DE LES PROVÍNCIES DE LA TIERRA FIRME PER LA PART QUE ES DIU LA FLORIDA

A aquestes províncies hi han anat tres tirans¹⁶⁹ en diversos temps des de l’any mil cinc-cents deu o onze, a fer les obres que els altres i els dos d’ells¹⁷⁰ en les altres parts de les Índies han comès per pujar a estats desproporcionats al seu mereixement, amb la sang i perdició d’aquells seus proïsmes.

I tots tres han mort de mala mort amb destrucció de les seues persones i cases que havien edificat amb sang d’homes en un altre temps passat, com jo sóc testimoni de tots tres,¹⁷¹ i la seua memòria està ja raguda de la faç de la terra,¹⁷² com si no haguessen passat per aquesta vida.

Deixaren tota la terra escandalitzada i posada en la infàmia i horror del seu nom, amb algunes matances que feren, però no moltes, perquè els matà Déu abans que més en fessen, perquè els tenia guardat allí el càstig dels mals que jo sé i vaig veure que en altres parts de les Índies havien perpetrat.

El quart tirà¹⁷³ anà ara darrerament, l’any mil cinc-cents trenta-vuit, molt decidit i amb molt d’aparell; fa tres anys que no en saben, d’ell, ni sembla; som certs que després, en entrar, féu crueltats i després desaparegué, i que si és viu, ell i la seua gent en aquests tres anys han destruït grans i moltes gents, si les va trobar per on anà, perquè és dels significats i experimentats i dels que més danys i mals i destruccions de moltes províncies i regnes, amb altres companys seus, [39] ha fet. Però més aviat pensem que li ha donat Déu la fi que als altres els ha donat.

Després de tres o quatre anys d’escrit el susdit,¹⁷⁴ sortiren de la dita terra Florida la resta dels tirans que hi anaren amb aquest tirà major que mort deixaren, dels quals sabérem les inaudites crueltats i maldats que allí, en vida principalment d’ell i després de la seua infeliç mort, perpetraren els inhumans homes en aquells innocents i a ningú danyosos indis, perquè no resultàs fals el que més amunt jo havia endevinat.

I en són tantes, que confirmaren la regla que adés al principi posàrem, que quant més procedien a descobrir i destrossar i perdre gents i terres, més crueltats assenyalades i iniquitats contra Deú i els seus proïsmes perpetraven.

Estem fastiguejats de contar tantes i tan execrables i horribles i sagnants obres, no d’homes, sinó de bèsties feréstegues, i per això no he volgut aturar-me a contar més que les següents.

Trobaren grans poblacions de gents molt ben diposades, assenyades, polítiques i ben ordenades. Hi feien grans matances (com acostumen) per a enfonsar-ne la por en els cors d’aquelles gents.

Els afligien i els mataven carregant-los com a bèsties; quan algun es cansava o es desmaiava, per no desenfilar-lo de la cadena on els duien amb collera d’altres que estaven abans que aquell, li tallaven el cap pel bescoll i queia el cos a una banda i el cap a l’altra, com hem contat més amunt d’altres parts.

Entrant en un poble on els reberen amb alegria¹⁷⁵ i els donaren de menjar fins assaciar-se, i més de sis-cents indis com atzembles¹⁷⁶ de les seues càrregues i servei per als seus cavalls, eixits dels tirans, torna un capità¹⁷⁷ parent del tirà major, a robar tot el poble estant segurs, i matà a llançades el senyor i rei de la [39v] terra,¹⁷⁸ i féu d’altres crueltats.

En un altre poble gran,¹⁷⁹ perquè els semblà que els seus veïns estaven un poc més cauts, per les infames i horribles obres que havien sentit d’ells, passaren per l’espasa i llança xics i grans, infants i vells, súbdits i senyors, que no perdonaren ningú.

A gran nombre d’indis, en especial a més de dos-cents junts (segons es diu) que enviaren a cridar a cert poble, o ells vingueren per la seua voluntat, el tirà major els féu tallar des del nas, amb els llavis, fins la barba, deixant rases totes les cares. I així, amb aquella llàstima, dolor i amargura, vessant sang, els enviaren perquè duguessen les noves de les obres i miracles que feien, aquells predicadors de la santa fe catòlica batejats.

Jutgeu ara com estaran aquelles gents, quant d’amor tindran als cristians, i com creuran que el Déu que tenen és bo i just, i la llei i religió que professen i de la qual se’n vanaglorien d’immaculada.

Grandíssimes i estranyíssimes són les maldats que allí cometeren aquells infeliços homes fills de perdició. I així, el més infeliç capità¹⁸⁰ morí com malaventurat sense confessió, i no dubtem més que fou sepultat en els inferns, si potser Déu ocultament no li proveí segons la seua misericòrdia i segons els demèrits d’ell, per tan execrables maldats.