BIBLIOGRAFIA

MARÇAL, Maria-Mercè. (1977). Cau de Llunes. Barcelona: Aymà/Proa.

— (1979). Bruixa de dol. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall. Reedició l’any 1998 a Barcelona: Edicions 62.

— (1982). Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall. Reedició l’any 1993 a Barcelona: Edicions 62.

— (1982). Terra de Mai. València: El Cingle.

— (1985). La germana, l’estrangera. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall.

— (1989). Llengua abolida (1973-1988). Barcelona/València: Tres i Quatre.

— (1997). Desglaç. Barcelona: Edicions 62.

— (1998). … obrir dòcilment la mà. Amb sis aiguaforts de Quico Estivill. Girona: Tristan Barbarà, edició de bibliòfil.

— (1999). II Homenatge a la paraula. Recital en memòria de Maria-Mercè Marçal. PASCUAL, Teresa; JULIÀ, Lluïsa (ed.). Gandia: CEIC Alfons el Vell.

— (2000). Raó del cos. Barcelona: Edicions 62/Empúries.

— (2001). Contraban de llum. Antologia poètica. Selecció i pròleg de Lluïsa Julià. Barcelona: Proa.

— (2003). El meu amor sense casa. Antologia poètica amb CD. Selecció i veu de Cinta Massip. Música de Toti Soler. Barcelona: Proa.

— (2006). Bruixa de dol. Estudi preliminar, propostes de treball i de comentaris de text d’OTERO-VIDAL, Mercè (ed.). Barcelona: Edicions 62.

MARÇAL, Maria-Mercè; ABELLÓ, Montserrat; AGUADO, Neus; JULIÀ Lluïsa (ed.). (1999). Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: La Magrana.

MARÇAL, Maria-Mercè. (2004a). Cançó de saltar a corda. Il·lustracions de Judit Morales. Barcelona: Cruïlla.

— (2004b). La màgia de les paraules. Il·lustracions de Mabel Piérola. Barcelona: Baula.

MARÇAL, Maria-Mercè. (1994a). La passió segons Renée Vivien. Barcelona: Columna.

— (1995a). «Jocs de Màscares», dins ANGLADA, Maria Àngels i altres. Dones soles. 14 contes. Barcelona: Planeta, p. 73-92.

— (1995b). «El retorn», dins Àrnica, núm. 27, p. 167-175.

— (2012). Uf, quin dissabte rateta Arbequina! Il·lustracions de Magda Marçal i color de Marc Sardà. Barcelona: Estrella Polar.

MARÇAL, Maria-Mercè; PUIG, Glòria. (1986). La disputa de Fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada. Il·lustracions de Montse Ginesta. Barcelona: Aliorna.

MARÇAL, Maria-Mercè. (1978). «El partit i l’alliberament de la dona», dins Lluita, núm. 625, p. 7.

— (1979a). «Vuit de Març», dins Lluita, núm. 1 (2a època), p. 9.

— (1979b). «El repte feminista», dins Lluita, núm. 2 (2a època), p. 10.

— (1979c). «Reflexions a l’entorn de la doble militància (1)», dins Lluita, núm. 3 (2a època), p. 7.

— (1979d). «La doble militància (2)», dins Lluita, núm. 5 (2a època), p. 6.

— (1979e). «Campanya feminista pel divorci», dins Lluita, núm. 6 (2a època), p. 5.

— (1979f). «Nosaltres també hem avortat voluntàriament», dins Lluita, núm. 7 (2a època), p. 21.

— (1982). «La tenebra i el far», dins Reduccions, núm. 15, p. 9-14.

— (1984b). «Tard però no pas a deshora», dins FUSTER, Felícia. Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils, Barcelona: Proa, p. 7-13.

— (1984c). «Celdoni Fonoll, vist per dos poetes», compartint amb Joan Oliver, dins Expodiari, núm 14, 18 de febrer, p. 3.

— (1985a). «Pròleg», dins COLETTE. La dona amagada. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, p. 7-12.

— (1985b). «Pròleg», dins ARDERIU, Clementina. Contraclaror. Antologia poètica. Barcelona: LaSal, p. 9-60.

— (1986). «Convit a la festa». Pregó d’obertura de la festa major de Vilanova i la Geltrú, dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 41-47.

— (1988). «Rosa Leveroni, en el llindar», dins SEGURA, Isabel i altres. Literatura de dones: Una visió del món. Barcelona: LaSal, p. 97-120.

— (1989a). «Clementina es deia… El fer i el desfer de la vida quotidiana», dins La Vanguardia, 4 de juliol, p. 56.

— (1989b). «Sota el signe del drac» dins MARÇAL, Maria-Mercè. Llengua abolida. València: Tres i Quatre, p. 7-11.

— (1989c). «En els marges d’una obra poètica. Tres poemes inèdits de Clementina Arderiu», dins Serra d’Or, núm. 356, p. 42-43.

— (1989d). «D’una arrel viva», dins Urc, núm. 1, p. 17-18.

— (1990a). «Pròleg», dins ABELLÓ, Montserrat. Foc a les mans. Barcelona: Columna, p. 7-17.

— (1990b). «Festival Algwe-París». Intervenció sobre la pròpia poètica llegida en el festival de poesia Algwe-París, dins MARÇAL, Maria-Mercè, Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 207-211.

— (1990c). «Isabel de Villena i el seu feminisme literari», dins Revista de Catalunya, núm. 44, setembre, p. 120-130.

— (1990d). «Viratges, reminiscències», dins SEGURA, Isabel (ed.). Barceldones. Fotografies de Pilar Aymerich. Barcelona: Edicions de l’Eixample, p. 53-63.

— (1991a). «Renée Vivien, Safo 1900», dins Regió 7. Suplement «… idees», 23 de juny, p. 8.

— (1991b). «Helena, Maria Aurèlia, Montserrat», dins Regió 7. Suplement «… idees», 17 de novembre, p. 6.

— (1991c). «Introducció», dins VALENTÍ, Helena. D’esquena al mar. Barcelona: Edicions de l’Eixample, p. 7-23.

— (1991d). «Anna Dodas». Intervenció en la presentació del poemari El volcà a Barcelona, dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 103-111.

— (1991e). «Una visita a Helena Valentí». Intervenció en l’acte de memòria i homenatge a Helena Valentí a Barcelona, dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 111-117.

— (1991f). «… El punt de les dones», dins Cultura, núm. 25, p. 47.

— (1991g). «La fosca melangia de Joan Margarit», dins Urc, núm. 4/5, p. 77-78.

— (1991h). «Jaume Pont, en carneral de batudes», dins Urc, núm. 4/5, p. 108-110.

— (1992). «A l’arrel del llindar: la poesia de Guillem Viladot», dins Serra d’Or, núm. 396, p. 69-70.

— (1993). «Rescatant els llibres de la cambra pròpia», dins Regió 7, 24 de març.

— (1994b). «Un lloc per a l’entusiasme. Sobre Salvat-Papasseit». Intervenció en taula rodona, dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 91-95.

— (1994c). «Meditacions sobre la fúria». Conferència de 1993 llegida a la Universitat d’Estiu de Gandia, dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 133-155.

— (1994d). «La passió amorosa». Conferència en el cicle Jornades de cinema de dones: una càmera pròpia a la Fundació «la Caixa» i al Centre d’Investigació Històrica de la Dona, celebrada a Barcelona entre el 19 d’octubre i el 22 de novembre, dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 171-185.

— (1994e). «Cop d’ull a l’actual literatura catalana de dones», dins Paper de Dona, núm. 19, febrer, p. 13-21.

— (1994f). «A compte de pròleg», dins SÀNCHEZ-MÚSTICH, Cèlia. Temperatura humana. Barcelona: Columna, p. 9-13.

— (1994g). «Les escriptores catalanes», dins L’Illa, núm. 12, p. 5-8.

— (1995c). «Llengua abolida: Poesia, gènere, identitat». Intervenció a les Jornades Catalanes de Berlín, Alemanya, el 25 d’abril, dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 189-201.

— (1995d). «Autocrítica», dins El País, suplement «Quadern de Cultura», 19 d’abril.

— (1995e). «Qui sóc i per què escric», dins MARÇAL, Maria-Mercè. L’escriptora del mes. Gener. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, p. 5-8.

— (1995f). «Maria-Antònia Salvà, l’arrel de les paraules», dins Avui, suplement «Cultura i espectacles», 30 de març.

— (1995g). «Més enllà de la igualtat», dins Escola catalana, núm. 318, març de 1995, p. 16-18.

— (1996a). «Entre dones», dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 201-205.

