Notes
[1] Extret de la dedicatòria de Lacavalleria a Urban de Maillé, primer virrei de Lluís XIII als territoris catalans, en els preliminars de l’edició del Dictionario castellano… Dictionaire françois… Dictionari catala (1642), obra del mateix Pere Lacavalleria, que més endavant serà reeditat el 1647. Citat a SÁEZ RIVERA (2005), p. 102. [Torna]
[2] «En reprobado sentido» en l’original. Rom. 1,28: «Et sicut non probaverunt Deum habere in notitia, tradidit illos Deus in reprobum sensum, ut faciant ea quae non conveniunt». [Torna]
[3] Utilitza el llatinisme «nocumentos» en l’original. [Torna]
[4] Prov. 20,8: «Un rei assegut al tribunal destria amb la mirada qualsevol maldat». [Torna]
[5] Utilitza el llatinisme «jacturas» en l’original. [Torna]
[6] Juan Martínez Guijarro, arquebisbe de Toledo des del 1546. [Torna]
[7] «Cuentos» en l’original, equivalent a milions; no s’ha de llegir, però, amb exactitut aritmètica: «mil cuentos» voldria expresar que es tracta de moltíssima gent, una infinitat. [Torna]
[8] Errata, per «genere» (tal i com consta en el manuscrit de 1542); «a toto genere»: entre totes les races o nacions. [Torna]
[9] És a dir, l’illa de Puerto Rico, capital San Juan. [Torna]
[10] Les Bahamas. [Torna]
[11] «Rebuscar» en l’original: de «rebusco», allò que queda a la vinya després de la verema. [Torna]
[12] Pedro de la Isla, mercader, que més endavant es va fer franciscà (Historia, II, 45). [Torna]
[13] Gen. 6,7: «Delebo, inquit, hominem, quem creavi, a facie terrae»; i Gen. 7,4: «et delebo omnem substantiam, quam feci, de superficie terrae». [Torna]
[14] Sembla que es refereixi al cacic Guacanagarí, però pels fets que descriu podria tractar-se del cacique Guarionex; el capità al·ludit seria Francisco Roldán i la violació s’hauria comès el 1496 (Historia, I, 118). [Torna]
[15] «Bullís, cuerpo de tal» en l’original. Aquest episodi, el dels espanyols que tiraven criatures als rius, és una simplificació del que apareixia en el memorial que hauria llegit fra Antonio Montesino agenollat davant del rei: «Entre otras le dixo, que, burlando unos españoles entre sí estando cabe un río, tomó uno dellos un niño de obra de un año o dos, y echálo por encima de los hombros en el río, y porque el niño no se murió luego, sino que estuvo encima del agua un poquito, volvió la cabeza y dixo: ¿Aún bullís, cuerpo de tal, bullís?» (Historia, III: 1774). El coneixement d’aquesta versió més llarga revela que hi ha un joc de paraules, ocult en la versió abreujada, concentrat en el mot «bullir» entès no tan sols com a moviment, traduïble al català com «bellugar», sinó també evocant les bombolles de l’aigua quan arrenca el bull. [Torna]
[16] Historia, II, 17: tampoc aquí no menciona el nom d’aquest individu. [Torna]
[17] Las Casas formava part de la lleva en la segona guerra d’Higüey, de la qual afirma que «todas estas obras y otras, extrañas de toda naturaleza humana, vieron mis ojos, y ahora temo decirlas, no creyéndome a mí mismo, si quizá no las haya soñado. Pero en verdad, como otras tales y peores y muy más crueles y sin número se hayan perpetrado en infinitas partes destas Indias, no creo que de aquéstas me he olvidado» (Historia, II, 17) [Torna]
[18] Aquests gossos van ser introduïts a les Índies pel mateix Colón. [Torna]
[19] Higüey, Maguá o de la Vega, Maguana, Marién i Xaraguá. [Torna]
[20] Cayacoa, Guarionex, Caonabo, Guacanagarí i Behechio. [Torna]
[21] Primera fundació espanyola, en el segon viatge de Colón (1493). [Torna]
[22] Francisco Roldán, que va encapçalar la primera revolta a les Índies contra Cristóbal Colón (1497-1499); aquesta revolta es considera l’origen de les «encomiendas». [Torna]
[23] El «cacique» Mayonabex (Historia, I, 120). [Torna]
[24] L’any 1502. [Torna]
[25] Anomena així Colón per distingir-lo del seu fill, Diego. [Torna]
[26] El 25 de desembre de 1492. La nau capitana, que coneixem com la «Santa María», tot i que ni Colón ni cap autor contemporani l’anomena així sino, simplement, «la nao» —contraposant-la a les caravel·les— o bé «la capitana». Oviedo l’anomena «la gallega». [Torna]
[27] El va fer presoner Alonso de Hojeda (Historia, I, 102). [Torna]
[28] Situat a la part àrida del sudoest de l’illa, en aquesta regió es practicava la irrigació. Andrés de Morales, navegant i cartògraf que va el·laborar el 1508 un mapa retrospectiu amb les diferents regions indígenes de l’Española, ho compara amb els «habitantes de Cartagena y Murcia». Aquesta és la zona on hi hauria un ordre social més complex i l’estat més gran de l’illa (Sauer, 1966, pp. 53, 64). [Torna]
