Els homes sense cor

Laura Vidal Marín

El senyor Garcia…

Un dia més, el despertador ha sonat i s’ha llevat a la mateixa hora que sempre. S’ha posat els pantalons que la seva dona ha planxat minuciosament (la seva dona ja fa dues hores que s’ha llevat perquè el senyor ho trobi tot arreglat), una samarreta de tirants blanca i una camisa de seda de color blau. És evident que se l’ha posat per dins dels pantalons i que immediatament s’ha fet el nus de la corbata, que també és de seda natural. Ha baixat a esmorzar les típiques torrades amb melmelada de taronja i el cafè que el mantindrà en peu durant les primeres hores i fins el següent, a mig matí. En sortir de casa, s’ha mirat al mirall de l’entrada el cabell que minva sense pietat a la velocitat de la llum i, de passada, la prominent panxa que comença a sortir dels pantalons. Així és que l’americana no s’ha encongit, és ell qui es fa més gras cada monòton dia que passa. Ha pujat al seu Volvo i ha marxat a treballar sense pressa.

Ell és només un dels milers de directors d’empresa que n’hi ha.

El senyor Viladomat…

Així que arriba a la feina, tard com cada dia, li pregunta a la seva secretària si ha rebut correu o si té algun missatge. Ella li ha donat un parell de cartes i un petit paper, i ha assenyalat el seu despatx indicant que tenia visita. Hi ha entrat esbufegant, fingint que està esgotat de córrer per no fer tard i indignat per no poder atendre la seva visita «com Déu mana» perquè, com sempre, s’ha trobat un embús de trànsit. El seu client no és de gaire trascendència, però l’intrèpid empresari li farà creure per obligar-lo a confiar en els seus productes, fent-lo sentir culpable si no s’hi interessa.

Ell és l’encarregat de màrqueting de la seva empresa, té uns grans poders persuasius que no l’ajuden gaire a casa, quan hi és.

Ell és un dels milers de representants de màrqueting que hi ha.

El senyor Rovira…

El senyor Rovira ha baixat a esmorzar al cafè de l’empresa. Allà s’ha trobat amb els seus companys, el senyor Garcia i el senyor Viladomat, i han parlat de com estan d’estressats i cansats de la secretària tan ineficient que tots tres tenen.

El senyor Rovira té una dona i tres fills, però els veu molt de tant en tant perquè passa molt de temps amb els seus afers professionals.

Ell és un veterà de l’empresa. Va entrar quan era jove i servia els cafès, perquè en aquells temps no tenien cafè. El seu cap es va adonar que tenia talent amb els números, i ara és el representant del departament de comptabilitat. Ell sempre ha estat un as dels negocis.

Ell és un del munt de representants de departament de comptabilitat que hi ha.

El senyor Pagès…

Les secretàries tenen por del senyor Pagès. És bastant popular a l’empresa pels abusos professionals i d’altra mena que ha fet rebre a les becàries i administratives de la companyia. Ell ha estat el relacions públiques de l’empresa fins fa poc, que l’han destituït del càrrec per la seva aversió a les relacions. Ara és l’encarregat de fer les fotocòpies. El senyor Garcia no l’ha acomiadat perquè l’home ja passa dels cinquanta i és molt fumut trobar feina a aquesta edat, sobretot tenint un historial de denúncies com el del senyor Pagès. Però de totes maneres, les secretàries no deixen que ell els faci les fotocòpies, perquè saben de quin material està fet, el coneixen massa bé, i ell es pren massa seriosament l’assumpte. Mai saben ben bé de què farà fotocòpies, si dels papers que elles li donen o d’alguna idea obscena que li ve al cap i que plasma a la fotocopiadora.

Ell és un dels milers d’homes de negocis que fan fotocòpies.

El senyor Janer…

El senyor Janer ha sortit per dinar. Ell és nou a l’empresa i encara no és un vertader home de negocis; amb les seves manies, les dones tancades a casa fregant i les criatures a l’escola plorant.

Ell té un fill de quinze anys, i abans no treballava d’empresari. El senyor Janer era l’adroguer del barri o el fill de l’adroguer, que hereta el negoci a les bones o a les males i l’accepta per no fer un lleig a la família i al veïnat; fins que un dia s’afarta i deixa la feina, fa quatre cursets i uns quants màsters i es posa a treballar en una empresa com la d’ara.