— (1996b). «Mots d’acompanyament», dins CONTIJOCH, Josefa. Ales intactes. Barcelona: Columna, p. 9-11.

— (1996c). «Elogi del drac». Pregó del Dia del Llibre a l’Ateneu Barcelonès, dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 35-41.

— (1996d). «Més enllà i més ençà del mirall de la Medusa». Comunicació llegida a Tarragona en les jornades sobre «El cànon literari». Universitat Rovira i Virgili el 22 d’abril, dins MARÇAL, Maria-Mercè . Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 155-167.

— (1996e). «Bòsnia». Intervenció en una taula rodona a la Universitat de Barcelona el 26 de maig, dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 211-217.

— (1996f). «Mots al llindar», dins VIDAL, Amadeu. Invisibles. Barcelona: Edicions 62, p. 7-10.

— (1997a). «Sobre Ausiàs March», dins Serra d’Or, núm. 450, p. 5354.

— (1997b). «Fragments del discurs sobre l’autoritat femenina», dins MARÇAL, Maria-Mercè. Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 167-171.

— (1997c). «El necessari debat lingüístic», dins MARÇAL, Maria-Mercè . Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, p. 217-221.

— (1997d). «La Guerra en versió original», dins Avui Cultura, 20 de març, p. 6.

— (1998a). «Pròleg», dins MARÇAL, Maria-Mercè (ed.). Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, p. 5-9.

— (1998b). «Com en la nit, les flames, Anna Akhmàtova-Marina Tsvetàieva», dins MARÇAL, Maria-Mercè (ed.). Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, p. 157-197.

— (1999). «Pròleg», dins JULIÀ, Lluïsa (ed.). Memòria de l’aigua. Onze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, p. 9-24.

— (2004c). Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. Barcelona: Proa.

— (2006a). «Clementina Arderiu: Alta Mar dins de casa», dins Rels, núm. 8, p. 57-60.

— (2006b). «Clementina Arderiu. La poesia d’una dona, a contraclaror», dins Rels, núm. 8, p. 61-65.

MARÇAL, Maria-Mercè; JULIÀ, Lluïsa (1998). «En dansa obliqua de miralls: Pauline M. Tarn (Renée Vivien) — Caterina Albert (Víctor Català) — Maria-Antònia Salvà», dins MARÇAL, Maria-Mercè (ed.). Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, p. 21-52.

— (2006). «Diferència i/o normalització: la poesia catalana dels darrers trenta anys», dins Rels, núm. 8, p. 39-57.

AKHMÀTOVA, Anna; TSVETÀIEVA, Marina. (2004). Versions d’Akhmàtova i Tsvetàieva. Trad. de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustová. Barcelona: Proa.

COLETTE. (1985). La dona amagada. Trad. de Maria-Mercè Marçal. Sant Boi: Llibres del Mall.

FINI, Leonor. (1992). L’oneiropompe. Trad. de Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Edicions de l’Eixample.

GONENCO, Anna. (1990). Rèquiem i altres poemes. Trad. de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustová. Barcelona: Edicions 62.

TSVETÀIEVA, Marina. (1992). Poema de la fi. Trad. de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustová. Barcelona: Edicions 62.

YOURCENAR, Marguerite. (1990). El tret de gràcia. Trad. de Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Edicions B.

JULIÀ, Lluïsa. (2002). Fons de Maria-Mercè Marçal. Inventari. Biblioteca de Catalunya. Secció de manuscrits.

ABELLÓ, Montserrat. (1998a). «La millor poeta… i amiga», dins Avui, 6 de juliol, p. 35.

— (1998b). «Maria-Mercè Marçal, lluitadora incansable», dins Duoda, Revista d’estudis feministes 15, p. 153-156.

— (1999). «Adrienne Rich, Sylvia Plath i Anne Sexton en l’obra de Maria-Mercè Marçal», dins GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume. Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 88-92.

— (2010). «Gosar poder triar. Sylvia Plath i la mort del pare», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (eds.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 171-187.

ABELLÓ, Montserrat i altres. (1998). Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries.

ABRAMS, Sam. (1990). «La poesia, una cambra pròpia per Maria-Mercè Marçal», dins Diari de Barcelona, 13 de gener. «Lletres», p. III.

ADELL, Joan-Elies. (2008). «Quan el cos dóna la raó», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 262-273.

AGUADO, Neus. (1986). «Un mundo sin límites», dins La Vanguardia, 7 d’agost, p. 22.

— (1999). «Una petita aproximació a Maria-Mercè Marçal», dins Ressò de Ponent, núm. 170, p. 28-31.

— (2010). «La llum de la paraula en una altra llengua», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 55-71.

— (2012). «Simbología en clave violeta en Bruixa de dol», dins CORRONS Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 51-63.

ALTAIÓ, Vicenç; SALA-VALLDAURA, Josep Maria. (1980). Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979). Barcelona: Laia.

ALTÉS, Elvira. (1995). «Entrevista a Maria-Mercè Marçal», dins Avui-diumenge, 15 de gener, p. 28-29.

ANGLADA, M. Àngels. (1983). «Sal oberta», dins Reduccions, núm. 18, p. 65-66.

— (1998a). «Maria-Mercè Marçal: rima i ritme», dins JULIÀ, Lluïsa (ed.). Àlbum Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Centre català del PEN Club, p. 8-9.

— (1998b). «Adéu amor. Hi haurà una altre paisatge?», dins Avui, 6 de juliol, p. 34.

ARDID, Rosa. (2001). «Maria-Mercè Marçal, un clàssic, una clàssica? rao(ns) de gènere», dins Serra d’Or, núm. 496, p. 72-75.

BALASCH, Ramon. (2007). «Cau de llunes des de 1969», dins Urc, núm. 22, p. 27-43.

— (2010). «Blake i la cega estrella», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 133-157.

BARBA, Carles. (1981). «Maria-Mercè Marçal: “Un día romperé con el verso y escribiré poemas en prosa”», dins El Correo Catalán, 12 de maig, p. 30.

BARBAL, Maria. (1998). «Terra i temps», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 77-79.

BATISTA, Antoni. (1979). «Des d’uns ulls de dona», dins Treball, 22 de novembre, p. 12.

— (1986). «Maria-Mercè Marçal, una intel·lectual del feminisme», dins Avui del diumenge, 23 de febrer, p. 2-3.

BERENGUER, Xavier; SUBIRANA, Jaume (ed.). (1996). Dotze sentits. Poesia catalana d’avui. [CD-ROM]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Proa i Diputació de Barcelona.

BIOSCA, Mercè; CORNADÓ, M. Pau. (1992). «Maria-Mercè Marçal o l’ordenació de la vida a través de la poesia», dins Escriptors d’avui. Perfils literaris. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1a sèrie, p. 36-43.

BOFILL, Anna. (1998). «La recuperació d’un llegat que ens pertany», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 79-85.

BONNIN, Catalina. (1982). «La trajectòria poètica de Maria-Mercè Marçal», dins Latitud 39. Revista de Literatura, llengua i arts, julioloctubre, p. 4-6.

BORDONS, Glòria. (2010). «Maria-Mercè Marçal i Joan Brossa», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 111-133.

BORRELL, Josep. (1984). Escriptors contemporanis de Ponent 1959-1980. Lleida: Ajuntament de Lleida.

BRU DE SALA, Xavier. (1980). «L’aventura d’un poeta. Bruixa de dol», dins L’hora de Catalunya, núm. 44, any 2, 14-20 de gener, p. 35.

— (1998). «Com Ulisses al pal», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 8587.

— (1999). «‘El Mall’, 25 anys abans», dins GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume. Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 41-51.

BRUCH, Araceli. (1998). «El vol d’una bruixa a l’escenari», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 87-93.

BRUNAT, Gemma; MANZANO, Júlia. (2004). «Una experiència de lectura poètica: Maria-Mercè Marçal, una poeta dins la baula de la tradició», dins Escola Catalana, núm. 406, p. 45-49.

BUSQUETS, Lluís. (1978). «Maria-Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, dos poetes», dins El Correo Catalán, núm. 165, 6 de maig, suplement «Cap de setmana», p. 19.

CABANILLES, Antònia. (2001). «Las voces en la obra de poética de Maria-Mercè Marçal», dins MATTALÍA, Sonia; GIRONA, Núria. (eds.). Aún y más allá: mujeres y discursos. Caracas: Excultura. p. 83-91.

— (2012). «Maria-Mercè Marçal: el compromís amb l’escriptura», dins JULIÀ, Lluïsa;MARÇAL, Heura. (ed.) (2012). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 175-197.

