeu y el milagrismo alemán». El Correo Catalán, núm. 28.354 (21/11/1968), p. 7.

STIBBE. P. «Libération de l’Italie». Volontés de ceux de la Résistance, núm. 23 (02/05/1945), p. 1.

VEHÍ, Agustí; GUTIÉRREZ, Juli. «L’historiador viu l’oblit dels justos: Cap estudi seriós, cap anàlisi». Hora Nova [Figueres], núm 839 (21-27/12/1993), p. 9.

— «Al cap de 360 anys, encara com Galileu: “éppur, si muove!”». Hora Nova [Figueres], núm 839 (21-27/12/1993), p. 10.

VELIVOLE. «L’àpat d’homenatge a Alexandre Deulofeu». La dansa més bella [Figueres], núm. 15 (març 1929), p. 7-9.

VICENS VIVES, Jaume. Índice Histórico Español. Centro de Estudios Históricos Internacionales/Universidad de Barcelona, núm. 8. Barcelona, 1954. Teide.

ARXIUS

Arxiu Comarcal Alt Empordà

Arxiu Històric de Girona.

Fons Govern Civil.

Fons del Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona.

Arxiu Nacional de Catalunya - Fons Rovira i Virgili i fons Pau Casals

Fons particular Alexandre Deulofeu

Fundació Francesc Pujols

Fundació Josep Pla

AUDIOVISUALS

Alexandre Deulofeu, l’historiador del futur, Barcelona Televisió de Catalunya / Visiona TV, 2016, 55 min.

Dalimatógrafo, Madrid. Talent TV, 2004, 88 min.