FRA BARTOLOMÉ DE LAS CASAS (Sevilla, 24 d’agost de 1484 - Madrid, 17 de juliol de 1566) fou un frare dominic andalús del Regne de Castella, cronista, teòleg, bisbe de Chiapas (Mèxic) i gran defensor dels indis americans.
De petit, probablement conegué els Reis Catòlics i Cristòfor Colom, car el seu pare, Pedro de las Casas, participà en els viatges de l’almirall. El 1499 tingué l’oportunitat de conèixer un indi que fou portat per Colom i regalat al seu pare com a esclau.
El 1502, seguint els passos del seu pare, que havia participat en el segon viatge de Colom, Bartolomé de las Casas va arribar a la Hispaniola, on s’encarregà d’administrar una encomienda. L’ordenaren sacerdot el 1510 i la primavera de 1512 viatjà a Cuba com a capellà de Pánfilo de Narváez. El 1514 se li va atorgar l’administració d’una altra encomienda on els indis treballaven en la mineria; gradualment, de las Casas va prenent consciència de la injustícia del sistema. Convençut que havia «de procurar el remei d’aquesta gent divinament ordenat», va viatjar a Castella i es va entrevistar amb el rei Ferran el Catòlic i amb el cardenal Cisneros, que el nomenarà Protector de los indios, el 1516. A la mort del cardenal, s’entrevistà amb el nou rei a la vila de Molins de Rei, Carles I, el qual li va concedir el territori de Cumaná (a l’actual Veneçuela), perquè hi apliqués les seves teories.
Va tornar a Amèrica el 1520, amb la intenció de dur a terme el seu projecte, sempre en contra de l’esclavitud dels indis, però tot plegat va fracassar perquè durant la seva absència els indis es varen rebel·lar. Desenganyat, va entrar a l’orde dominicà, que sempre havien criticat el sistema de les encomiendas, i es retirà a partir de 1521, any apartir del qual es dedicà a l’estudi i començà a escriure la seva Historia de las Índias.
El 1535 tornà al continent americà, on intentà de nou un programa de colonització pacífica a Guatemala; hi obtingué un èxit relatiu, i retornà de nou a Castella el 1540 i, a Valladolid, visità de nou Carles I. El monarca, havent escoltat les demandes de Las Casas i les noves idees del dret de gents difoses per Francisco de Vitoria, va convocar el Consell d’Índies en l’anomenada Junta de Valladolid. Com a conseqüència del que es va discutir, es van promulgar, el 20 de novembre de 1542, les Lleis Noves (Lleis d’Índies) amb l’objectiu de prohibir el sistema de l’Encomienda, i tots els abusos derivats d’aquest, així com definir els impostos que els colons havien de pagar al rei. A més, es disposava que, pel que feia a la penetració en terres fins llavors no explorades, hi havien de participar sempre dos religiosos, que vigilarien que els contactes amb els indis es duguessin a terme en manera pacífica per tal de donar lloc al diàleg que propiciés la seva conversió. Això no va resoldre el problema, però almenys va ser un primer intent. Al final d’aquell mateix any va acabar de redactar a València la seva obra més coneguda, la Brevísima relación de la destrucción de las Indias, dirigida al príncep Felip (futur Felip II), llavors encarregat dels assumptes de les Índies.
Se li va oferir l’arquebisbat de Cuzco, importantíssim en aquell moment, però de las Casas no el va acceptar, encara que va acceptar el bisbat de Chiapas el 1543, amb l’encàrrec de posar en pràctica les seves teories. Durant la seva estada a Chiapas, que va durar dos anys, va viure a la Ciudad Real de Chiapas, avui anomenada San Cristóbal de Las Casas en honor seu. Va tornar definitivament a Castella el 1547.
A Valladolid, entre 1550 i 1551, va mantenir una polèmica amb Juan Ginés de Sepúlveda sobre la legitimitat de la conquesta de la qual va sortir triomfant aquest darrer, i Las Casas va renunciar al seu bisbat. Fins a la seva mort a Madrid el 1566 va continuar amb la seva tasca propagandística a favor dels indis, per la qual cosa serà conegut com l’Apòstol dels Indis.
Va passar els darrers anys a Madrid. Ja havia acabat la seva Historia de las Índias i va escriure diversos memorials, i De thesauris, on qüestionava el dret de propietat dels tresors que Atahualpa havia ofert com a rescat per la seva vida i dels qui es trobaven a les tombes dels indígenes. El febrer de 1564 va fer testament i va escriure encara un nou memorial al Consell d’Índies. Va morir el 17 de juliol de 1566 al convent de Nuestra Señora de Atocha de Madrid.