CABRÉ, Rosa. (2004). «La passió segons Renée Vivien i el miratgemiracle del mirall», dins Lectora, núm. 10, p. 173-190.

— (2011). «Maria-Mercè Marçal i els clàssics a La passió segons Renée Vivien», dins PUJOL, Jordi; TALAVERA, Meritxell. (ed.) Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, p. 109-133.

CARNÉ, Elena. (2008). «Entrevista a Montserrat Abelló per Elena Carné», dins The Barcelona Review. Número especial: Aniversari Montserrat Abelló [en línia]. http://www.homenatge. barcelonareview.com/ent1.html [Consulta: 13.04.2011].

CALAFELL, Mireia. (2010). «Donant la raó al cos», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 87-101.

CALVO, Lluís. (2008). «Maria-Mercè Marçal o la fusió dels pols: cos, alteritat, desig», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 90-119.

CANTAVELLA, Rosanna. (1983). «Maria-Mercè Marçal: Cau de llunes, Bruixa de dol, Sal oberta, Terra de mai», dins Espill, núm. 19, tardor 1983, p. 157-159.

CASTILLO, David. (1989a). «Maria-Mercè Marçal. La vivència singular i l’estil personal», dins Avui, 23 de juliol, p. 16-17.

— (1989b). «Una extraordinària potència lírica», dins El Temps, núm. 270, 21-27 d’agost, p. 78.

CHAVARRIA, Adrià. (2007). «L’autoritat (a contrallei de la tradició)», dins Urc, núm. 22, p. 81-90.

CHAVARRIA, Adrià; FAVÀ, Ivan. (2006). «Miscel·lània Maria-Mercè Marçal», dins Rels, núm. 8, p. 7-9.

CHORDÀ, Mari. (2007). «En retorn de paraules. Tot fent genealogia amb Maria-Mercè Marçal», dins Urc, núm. 22, p. 43-49.

CLARÀ, Israel. (2005). Mel de sucre i vidre. Maria-Mercè Marçal o l’encís de la feminitat. Badalona: Omicron.

CLIMENT, Laia. (2002). «Filles i mares: la influència de la ginocrítica en els temes de filiació i maternitat en Llengua abolida de Maria-Mercè Marçal», dins Revista de Recerca Humanística i Científica, XIII. Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, p. 79-87.

— (2003). «Dones d’aigua. Dues visions femenines de la maternitat: Llengua abolida de Maria-Mercè Marçal i Et l’une ne bouge pas sans l’autre de Luce Irigaray», dins Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 89-99.

— (2004a). «La literatura catalana femenina a partir dels vuitanta: el mestratge de Maria-Mercè Marçal», dins Col·loqui europeu d’estudis catalans. La literatura catalana de la democràcia. Montpeller: Université Montpellier III/Association Française des Catalanistes, p. 95-100.

— (2004b). «Tradición y modernidad: Federico García Lorca y Maria-Mercè Marçal», dins La literatura en la literatura: actas del XIV Simposio de la Sociedad de Literatura General y Comparada. Alcalá de Henares: Centro de Estudios Cervantinos.

— (2005a). «Cos i gènere en el discurs poètic contemporani: anàlisi contrastiva de la poesia de Vicent Andrés Estellés i Maria-Mercè Marçal». Universitat Jaume I. Dirigida per Vicent Salvador. Tesi doctoral.

— (2005b). «Cos a cos amb la mare», dins El Temps, núm. 1.082, p. 43-45.

— (2006) «Sal oberta a la paraula. El discurs de la corporalitat en la poètica marçaliana», dins Rels, núm. 8, p. 28-39.

— (2007). «Germana de dues terres (de Ponent al País Valencià)», dins Urc, núm. 22, p. 49-56.

— (2008a). Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. València i Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2008b). «La dona de Lot. Anàlisi d’un poema de Marçal», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 287-298.

— (2008c). «Les textures del llenguatge: el procés evolutiu de la poètica marçaliana», dins MARÇAL, Heura (ed.). I Jornades marçalianes. Llavor de cant, lluita en saó. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 89-125.

— (2012a). «Plaer i dolor en Maria-Mercè Marçal: una anàlisi semiòtica de Bruixa de dol», dins CORRONS, Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 63-77.

— (2012b). «Maria-Mercè Marçal: complexitat i autoafirmació», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura. (ed.). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 153-175.

— (2013). Maria-Mercè Marçal: Veus entre onades. València: Edicions 3 i 4.

CODINA, Francesc. (2008). «Fúria i forma: Una aproximació a la poètica de Maria-Mercè Marçal», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 218-229.

— (2012). «Maria-Mercè Marçal i la renovació del discurs polític. Del PSAN a Nacionalistes d’Esquerra (1979-1984)», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura. (ed.). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 49-83.

CONCA, Maria. (2012). «Tres voltes rebel. El compromís nacional, de classe i feminista de Maria-Mercè Marçal (PSAN 1976-1980)», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura. (ed.). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 23-49.

CÒNSUL, Isidor. (1986). «És perquè et sé estrangera que puc dir-te germana», dins Avui del diumenge, 26 de gener, p. 4.

— (1993). «Capacitat evocadora i imatges triangulars», dins Avui del diumenge, 7 de febrer, p. 31.

— (1998a). «La dona tranquil·la», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 93101.

— (1998b). «I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel», dins Avui, 6 de juliol, p. 36.

— (1999a). «Notes sobre una evolució poètica», dins GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume. Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 101-106.

— (1999b). «Joan Brossa i Maria-Mercè Marçal (dos apunts)», dins Serra d’Or, núm. 472, p. 38-40.

— (2003). «Tres voltes rebel. Record de Maria-Mercè Marçal», dins CÒNSUL, Isidor i altres. Maria-Mercè Marçal: in Memoriam. Bellpuig: Ajuntament de Bellpuig, p. 3-10.

CONTIJOCH, Josefa. (1999a). «La claror (La paraula en Maria-Mercè Marçal)», dins GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume (ed.). Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 83-87.

— (1999b). «Maria-Mercè Marçal un any després: memòria que perdura. Dona Far», dins Avui, 5 de juliol, p. 19.

— (2000). «El fil tensat del record. En el segon aniversari de la mort de Maria-Mercè Marçal», dins Avui, 5 de juliol, p. 39.

CORNUDELLA, Joan. (2012). «L’onomàstica en la poesia de Maria-Mercè Marçal: filiació literària, ruralia i modismes dialectals», dins Urtx: Revista cultural de l’Urgell, núm. 26, p. 189-208.

CORRONS, Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). (2012). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire.

COSTA, Adela. (2012). «Maria-Mercè Marçal: la germana, l’amiga, els tres crits de rebel·lia», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura. (ed.). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 83-91.

DELOR, Rosa. (2008). «Primera aproximació a la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 138-189.

DÍAZ-VICEDO, Noèlia. (2004). An exploration of feminine poetic in the work of a late 20th century Catalan poet. Alacant: Centro de Estudios de la Mujer. Universidad de Alicante.

— (2011). Constructing Feminine Poetics in the Works of a Late-20thCentury Catalan Woman Poet: Maria-Mercè Marçal. London: Queen Mary University of London. Director/a: Parvati Nair i Omar García-Obregón. Tesi doctoral.

— (2012). «Carta a una dona poeta: la poesia i la realitat», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura. (ed.) (2012). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 227-239.

ESTEVE, Anna. (2012). «Memòria i identitat en Bruixa de dol», dins CORRONS Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 89-103.

FARRÉS, Ernest. (1994). «Entrevista a Maria-Mercè Marçal», dins Esment, revista catalana de Poesia, segona etapa, núm. 1, novembredesembre, p. 13-14.

FAULÍ, Josep. (1982). «Poemas de lírica amorosa actual», dins La Vanguardia, 14 d’octubre, p. 42.

FERNÀNDEZ, Josep-Anton. (2004). «Subversió, transició, tradició: política i subjectivitat a la primera poesia de Maria-Mercè Marçal», dins Lectora, núm. 10, p. 201-216.

FONT, Marta. (2010). «La dissimilació del jo vs tu en la poesia de Maria-Mercè Marçal. Anàlisi comparativa entre les sextines de Terra de Mai i Sang presa», dins Lectora, núm. 16, p. 177-194.

FRANCÈS, M. Àngels. (2012). «Sota el signe del drac i Bruixa de dol de Maria-Mercè Marçal: la recuperació d’una genealogia femenina», dins CORRONS Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 127-143.

FRAYSSINHES, Sandrine. (2012). «Maria-Mercè Marçal: entre tradition et rébellion», dins CORRONS Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 11-29.