El seu fill i ell passen moltes estones plegats i el senyor Janer no és dels qui es capfiquen gaire en els assumptes de la feina. Ara és ell el substitut del senyor Pagès, el relacions públiques, i viatja molt d’aquí cap allà i d’allà cap aquí. Però mai perd el contacte amb la seva dona i el seu fill.

Per això, el senyor Janer serà acomiadat ben aviat de l’empresa, perquè no s’adiu amb el perfil de la resta de treballadors.

Ell és només un dels milers de pares models i marits excel·lents que no triomfen a la feina perquè el seu cap no vol.

El senyor Llort…

El senyor Llort té seixanta anys. Ell havia estat un gran home de negocis, però ara està cansat de treballar i gairebé cada matí passa per les oficines de la seva enyorada empresa a veure els nous joves emprenedors i els obsequia amb consells i experiència. Manté llargues converses amb el senyor Garcia i l’ajuda a trobar estratègies per convèncer nous clients i no perdre’n de vells. La seva apreciada experiència és el que l’impulsa a anar cada dia a les oficines com feia abans. Però ara hi va molt més relaxat i sense preocupar-se. El senyor Llort ha estat un empresari des de la seva infantesa. Ja feia bones jugades a l’escola, comprant esmorzars a un preu molt baix i venent-los bastant més cars, o deixant diners i recuperant-los amb interessos.

Ell és un dels milers d’empresaris retirats que hi ha.

El senyor Roig…

El senyor Roig ha acabat la seva jornada laboral. Ell és un dels qui s’adonen que l’americana de quadres i la camisa són molt típiques i avorrides. Intenta animar la vestimenta amb corbates alegres i, en veure el bon resultat que tenen, es desmarca dels altres presumint de corbata nova cada dia.

Puja al tren i treu un llibre de la cartera. Al seu davant hi ha un altre home llegint un llibre d’indis i americans. L’home abaixa el llibre deixant veure una corbata molt original i el senyor Roig s’ho pren com una ofensa. A partir d’aquest moment, cada cop que pot desvia la vista del seu llibre i el mira amb cara de pomes agres. Fins i tot, per a això és competitiu.

Ell és l’encarregat del departament d’imatge de l’empresa. Marca l’estil, defineix el concepte que els clients han de tenir de la seva companyia. Ara ja està pensant en una altra campanya, aviat farà una visita al seu apreciat director artístic i al creatiu, i també als de fotografia. Els pocs buits que quedaven a la seva agenda s’acaben d’omplir. El senyor Roig està pensant en les corbates com a nucli de la seva campanya.

Ell és només un dels molts que competeixen per les corbates.

* * *

I demà es tornaran a trobar tots a l’escala o l’ascensor, o bé quan s’escapin dos minuts a prendre un cafè ben carregat.

Són els homes sense cor, viuen amargats una vida que els és cruel i injusta, no tenen el que mereixen. Consumeixen més que ningú, no els importa la fam ni les guerres mentre no els afectin a ells. Amaguen els seus sentiments sota una americana de quadres i una corbata que els cenyeix el coll. Estan estressats i van al balneari els caps de setmana. Mantenen converses animades a les saunes. Converses de les seves dones que gairebé no coneixen i de les proeses que fan els seus fills. Unes proeses que s’inventen perquè no recorden ni de quin color tenen els ulls els seus estimats fills. Uns nens que ploren a l’escola bressol esperant que la seva mare, que passa el dia fregant i planxant camises, els vagi a recollir.

Si són populars utilitzen el transport públic per donar una bona imatge; sobretot el tren. Allà llegeixen els llibres d’Agatha Christie i alguns de gestes heroiques índies.

El més essencial de la seva vida són els cinc telèfons mòbils que porten i l’agenda que no té ni un forat per omplir.

Quan arriben a casa miren amb fàstic a la seva dona i es treuen la camisa, deixant a l’aire el seu pit pelut i la samarreta blanca cenyida de tirants. Es treuen les sabates i posen els peus suats sobre la taula que la seva dona desconeguda ha netejat per a ells.

Són els reis dels productes per fer créixer el cabell i, els que encara en tenen, del gel fixador.

Ells són els homes sense cor.