16

Seguint ordres del senyor director, un carceller es va quedar a l’aguait davant de la cel·la del Martín mentre el doctor Sanahuja s’encarregava de guarir-lo. Era un noi jove, que no devia tenir més de vint anys i que s’estrenava en el torn de nit. Se suposa que era al Bebo a qui li tocava aquest torn, però, en comptes d’ell i sense que haguessin donat cap explicació, hi havia aquell passerell que semblava incapaç fins i tot d’aclarir-se amb el grapat de les claus i que es veia més nerviós que qualsevol dels presoners. Ja devien ser les nou del vespre quan el doctor, visiblement cansat, es va acostar als barrots i es va adreçar al carceller.

—Necessito més gases i aigua oxigenada.

—No puc abandonar el meu lloc.

—I jo tampoc no puc abandonar un pacient. Sisplau. Gases i aigua oxigenada.

El carceller es va regirar, neguitós.

—Al senyor director no li fa gens de gràcia que no se segueixin les seves ordres al peu de la lletra.

—Doncs encara n’hi farà menys, de gràcia, que li passi res greu al Martín perquè vostè no m’ha fet cas.

Aquell guardià jove s’ho va rumiar.

—Ep, mestre, que no travessarem les parets ni ens menjarem els barrots… —va fer el doctor.

El carceller va remugar i va tocar el dos corrents. Mentre el carceller se n’anava cap a la infermeria, el Sanahuja es va esperar davant dels barrots. El Salgado ja feia un parell d’hores que s’havia adormit, i respirava amb moltes dificultats. El Fermín es va acostar lentament fins al passadís central i va mirar ràpidament el doctor. Aleshores, el Sanahuja li va llançar un paquet, de la mida d’un joc de cartes, embolicat amb un parrac i lligat amb un cordill. El Fermín el va pescar a l’aire i va tornar de seguida a les ombres del fons de la seva cel·la. Quan el carceller va tornar amb les coses que el Sanahuja li havia demanat, va treure el cap pel mig dels barrots i va escrutar la figura del Salgado.

—Està a punt de morir-se —va fer el Fermín—. No crec que passi d’aquesta mateixa nit.

—Coi, doncs fes que duri fins demà a les sis. Que no em foti la punyeta i que es mori en el torn d’algú altre.

—Farem tot el que estigui a les nostres mans —va replicar el Fermín.