GARCÍA, Ada. (2009). «El cos vulnerable en la poesia de Maria-Mercè Marçal». Dirigida per Amparo Bonilla i Meri Torras. Universitat de València. Tesina.

— (2012). «El cos vulnerable en la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura (ed.) (2012). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 239-253.

GARÍ, Blanca. (2010). «Un forat a l’infinit», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 157-171.

GIMFERRER, Pere. (2000). «Pròleg», dins MARÇAL, Maria-Mercè. Raó del cos. Barcelona: Edicions 62-Empúries, p. 7-9.

— (1998). «En la mort de Maria-Mercè Marçal», dins Serra d’Or, núm. 467, p. 22.

GODAYOL, Pilar. (2005). «Maria-Mercè Marçal: (re)presentation, textuality, translation», dins BLANCHADELL, Albert; MARGARET WEST, Lovell (ed.). Less Translated Languages. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, p. 365-374.

— (2007). «Maria-Mercè Marçal: traducció “entre dones”», dins CODINA, Francesc (ed.). Ricard Torrents. Scientiae patriaeque impendere vital. Vic: Eumo, p. 273-281.

— (2008a). «Entre Atenea i la Medusa: les mares literàries de Maria-Mercè Marçal», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 190-206.

— (2008b). «Triplement subalternes», dins Quaderns, revista de traducció, núm. 15, p. 41-50.

— (2012). «Maria-Mercè Marçal en el mirall: sobre l’imaginari femení i el llenguatge poètic», dins Reduccions, núm. 100, p. 220-233.

GONZÁLEZ, Helena. (2007). «M.M.M. s’emmiralla en Rosalía», dins Urc, núm. 22, p. 56-63.

GONZÁLEZ, Itziar. (1998). «Tres tanques que no tanquin», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 111-115.

GOUJON, Jean-Paul. (1998). «De Renée Vivien a Maria-Mercè Marçal», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 105-111.

— (2007). «Maria-Mercè Marçal i Renée Vivien», dins Urc, núm 22, p. 73-81.

GREGORI, Alfons. (2000) «‘Daddy’ de Maria-Mercè Marçal: pare i filla, filla i pare», dins ROMERA, José; GUTIÉRREZ, Francisco (ed.). Poesía histórica y (auto)biográfica (1975-1999). Madrid: Visor, p. 303-312.

GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume. (1999). Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida.

GRILLI, Giuseppe; (2011). «Comentaris polítics de poemes de Maria-Mercè Marçal», dins PUJOL, Jordi; TALAVERA, Meritxell. (ed.) Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, p. 71-93.

IBARZ, Mercè. (1985a). «Maria-Mercè Marçal presenta una nova Clementina Arderiu», dins Avui, 18 d’abril, p. 23.

— (1985b). «Maria-Mercè Marçal rescata sextines i crea nous poemes», dins Avui «Cultura», 20 de desembre, p. 25.

— (1998). «Com en la nit les flames», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 111-115.

— (1999). «M.M.M. al castell de la comtessa Valença», dins GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume. Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 77-82.

— (2000). «Marçaliana», dins Serra d’Or, núm. 483, p. 30.

— (2012). «Silencis, interrupcions, mites», dins CORRONS Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 143-153.

JUFRESA, Montserrat. (2011). «L’escriptura de l’Erínia», dins PUJOL, Jordi; TALAVERA, Meritxell. (ed.). Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, p. 93-109.

JULIÀ, Lluïsa. (1998a). «Contra les llengües abolides», dins Serra d’Or, núm. 467, novembre 1998, p. 23-26.

— (1998b). «A Maria-Mercè Marçal», dins JULIÀ, Lluïsa (ed.). Àlbum Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Centre Català del PEN Club, p. 3.

— (1998c). «La passió segons Renée Vivien», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Editorial Empúries, p. 115-123.

— (1998d). «Escritora en lucha», dins El País, 6 de juliol, p. 28.

— (ed.). (1998e). Àlbum Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Centre Català del PEN Club.

— (1999a). «Memòria de l’Erínia», dins GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume. Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, 93-98.

— (1999b). «Terra natal, antiga claror meva», dins Ressò de Ponent 170, p. 17-18,

— (2001) «Pròleg», dins MARÇAL, Maria-Mercè. Contraban de llum. Barcelona: Proa, p. 5-69.

— (2000a). «Utopia i exili en la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins FERNÀNDEZ, Josep-Anton (ed.). El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics. Barcelona: Llibres de l’Índex, p. 353-371.

— (2000b) Maria-Mercè Marçal. Guies de lectura núm. 55. Barcelona: Fundació «La Caixa».

— (2004). «Cap a l’ordre simbòlic femení: La passió segons Renée Vivien», dins Lectora, núm. 10, p. 161-172.

— (2007a). «Editorial», dins Urc, núm. 22, p. 9-10.

— (2007b). «Comentaris de poemes i manuscrits de Cau de llunes», dins Urc, núm. 22, p. 90-103.

— (2007c). «Cap a l’ordre simbòlic femení. La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal», dins Tradició i orfenesa. Palma: Lleonard Muntaner, p. 131-144.

— (2007d). «Cultura i agricultura. Dialèctica simbòlica en Maria-Mercè Marçal», dins Tradició i orfenesa. Barcelona: Lleonard Muntaner editor, p. 105-116.

— (2007e). «Entre la utopia i l’exili. Sobre la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins Tradició i orfenesa. Barcelona: Lleonard Muntaner editor, p. 117-130.

— (2008a). «Set autògrafs. Imatges, poemes, versions de Maria-Mercè Marçal», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 11-21.

— (2008b). «Monòdia final. Un breviari líric i sororal de Maria-Mercè Marçal —Renée Vivien— Safo», dins Serra d’Or, núm. 583-582, p. 34-36.

— (2010). «De Brossa als trobadors i a Ausiàs March», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 37-55.

— (2012). «Fragments d’un discurs abolit (La passió segons Renée Vivien: monodia final)», dins CORRONS Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 43-51.

JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura. (eds.) (2012). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal.

LLAVINA, Jordi. (1998). «Amb vidres a la sang», dins El País, 22 de gener, p. 14.

LLORCA, Fina. (2000a). «Maria-Mercè Marçal: Obra poètica». Universitat de Barcelona. Director: Joan M. Ribera. Tesi doctoral.

— (2000b). «El fil de la vida en el collaret d’ambre del poema: Maria-Mercè Marçal», dins ROMERA, José; GUTIÉRREZ, Francisco (ed.). Poesía histórica y (auto)biográfica (1975-1999). Madrid: Visor, p. 371-380.

— (2002a). «Mare, filla, amant, amiga: Muses en la poesia de M.M.M.», dins RIERA, Carme;TORRAS, Meri; CLÚA, Isabel (eds.). Perversas y divinas. València: Excultura, p. 259-266.

— (2002b). La solitud i el mirall de l’altre/a segons Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2004). «“Terra on arrelar”: la construcció de genealogia literària femenina segons Maria-Mercè Marçal», dins Lectora, núm. 10, p. 217-232.

— (2005). «Les cartes de Sara T. dintre La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal», dins Epístola i literatura. Alacant-València: Denes, p. 337-338.

— (2008). «Set paraules en la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins MARÇAL, Heura (ed.). I Jornades marçalianes. Llavor de cant, lluita en saó. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 17-36.

— (2010). «Maria-Mercè Marçal», dins Fundació Maria-Mercè Marçal del Centre Català del PEN CLUB [en línia]. <http://www.visat.cat/traduccions_literatura_catalana/fitxa-autor.php?id_autor=20> [Consulta: 13.04.2010].

— (2011). Agua de alta mar. Sevilla: ArCiBel editores.

— (2012a). «Figures femenines en Bruixa de dol», dins CORRONS Fabrice; CRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 115-127.

— (2012b). «Memòria viva articulada», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura. (ed.). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 137-153.

— (2013). En nom de la mare. Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). (2010). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal.

MARCO, Joaquim; PONT, Jaume. (1980). La nova poesia catalana. Estudi i antologia. Barcelona: Edicions 62.

MARGARIT, Joan. (1991). «L’amiga, l’estrangera», dins Urc, núm 4/5, p. 90.

MARTÍ I POL, Miquel. (1978). «Cau de llunes», dins Reduccions, núm. 4, abril de 1978.

— (1998). «Una poeta de gran rigor», dins Avui, 6 de juliol, p. 36.

MASSANET, Maria-Antònia. (2009). «La resistència al fal·logocentrisme a la primera poesia de Maria-Mercè Marçal: Cau de llunes i Bruixa de dol». Directora Marta Segarra. Universitat de Barcelona. Tesina.

