Fem bessons
Manual d’autoajuda per encarar la maternitat assistida

Neus Arqués i Salvador

—Si n’hi ha, de bessons, al carrer! Mai no se n’havien vist tants! —l’àvia no se’n sap avenir de tanta canalla duplicada i no hi ha dia que no en parli.

L’àvia no sap, però, que les bessonades no són casuals. Gens ni mica. Les bessonades són fruit de totes aquestes teràpies que ens ajuden a tenir fills.

D’amagatotis, però, fem veure que la duplicitat es deu a la nostra genètica llustrosa i hiperproductiva de mena.

Doncs bé, parlem-ne. Deixem de ser malalts d’estrangis. Expliquem a tots aquells que no tenen bessons tot allò que cal fer per tenir-ne.

Parlem-ne

Les dones ens hem dedicat professionalment a la feina sense cap mirament pel rellotge biològic. Hem lluitat i ens hem promocionat. Ens hem pres la nostra carrera seriosament. Què hem aconseguit? Hem aconseguit passar dels trenta-cinc anys sense haver procreat.

Decidim-nos

I un bon dia resulta que cal tenir fills. Hem de reproduir-nos. La família, és clar, ja fa anys que no ens dona la tabarra. No ho fan perquè han perdut tota esperança.

Qui ens obliga, iddo? Resposta: els condicionants sociogenètics, la premsa del cor (compte, que tot plegat les infantes ja n’han fet quatre, de fills!), l’educació a l’escola de monges, les altres dones (nota: l’ordre dels factors no és necessàriament aquest). En una paraula: nosaltres mateixes i mateixos.

I ara què?

Doncs un cop decidits, el camí es bifurca en funció del ginecòleg. Hi ha tota una tipologia. El metge «prudent» aconsellarà a la parella que «provi» un any (els «molt prudents», dos anys). Si passat aquest temps no hi ha embaràs, caldrà veure què passa.

La categoria de ginecòleg «prudent-innovador» acompanya el sistema de prova-error amb el mesurament diàri de la temperatura basal de la dona. L’objectiu és determinar els dies fèrtils. Resultat: al quart dia et penses que vius en una crisi tifoidea permanent.

D’altra banda, el ginecòleg del tipus «trencador» anirà tot d’una a fer la bateria de proves, partint de la base que, de problemes, tots en tenim. Anem per feina!

Dibuixets

La primera consulta consisteix a una mini classe pràctica que anomenaré «Problemes i solucions». El metge ens explica totes les disfuncions que poden donar-se i les alternatives per fer-hi front: problemes de trompes, d’ovaris, d’hormones, d’esperma…

Fem proves

Així doncs, carregats de saviesa i convençuts que a nosaltres NO ens tocarà la xina, encarem les proves. Això d’«encarem» no és del tot equitatiu. Les dones, de proves, n’hem de fer cinc. Els homes, amb una anàlisi de sang i un espermograma ja han fet net.

L’espermograma

Començo per aquí, que és més curt i entretingut. Segons m’explica el meu home, la prova consisteix a fer abstinència tres dies (cosa que no cal que expliqui), aixecar-se de bon matí, donar-se una alegria, guardar els resultats en un pot asèptic (em diu que aquesta part no és de gaire bon fer) i córrer com ànima posseïda cap al laboratori clínic a deixar la mostra a temps.

Què faran allà? Mirar-se els milions de espermatozoides. Comptar-los i recomptar-los. Veure si tenen cap i cua, si es mouen o són paradets; mirar que siguin útils, vaja.

Trompes a dojo

Per a les dones, les proves són més intrusives. Parlant clar: són ben agressives. Potser estan fetes per descoratjar la mare primerenca, induint-li uns dolors que li recordin el part?

La primera s’anomena «histerosalpingografia», però els metges, que són pràctics, escriuen «HSG». La HSG consisteix a veure com tenim les trompes.

La paraula clau és «veure»: l’analista introduirà a pressió un líquid de contrast de color blau que li perfilarà la fluïdesa dels conductes. Les pacients podem, còmodament ajagudes, visualitzar la injecció vaginal per pantalla (de fet, l’única cosa que volem visualitzar és com sortir d’allà dins).

El ball de les hormones

Una altra bateria de proves consisteix a fer-se anàlisis de sang en funció dels dies del cicle. Què vol dir això? Doncs que cal anar a la clínica tres cops perquè mirin con pugen i baixen els nivells hormonals. Sembla fàcil i, en comparació amb la HSG, ho és: cal seguir un calendari i resar perquè el dia clau no caigui en dissabte o diumenge. Cal fer dejuni. Cal fer amistat amb l’infermera extractora, que ja ens coneix de tant tenir-hi tractes.

La biòpsia

Superades les anteriors etapes de la gimcana-diagnòstic, manca una petita biòpsia que determini com tenim l’endometri: aguantarà? No aguantarà? Després la parella se’n va a sopar. No, no celebren l’embaràs: celebren que s’ha acabat la gimcana.

Alternatives?

A tot això que ja ha passat un mes com a mínim. Reunits tots els justificants, anem a consulta. El ginecòleg analitza amb posat greu els resultats i determina el curs a seguir.

Possibilitats? Les més comunes són la inseminació artificial i la fecundació in vitro (aquesta l’escurcen: FIV). La primera és com el nivell u. Si no surt bé, passes al nivell dos.

Arriben els bessons

Representa que les probabilitats d’embaràs múltiple són baixes i estan controlades. No ens enganyem, però: hi són.

Tot té una explicació: l’estimulació ovàrica. Hem de comprendre que, posats a fer la gimcana, ningú, ni el ginecòleg (sigui prudent o menys) ni nosaltres (que, recordem, fem tota l’operació d’estrangis), vol fracassar. No estan els preus ni les agendes per anar perdent dies i doblers jugant a mames i a papes.

I heus aquí que si estimulem els ovaris, doncs els ovaris responen. S’esforcen i augmenten superlativament la producció… Així doncs, les possibilitats de què procreem per duplicat (si més no) hi són perquè nosaltres mateixos les hem provocades.

I aleshores?

Aleshores et quedes en estat. El metge et diu que duus dins tres embrions. Un dels embrions es fon. Els altres dos tiren milles. Passat un període prudent, avises la família que aviat hi haurà dues boquetes més a taula.

Tothom et felicita: Quina qualitat! Quina categoria! Bessonada! I l’àvia torna a dir allò que, de bessons, n’hi ha un munt i que, de fet, al carrer mai no se n’havien vist tants.