— (2012a). «La conceptualització de l’espai a la primera poesia de Maria-Mercè Marçal: del clOs de l’espai domèstic al Solc de la recuperació de l’espai públic», dins CORRONS, Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 103-115.

— (2012b). «Vers una escriptura resistent. La primera poesia de Maria-Mercè Marçal», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura. (eds.) (2012). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 197-213.

MASSIP, J. Francesc. (1982). «Maria-Mercè Marçal, fetillera del vers», dins Canigó, núm. 778, 4 de setembre, p. 8-9.

MCNEREY, Kathleen. (1998). «Miralls, miracles, miratges», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 123-129.

— (2004). «Joys and Sorrows of Literary Translation: A Tale of Two Poets», dins Lectora, núm. 10, p. 233-238.

MIRÓ, Ramon. (2003). «Del tall clàssic al gest popular», dins CÒNSUL, Isidor i altres. Maria-Mercè Marçal: in Memoriam. Bellpuig: Ajuntament de Bellpuig, p. 11-14.

MOIX, Ana María. (1998). «Tres voltes rebel», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 129-133.

MONTAGUT, M. Cinta. (1979). «Maria-Mercè Marçal. Les paraules sense història», dins Avui, 9 de desembre, p. 21.

— (1998). «Tres voltes rebel. Una mirada a l’obra de Maria-Mercè Marçal, morta el passat 5 de juliol», dins El País, 16 de juliol, Quadern, p. 1-3.

MONTERO, Anna. (1987). «Per camins perillosos», dins El Temps, núm. 178, 16-21 de novembre, p. 72-74.

— (1994). «Maria-Mercè Marçal», dins Caràcters. Revista d’Informació Literària, 15 de juny, p. 77-10.

— (1995) «L’espai d’una llengua abolida», dins L’escriptora del mes, Gener. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, p. 9-10.

— (1998a). «Espai d’una llengua abolida», dins JULIÀ, Lluïsa (ed.). Àlbum Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Centre Català del PEN Club, p. 10-11.

— (1998b). «Maria-Mercè l’amiga, la germana», dins Avui, 7 de juliol, p. 18.

— (2004) «Anna Montero entrevista Maria-Mercè Marçal», dins Lectora, Revista de dones i textualitat, núm. 10, p. 259-283. 1a edició (1988), dins Daina. Revista de Literatura, núm. 1. València: Tres i Quatre, p. 77-101.

— (2008). «La triple lluna i el mirall. Cau de llunes i Bruixa de dol», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 230-261.

— (2010). «Cos i paraula. Cartografies de la passió», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.) II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 101-111.

— (2012). «La mirada del mirall», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura (ed.). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 101-115.

MUNTANER, Maria. (2006). «L’escriptura que escriu», dins Rels, núm. 8, p. 65-68.

MUÑOZ, Jordi. (1997). «La poesia et porta a l’ull de l’huracà», dins Illacrua, actualitat, alternatives, núm. 42, febrer, p. 8-11. Reeditat el 1998 dins Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 169-176.

MURARO, Luisa. (1998). «Una lezione di poesia», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 133-135.

MURGADES, Josep; (2011). «Clàssics i Maria-Mercè Marçal», dins PUJOL, Jordi; TALAVERA, Meritxell (ed.) Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, p. 133-149.

NADAL, Marta. (1989). «Maria-Mercè Marçal, els confins de la identitat», dins Serra d’Or, núm. 352, març, p. 24-28.

NADAL-MELSIÓ, Sara. (1995a). «La paraula principi ordenador», dins Serra d’Or, núm. 421, p. 10-11.

— (1995b). «Ressenya de La passió segons Renée Vivien. De Maria-Mercè Marçal», dins Lectora, núm. 1, p. 151-152.

OTERO-VIDAL, Mercè. (1998). «Que la meva salutació et segueixi més enllà…», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 135-137.

— (2006). «Estudi preliminar», dins MARÇAL, Maria-Mercè. Bruixa de dol. Barcelona: Edicions 62, p. 11-30.

— (2007). «I ets tu la timonera de les lletres», dins Urc, núm. 22, p. 1927.

— (2010). «La tradició popular i feminista en l’obra poètica de Maria-Mercè Marçal», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 71-87.

PALAU I FABRE, Josep. (1999). «Maria-Mercè Marçal, tres vegades sola», dins Avui, 15 d’abril, suplement «Cultura», p. 4-5.

PALOL, Miquel de. (1989). «El cercle poètic de Maria-Mercè Marçal», dins Avui del diumenge, 6 d’agost, p. 19.

— (1998). «L’últim cop», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 137-139.

PÀMIES, Teresa. (1986). «Poeta rebel», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 139-140.

— (1998). «Poeta rebel», dins Avui, 13 de juliol, p. 19.

PANÉ, Francesc. (1977). «Maria-Mercè Marçal: un Carles Riba femení i transcendent», dins La Mañana, 12 de febrer, p. 11.

PANYELLA, Vinyet. (1998). «… En el mirall fidel del teu poema», dins Serra d’Or, núm. 467, novembre, p. 27-30.

PARCERISAS, Francesc. (1991). «Sobreviure», dins El País, 20 de juny, «Quadern», p. 8.

PASCUAL, Teresa. (2006). «Maria-Mercè Marçal: genealogia de la diversitat», dins Rels, núm. 8, p. 19-25.

— (2007). «Una lectura de La germana, l’estrangera, Desglaç i Raó del cos», dins Urc, núm. 22, p. 63-73.

— (2010). «Bachmann-Marçal: una forma de mort», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 187-205.

PERI ROSSI, Cristina. (1998). «Primer encuentro», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 141-145.

PESSARRODONA, Marta. (1998). «País natal: exili», dins Avui, 6 de juliol, p. 35.

PIERA, Josep. (1998). «Notes a vora el mar», dins Serra d’Or, 466, p. 28-30.

PLADEVALL, Antoni. (2010). «L’empremta dels clàssics grecollatins en la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (eds.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 21-37.

PONS, Arnau. (2006). «Raó de l’obra (o “La lladre és l’escriptura”)», dins Rels, núm. 8, p. 10-15.

— (2008). «Matriu desnonada-homeniqueu nonat», dins MARÇAL, Heura (ed.). I Jornades marçalianes. Llavor de cant, lluita en saó. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 37-77.

PONS, Margalida. (1989). «Maria-Mercè Marçal: La constel·lació silenciosa», dins Urc, núm. 4/5, p. 94-100.

PONT, Jaume. (1977). «Las lunas de Maria-Mercè Marçal», dins Destino, 4 d’agost, p. 37.

— (1998). «Maria-Mercè Marçal. L’hora del mirall», dins JULIÀ, Lluïsa (ed.). Àlbum Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Centre Català del PEN Club, p. 5-7.

PORTILLO, Maria Cinta. (2012). «Tenir la paraula: el valor d’una vida i d’una política», dins JULIÀ, Lluïsa;MARÇAL, Heura (ed.) III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 101-115.

PUIG, Valentí. (1998). «Sentido trágico del poema», dins El País, 6 de juliol, p. 28.

PUJOL, Jordi;TALAVERA, Meritxell (ed.) (2011). Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona.

RAFART, Susanna. (2008). «Les poetes venim a morir», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 120-137.

RAHOLA, Pilar. (1998a). «Bell poema», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 145-149.

— (1998b). «A Maria-Mercè Marçal, dona, catalana, compromesa», dins Avui, 14 de maig, p. 19.

RENDÉ I MASDÉU, Joan. (1981). «Maria-Mercè Marçal, una sensibilitat alada», dins Avui, 15 de maig, suplement de Lletres, p. 18-19.

RIBA, Caterina. (2012a). «El cos desitjant a Bruixa de dol de Maria-Mercè Marçal», dins CORRONS Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 77-89.

— (2012b). «La identitat esberlada: La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal i La passió segons G.H. de Clarice Lispector» dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura (ed.) (2012). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 213-227.

RIERA, Carme. (1998). «La teva llum», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 149-153.

— (2004). «Maria-Mercè Marçal, autora de contes», dins Lectora, núm. 10, p. 251-258.

— (2010). «Maria-Mercè Marçal, més enllà de la tradició», dins LLORCA, Fina; MARÇAL, Heura (ed.). II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 205-217.

RIUS, Rosa. (2004). «De llibertat, autoritat, in/dependències (a la vida i l’obra de Maria-Mercè Marçal)», dins Lectora, núm. 10, p. 239250.

ROSELL, Maria. (2007). «Escriure amb tinta blanca: construccions poètiques de la maternitat», dins Extravío. Revista electrónica de literatura comparada, núm. 2. Universitat de València. [en línia]. <http://www.uv.es/extravio> [Consulta: 10.06.2012].

SABADELL, Joana. (1998a). «Allà on literatura i vida fan trena. Conversa amb Maria-Mercè Marçal sobre poesia i feminisme», dins Serra d’Or, núm. 467, novembre, p. 12-21.

— (1998b) «Líricas rebeldes», dins Romance Quaterly, núm. 45, p. 99108.

— (2004). «Domesticacions, domesticitats i altres qüestions de gènere», dins Lectora, núm. 10, p. 191-200.

SALA-VALLDAURA, Josep M. (1980). «La poesia de Maria-Mercè Marçal», dins Serra d’Or, núm. 249, juny de 1980, p. 414-415.

— (1989). «Pertot i enlloc, tres poetes ponentins i la generació dels 70», dins Urc, núm. 4/5, p. 54-64.

— (1999). «Sobre la tradició i Maria-Mercè Marçal», dins GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume. Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 107-111.

— (2008). «Maria-Mercè Marçal: un espai entre», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 87-89.

SALVADOR, Vicent. (1999). «La metàfora en la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins GUERRERO, Manuel; PONT Jaume. Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 71-76.

— (2003). «Cos i mirada en l’escriptura de la dona: la literatura segons Maria-Mercè Marçal», dins Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, p. 931-946.

SÀNCHEZ-MÚSTICH, Cèlia. (1999). «Les mil i una tonalitats del gris», dins Ressò de Ponent, núm. 170, p. 20-21.

SANZ, Josep. (2005). «Maria-Mercè Marçal. La passió segons Renée Vivien», dins Lletra de Dona. Barcelona: Centre Dona i Literatura. Universitat de Barcelona. p. 55-57.

SEGARRA, Marta. (2004). «Maria-Mercè Marçal», dins Lectora, núm. 10, p. 159-160.

— (2013). Escriure el desig. De La Celestina a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Afers.

SEGURA, Cristina. (1987). «Maria-Mercè Marçal», dins La MañanaRevista, núm. 77, amb fotografies de Guillermo Mestre, 5 d’abril, p. 27-30.

SERVIDEI, Brunella. (2006). «Unes paraules sobre la traducció de La passió segons Renée Vivien», dins Rels, núm. 8, p. 15-19.

— (2008). «Maria-Mercè Marçal: el do de la paraula», dins MARÇAL, Heura (ed.). I Jornades marçalianes. Llavor de cant, lluita en saó. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 79-88.

SISTAC, Dolors. (1999). «Maria-Mercè Marçal: tres baules», dins GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume. Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 111-115.

— (2001). Líriques del silenci. La cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal. Lleida: Pagès Editors.

SÒRIA, Enric. (2000). «Una cambra pròpia», dins SÒRIA, Enric. L’espill de Janus. Notes sobre literatura catalana. Barcelona: Proa, p. 223241.

SUBIRANA, Jaume. (1990). «Tret i gràcia. El tret de gràcia. Marguerite Yourcenar. Traducció de Maria-Mercè Marçal. Edicions B. Barcelona, 1990», dins El País, 28 de juny, Quadern, p. 7.

TIÓ, Pere. (1998). «Sis poemes inèdits de Maria-Mercè Marçal sortiran en edició de bibliòfil», dins Avui, 12 de juliol, Suplement «Cultura», p. 55.

TODA, Agnès. (2012). «Maria-Mercè Marçal i el feminisme», dins CORRONS, Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 29-43.

TODÓ, Lluís Maria. (1998). «Etiquetes adherents», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 153-157.

TORRAS, Meri. (2007). «Escriure el desig al cos del text. Escriptures i lectures lèsbiques a la literatura catalana contemporània», dins ACEBRÓN, Julián; MÉRIDA, Rafael M. (ed.). Diàlegs gais, lesbians, queer. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, p. 133-151

— (2012a). «Maria-Mercè Marçal. L’héritage de la pensée littéraire», dins CORRONS Fabrice; FRAYSSINHES, Sandrine (ed.). Lire/Llegir Maria-Mercè Marçal. À propos de/sobre Bruixa de dol. Perpinyà: Trabucaire, p. 153-167.

— (2012b). «Maria-Mercè Marçal. El llegat del pensament literari», dins JULIÀ, Lluïsa; MARÇAL, Heura. (ed.). III Jornades marçalianes. Jo no sé pas on són els meus confins. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 115-137.

UCLÉS, Josep. (2007). «L’atzar dels escorpins», dins Urc, núm. 22, p. 14-19.

UDINA, Dolors. (2008). «L’altra mirada que perfà la pròpia: Maria-Mercè Marçal com a traductora», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 207-217.

VILADOT, Guillem. (1979). «Maria-Mercè Marçal amb bicicleta», dins Avui, 9 de desembre, p. 21.

— (1982). «Maria-Mercè Marçal a la lluna», dins Avui, 10 d’agost, p. 25.

— (1988). «Catàleg d’una sexualitat», dins Avui, suplement de Cultura, 5 de juny, p. 3.

— (1998). «Rèquiem», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 157-159.

VILLATORO, Vicens. (1998). «Maria-Mercè Marçal, la veu estroncada», dins Revista de Catalunya, núm. 135, p. 3-5.

WHYTE, Christopher. (1998). «L’escriuràs tu», dins ABELLÓ, Montserrat i altres. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries, p. 159-162.

ZIMMERMANN, Marie-Claire. (2008). «Lectura d’un poema de Desglaç: l’art de Maria-Mercè Marçal», dins Reduccions, núm. 89/90, p. 274-286.

ZGUSTOVÁ, Monika. (1999). «Maria-Mercè Marçal tradueix poesia russa», dins GUERRERO, Manuel; PONT, Jaume. Llengua abolida, 1er encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 116-120.

ABELLÓ, Montserrat. (1963). Vida diària. Pròleg de Joan Oliver. Barcelona: Joaquim Horta.

— (1993). Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

— (1998). Dins l’esfera del temps. Barcelona: Proa.

— (2002). Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002. Barcelona: Proa.

ABRAMS, Sam. (ed.). (1991). Survivors. Barcelona: Institut d’Estudis Nord-Americans.

ANDERSEN, Hans Cristian. (2004). La sirenita y otros cuentos. Trad. Enrique Barnárdez. Madrid: Grupo Anaya.

ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. (1982). «El gran foc dels garbons», dins Recomane tenebres. Obra Completa. Vol 1. València: Eliseu Climent, p. 171-273.

ARDERIU, Clementina. (1973). Obra poètica. Barcelona: Edicions 62.

— (1985). Contraclaror. Antologia poètica. Pròleg de Maria-Mercè Marçal. Barcelona: LaSal.

— (2012). Jo era en el cant. Obra completa. Edició, pròleg i notes de Sam Abrams. Perfil biogràfic de Cèlia Riba. Barcelona: Edicions 62.

BARTRINA, Francesca. (2012). «Un clàssic del feminisme en català: La condició de la dona de Juliet Mitchell», dins Quaderns. Revista de Traducció, núm. 19, p. 141-154.

BAUDRILLARD, Jean. (1993). De la seducción. Barcelona: Planeta Agostini.

BEAUVOIR, Simone de. (1968). El segon sexe. Pròleg de Maria Aurèlia Capmany. Trad. d’Hermínia Grau de Duran i Carme Vilaginés. Barcelona: Edicions 62.

BENJAMIN, Walter. (2008). Tesis sobre la historia y otros fragmentos. Introducció i trad. de Bolívar Echevarría. Mèxic: Universidad Autónoma de la Ciudad de México.

BELTRAN, Alícia; PERELLÓ, Pere (ed.). (2001). Segle 21. Vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u. Pròleg de Montserrat Abelló. Mallorca: Centre Cultural Capaltard.

Bíblia. (1999). Traducció interconfessional. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya; Editorial Claret; Societats Bíbliques Unides.

BLOOM, Harold. (1991). La angustia de las influencias. Trad. Francisco Rivera. Caracas: Monte Ávila.

BORDO, Susan. (1990). «Feminism, Postmodernism, and GenderScepticism», dins NICHOLSON, Linda J. Feminism/Postmodernism. Nova York: Routledge, p. 133-157.

BRAIDOTTI, Rosi. (1991). Patterns of Dissonance. Trad. d’Elizabeth Guild. Cambridge: Polity Press.

— (1994). Nomadic Subjects. Embodiment and Sexual difference in Contemporary Feminist Theory. Cambridge: Columbia University Press.

BROWNMILLER, Susan. (1999). In our Time. Memoir of a Revolution. Nova York: Dial Press.

BUTLER, Judith. (1993). Bodies That Matter: On the Discursive Limits of «Sex». Nova York: Routledge.

CABANILLES, Antònia. (1989). «Cartografías del silencio: La teoría literaria feminista», dins LÓPEZ, Aurora; PASTOR, M. Ángeles (ed.). Crítica y ficción literaria: Mujeres españolas contemporáneas. Granada: Universidad de Granada. Servicio de Publicaciones, p. 13-23.

CABRÉ, M. Àngels. (2010). «Poesia en llibertat», dins BEL, Sílvia. L’esbós. Sabadell: Edicions 7dquatre, p. 11-14.

CALAFELL, Mireia. (2006). Poètiques del cos. Cabrera de Mar: Galerada.

— (2010). Costures. Barcelona: Viena.

CAPMANY, Maria Aurèlia. (1966). La dona a Catalunya. Barcelona: Mateu.

— (1971). Quim/Quima. Barcelona: Estela.

— (1973). El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra.

CARBONELL, Neus. (1997). «Esencialmente de mujeres: feminismos/escritura/identidad», dins IBEAS, Nieves; MILLÁN, M. Ángeles (ed.). La conjura del olvido. Barcelona: Icaria, p. 269-297.

CASES, Carme. (1998). «El bar laSal», dins BOFILL, Mireia (ed.). 20 anys de feminisme a Catalunya. Barcelona: Associació de Dones per a la Celebració dels 20 Anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, p. 278-279.

CATALÀ, Víctor (Caterina Albert). (1901). «La Infanticida», dins CATALÀ, Víctor. 4 monólechs. Barcelona: Tipografia de l’Avenç.

— (1968). Solitud. Barcelona: Selecta.

— (1985). Caires vius. Barcelona: Edicions 62.

CIXOUS, Hélène. (1975). «Le rire de la Méduse». L’Arc, 61, p. 39-54. Trad. parcial a: SEGARRA, Marta (ed.). (2004). Deseo de escritura. Barcelona: Reverso.

— (1995). La risa de la medusa. Ensayos sobre la escritura. Trad. i pròleg d’Anna María Moix. Barcelona: Anthropos.

— (2004). Deseo de escritura. Trad. del francès de Luis Tigero. Edició i pròleg de Marta Segarra. Barcelona: Reverso.

CONTIJOCH, Josefa. (1983). Quaderns de vacances. Barcelona. Amarantos.

— (1994). Rímmel. Barcelona: Columna.

— (1996). Ales intactes. Barcelona: Columna.

CULLER, Joanathan. (1982). «Reading as a Woman», dins On Deconstruction. Ithaca: Cornell University Press, 1982.

DALY, Mary. (1973). Beyond God Father. Toward a Philosophy of Women’s Liberation. Boston: Beacon Press.

— (1978). Gyn/Ecology. Boston: Beacon.

D’AMONVILLE, Nicole. (2003). «Leí a Emily Dickinson», dins DICKINSON, Emily. 71 poemas. Trad. de Nicole D’amonville. Barcelona: Lumen, p. 13-20.

DELGADO, Manuel. (1999). El animal público. Barcelona: Anagrama.

DICKINSON, Emily. (1975). The Complete Poems. London i Boston: Faber and Faber.

— (1979). Poemes d’Emily Dickinson. Trad. de Marià Manent. Barcelona: Edicions 62.

— (1980). Poems/Poemas. Trad. de Ricardo Jordana i María Dolores Macarulla. Barcelona: Bosch.

— (1999). Cartas a T. W. Higginson. Texto bilingüe. Trad. de Paul S. Derrick i Cristina Blanco. Lleó: Universidad de León.

DI STEFANO, Christine. (1990). «Dilemmas of Difference: Feminism, Modernity, and Postmodernism», dins NICHOLSON, Linda J. Feminism/Postmodernism. Nova York: Routledge, p. 63-83.

DODAS, Anna. (1991). El Volcà. Barcelona. Edicions 62.

DUFOUR, Xavier-Léon. (1961). Vocabulaire de théologie biblique. París: Éditions du Cerf.

DWARKIN, Andrea. (1974). Woman-Hating. Nova York: Dutton.

ÈSQUIL. (1932). Tragèdies. Trad. de Carles Riba. Barcelona: Fundació Bernat Metge.

ESTEVE, Albert i altres (ed.). (1975) Les cinc branques. Poesia femenina catalana. Barcelona: Albert i corp.

EURÍPIDES. (1977). Les troianes, dins Tragèdies d’Eurípides, vol. 2.Trad. de Carles Riba. Introducció i edició a cura de Carles Miralles. Barcelona: Curial, p. 215-216.

FETTERLEY, Judith. (1978). The Resisting Reader: a Feminist Approach to American Fiction. Bloomington: Indiana University Press.

FOIX, J.V. (1975). Sol i de dol. Barcelona: Edicions 62.

FOUCAULT, Michel. (1971). L’ordre du discours. París: Gallimard.

— (1975). Surveiller et punir. París: Gallimard.

FREUD, Sigmund. (1973). Obras Completas. Trad. de Luis López Ballesteros. Madrid: Biblioteca Nueva.

FUSS, Diana. (1989). Essencially Speaking. Nova York: Routledge.

FUSTER, Felícia. (2010). Obra completa. A cura de Lluïsa Julià. Barcelona: Proa.

FUSTER, Joan. (1956). Les originalitats, dins Obres Completes IV, Assaigs 1, Barcelona: Edicions 62.

— (1991). «El món literari de sor Isabel de Villena i Jaume Roig», dins FUSTER, Joan. Obres Completes I. Barcelona: Edicions 62, p. 153-210.

GARCÍA LORCA, Federico. (1998). Obras Selectas. Madrid: Espasa Calpe.

GARÍ, Blanca. (2002). «Introducció», dins NORWICH, Juliana. Llibre de les revelacions de l’amor diví. Barcelona: Proa, p. 7-59.

GILBERT, Sandra; GUBAR, Susan. (1998). La loca del desván. Trad. Carmen Martínez. Madrid: Cátedra.

GODAYOL, Pilar. (2010). «La Vita Christi de Sor Isabel de Villena: escritura en feminismo», dins Antonianum LXXXV, p. 301-311.

GOULD DAVIES, Elizabeth. (1971). The First Sex. Nova York: G P Putnam’s Sons.

HARTSOCK, Nancy. (1990). «Foucalut on Power: A theory for women?», dins NICHLSON, Linda J. (ed.). Feminism/Postmodernism. Nova York: Routledge, p. 157-176.

HOMER. (1993). L’Odissea. Trad. de Carles Riba. Barcelona: La Magrana.

— (1996). Ilíada. Trad. de Joan Alberich. Barcelona: La Magrana.

HUNTER, Nancy. (1973). A closer Look at Ariel: A Memory of Sylvia Plath. Nova York: Popular Library.

HUTCHEON, Linda. (2000). The Politics of Postmodernism. Nova York: Routledge.

IRIGARAY, Luce. (1974). Speculum de l’autre femme. París: Éditions de Minuit.

— (1977). Ce sexe qui n’en est pas un. París: Éditions de Minuit.

IZQUIERDO, Oriol. (2002). «Dins meu que crema», dins ABELLÓ, Montserrat. Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002. Barcelona: Proa, p. 11-31.

JACOBUS, Mary. (1991). «Is there a Woman in this Text?», dins EAGLETON, Mary (ed.). Feminist Literary Criticism. Londres: Longman, p. 171-193.

JARDINE, Alice. (1985). Gynesis. Configurations of Woman and Modernity. Londres: Cornell University Press.

JAUME, Quima. (1993). Obres completes. Barcelona: Columna.

JAUSS, Hans Robert. (1979). Pour une esthétique de la réception. París: Gallimard.

— (1991). Teoria de la recepció literària. Barcelona: Barcanova.

JONES, Ann Rosalind. (1993). «Writing the body. Towards an understanding of l’écriture féminine», dins WARHOL, Robyn R.; PRICE HERNDL, Diane (ed.). Feminisms. An Anthology of Literary Theory and Criticism. New Bunswick: Rutgers University Press, p. 357370.

JULIÀ, Lluïsa (ed.). (1999). «Quan les dones fumen: Maria-Aurèlia Capmany — Simone de Beauvoir» dins JULIÀ, Lluïsa (ed.). Memòria de l’aigua. Onze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, p. 89-103.

KAMUF, Peggy. (1980). «Writing like a Woman», dins MC CONNELLGINET, Sally; BORHER, Ruth; FURMAN, Nelly (ed.), Women and Language in Literature and Society. Nova York: Praeger, p. 284-299.

KOPPELMAN, Susan (ed.). (1972). Images of Women in Fiction: Feminist perspectives. Bowling Green: Bowling Green University Popular Press.

KRISTEVA, Julia. (1969). Semiotiké: Recherches pour une sémanalyse. París: Éditions du Seuil.

— (1974). La révolution du langage poétique. París: Éditions du Seuil.

— (1977). Polylogue. París: Éditions du Seuil.

— (1981). Semiótica. Trad. de José Martín de Arancibia. Madrid: Fundamentos.

— (2006). Historias de amor. Trad. de Araceli Ramos. Madrid: Siglo XXI Editores.

LONZI, Carla. (1981). Escupamos sobre Hegel. Barcelona: Anagrama.

LORDE, Audre. (1998). Sister Outsider: Essays and Speaches. Traumansburg: Crossing Press.

LYOTARD, Jean-François. (2006). La condición postmoderna. Primera edició a Minuit 1979. Trad. de Mariano Antolín. Madrid: Cátedra.

MEYER SPACKS, Patricia. (1975). Female Imagination. Nova York: Knopf.

MILLETT, Kate. (1971). Sexual Politics. Londres: Sphere Books.

MIQUEL, Dolors. (1998). Llibre dels homes. Barcelona: Edicions 62.

— (2009). El Musot. Lleida: Pagès Editors.

MODLESKI, Tania. (1986). «Feminism and the Power of Interpretation: Some Critical Readings», dins DE LAURETIS, Teresa (ed.) Feminist Studies/Critical Studies. Bloomington: Indiana University Press.

MOERS, Ellen. (1976). Literary Women. Nova York: Garden City.

MOHINO, Abraham; PUJOL, Enric. (2009). Cartes d’amor i d’exili: Rosa Leveroni, Ferran Soldevila. Barcelona: Viena Edicions.

MOI, Toril. (1985). Sexual/Textual Politics: Feminist Literari Theory. Nova York: Routledge.

MURARO, Luisa. (1994). El orden simbólico de la madre. Trad. de Beatriz Albertini. Madrid: horas y HORAS.

— (2006). El Dios de las mujeres. Pròleg i trad. de María Milagros Rivera. Madrid: horas y HORAS.

NASH, Mary. (2005). «El moviment feminista durant la transició», dins PAGÈS, Pelai (ed.). La transició democràtica als Països Catalans. Història i memòria. València: Universitat de València, p. 355-369.

NORWICH, Juliana de. (2002). Llibre de les revelacions de l’amor diví. Introducció de Blanca Garí. Trad. de Marta Pessarrodona i Rosa M. Piquer. Barcelona: Proa.

NOY, Berta. (1995). Memòria de la sang. Barcelona: Columna.

OLSEN, Tillie. (2003). Silences. Nova York: The Feminist Press at the City University of New York.

PANYELLA, Vinyet (ed.). (1999). Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. Tarragona: Institut Català de la Dona i El Mèdol.

PASCUAL, Teresa. (1996). Curriculum vitae. Barcelona: Eumo-Cafè central.

PERKINS GILMAN, Charlotte. (1979). Herland. Londres: The Women’s Press.

— (1982). El paper de paret groc. Trad. de Montserrat Abelló. Epíleg d’Elaines R. Hedges. Barcelona: LaSal.

— (1996). El empapelado amarillo. La wisteria gigante. Texto bilingüe. Introducció, notes i traducció de Victoria Rosado Castillo. Lleó: Universidad de León.

PLATH, Sylvia. (2006). Sóc vertical. Trad. de Montserrat Abelló. Barcelona: Proa.

PULEO, Alicia H. (2004). «Perfiles filosóficos de la maternidad», dins DE LA CONCHA, Ángeles; OSBORNE, Raquel (ed.). Las mujeres y los niños primero. Discursos de la maternidad. Barcelona: Icaria. p. 23-42.

PURKISS, Diane. (1996). The Witch in History: Early Modern and Twentieth-Century Representations. Londres: Roudledge.

QUARKpoesia. (2008). Quàntiques! 10 poetes joves en diferencial femení. A cura de QUARKpoesia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Servei de Publicacions.

RHYS, Jean. (1987). L’ampla mar dels sargassos. Trad. de Dolors Udina. Barcelona: Columna.

RIBA, Carles. (1938). «Carta-pròleg», dins LEVERONI, Rosa. Epigrames i cançons. Barcelona: Gustau Gili.

RIBA, Caterina. (2006). Dones de Sant Feliu. Les altres protagonistes de la història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

RICH, Adrienne. (1986) . Sangre, pan y poesía. Trad. de María Soledad Sánchez Gómez. Barcelona: Icaria Editorial.

RIERA, Carme. (1975). Te deix, amor, la mar com a penyora. Barcelona: Laia.

— (1977). Jo pos per testimoni les gavines. Barcelona: Laia.

— (2003). (ed). Antologia de poesia catalana femenina. Barcelona: Mediterrània.

RODOREDA, Mercè. (1982). La Plaça del Diamant. Barcelona: HMB.

— (1984). «Carnaval» dins RODOREDA, Mercè. Vint-i-dos contes. Barcelona: Edicions 62, p. 73-95.

ROIG, Jaume. (2006). Espill. A cura d’Antònia Carré. Barcelona: Quaderns Crema.

ROIG, Montserrat. (1980). L’hora violeta. Barcelona: Edicions 62.

SÀNCHEZ MÚSTICH, Cèlia. (1989). La cendra i el miracle. Barcelona: Columna.

— (1993). Diagnòstic: lluna nova. Barcelona: Institut Català de la Dona.

— (1994). Temperatura Humana. Pròleg de Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Columna.

SANT-CELONI, Encarna (ed.). (2008). Eròtiques i despentinades: un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona. Pròleg d’Encarna Sant-Celoni. Il·lustracions de Maria Montes. Tarragona: Arola.

SCHOLES, Robert. (1987). «Reading like a Man», dins JARDINE, Alice; SMITH, Paul. Men in Feminism. Nova York: Methuen.

SEMPRUCH, Justiya. (2004). «Feminist Constructions of the “Witch” as a Fantasmatic Other», dins Body and Society. Vol. 10, núm. 4, p. 113-133.

SHOWALTER, Elaine (ed.). (1986). Feminist Cristicism. Londres: Virago.

— (1991) [1977]. A literature of their Own. British Women novelists from Brönte to Lessing. Londres: Virago.

SPIVAK, Gayatri Chakravorty. (1987). In Other Worlds. Essays in Cultural Politics. Nova York: Routledge.

STADE, George. (1973). «Introduction», dins HUNTER, Nancy. A closer Look at Ariel: A Memory of Sylvia Plath. Nova York: Popular Library, p. 9-43.

STANTON, Elizabeth Cady (ed.). (1997). La Biblia de la mujer. Trad. de J. Teresa Padilla i M. Victoria López. Madrid: Cátedra.

SUÁREZ BRIONES, Beatriz. (1997). «De la política sexual a las políticas de ubicación. Llevando más allá los límites de la teoría (literaria) feminista», dins IBEAS, Nieves; MILLÁN, M. Ángeles (ed.). La conjura del olvido. Barcelona: Icaria, p. 323-332.

TABUYO, María. (2002). «Introducción», dins NORWICH, Juliana. Libro de visiones y revelaciones. Madrid: Trotta, p. 7-36.

TORRAS, Meri. (2010). El Poder del cuerpo: antología de poesía femenina contemporánea. Madrid: Castalia.

VALENTÍ, Helena. (1991). D’esquena al mar. Barcelona: Edicions de l’Eixample.

VIDAL, Amadeu. (1996). Invisibles. Barcelona: Edicions 62.

VIDAL-CONTE, Mireia. (2005). Gestual. Lleida: Pagès Editors.

— (2007). Anomena’m nom. Lleida: Pagès Editors.

— (2010). Orlando natural. Barcelona: Labreu Edicions.

— (2012). 5cm. Girona: Curbet Edicions.

VILLENA, Isabel de. (2012). Jesús i les dones: Antologia de la Vita Christi. Versió de Marta Pessarrodona. Barcelona: Barcino.

— (1995). Vita Christi. Barcelona. Edicions 62.

VIRGILI. (1972). La Eneida. Trad. de Miquel Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.

WOOLF, Virginia. (1977). Orlando. Trad. de Jorge Luis Borges. Barcelona: Edhasa.

— (1984). Al Far. Trad. d’Helena Valentí. Barcelona: Proa.

— (1996). Una cambra pròpia. Trad. d’Helena Valentí. Barcelona: Deriva.