[29] Nicolás de Ovando, governador des del 1502 (Historia, II, 9). [Torna]
[30] L’illa d’El Guanabo (Historia, II, 9). [Torna]
[31] La matança, ordenada per Ovando, va tenir lloc la tardor de 1503 (Sauer, 1966, p. 149; Historia, II, 9). [Torna]
[32] Es refereix a la segona guerra d’Higüey (1504-1505) en la qual, com ja hem dit, Las Casas participà, i de la qual parla extensament a la Historia, II, 15-18. [Torna]
[33] Es refereix a les guerres de sotmetiment de l’Española, la darrera la segona d’Higüey, que va acabar el 1505. [Torna]
[34] Nicolás de Ovando. [Torna]
[35] En l’original, utilitza el llatinisme «multitudines». [Torna]
[36] Aquí Las Casas narra l’extinció; ja ho havia fet, de forma més extensa i explícita, a Entre los Remedios: «Y desta manera cesó entre ellos la generación. Las criaturas perecían, porque las madres no tenían leche; otras [madres] ahogaban y mataban las criaturas de desesperadas; otras, sintiéndose preñadas, tomaban yerbas, con que echaban muertas las criaturas. Por manera que los maridos morían en las minas, y las mujeres en las estancias, y así, cesada la generación, en breve tiempo perescieron todos» (p. 339 de l’ed. d’Hernández Galmés). Fra Pedro de Córdoba, dominic (citat per Lupher, 2003, p. 53), ja havia observat aquestes pràctiques arribant a Santo Domingo el 1510: abstenció sexual, avortament, infanticidi; per a interrompre la multiplicació. [Torna]
[37] Any també de la institucionalització de les «encomiendas». [Torna]
[38] Rom. 1,28: «Et sicut non probaverunt Deum habere in notitia, tradidit illos Deus in reprobum sensum, ut faciant ea quae non conveniunt». [Torna]
[39] Més detalladament: expedicions de Juan Ponce de León a l’illa de San Juan (Historia, II, 46 i 55) i expedició de Juan de Esquivel a Jamaica (Historia, II, 52 i 56). [Torna]
[40] Explica amb detall l’expedició de Diego Velázquez a Cuba, en la qual ell va participar com a capellà, a la Historia, III, 21-32. [Torna]
[41] «Areytos»: balls i dances propis dels nadius. [Torna]
[42] Aquests fets haurien tingut lloc a principis de 1512. El franciscà seria fra Juan Tisin. [Torna]
[43] La matança de Caonao va tenir lloc el 1512, probablement cap al mes d’octubre (Pérez Fernández, 1984, p. 220). Las Casas anava, com a capellà, amb la companyia de Pánfilo de Narváez (Historia, III, 29). [Torna]
[44] El ja dit Pánfilo de Narváez. [Torna]
[45] També apareix a la Historia, III, 82, però tampoc no diu el nom d’aquest individu. [Torna]
[46] En aquest cas, s’està referint a una regió continental concreta, la primera que es va poblar, i que s’ubica a la zona de la badia d’Urabá (a l’actual Colòmbia) i de l’actual Panamà, regió que, com a província, més endavant serà anomenada Castilla del Oro (a partir de juliol de 1513). Ho fem constar en majúscules per tal de distingir-la de la terra ferma en genèric (com a terra continental contraposada a les illes). [Torna]
[47] Pedrarias Dávila, capità i governador de Tierra Firme desde juny de 1513. En la condemna de les pràctiques dutes a terme per ell i els seus homes coincideixen tots els cronistes. Las Casas en parla extensament a la Historia, III, 53-57, 59-77, 106, 108 i 161-164. [Torna]
[48] Aquesta és la primera vegada que, en l’edició impresa de 1552, canvia l’original «cristianos» del manuscrit per «españoles». El 1550, fra Domingo de Santo Tomás dirà: «esos españoles baptizados que, por no mentir, no les oso decir cristianos» (Carta al Consejo de Indias, 1 de juliol de 1550, a RAHM, A-112, Col. Muñoz, LXXXV, fols. 187r-198r. Publicada a Lisson Chaves, La Iglesia, I, 191 y ss., citat per Isacio Pérez, 2000, p. 70). [Torna]
[49] Alonso de Hojeda i Diego de Nicuesa el 1509; posteriorment, Martín Fernández de Enciso i Vasco Núñez de Balboa. Las Casas parla d’ells a la Historia, II, 52, 57-68, i III, 39-52. [Torna]
[50] Podria tractar-se de Gaspar de Espinosa, amb qui anava fra Francisco de San Román quan va fer entrada a la província de la Pocorosa (Historia, III, 72). [Torna]
[51] Es refereix a la institució del «Requerimiento», establerta a partir de 1513 i executada en primer lloc per Pedrarias Dávila i els seus enviats. [Torna]
[52] Mat. 28, 19: «Aneu i ensenyeu a totes les gents». [Torna]
[53] Repeteix l’episodi a la Historia, III, 67. [Torna]
[54] Fra Juan Cabedo (o Quevedo), primer bisbe del Darién. [Torna]
[55] Pedro de los Ríos, Juan de Salmerón i Antonio de la Gama. [Torna]
[56] L’episodi també consta a la Historia, III, 77, però tampoc no anomena els protagonistes. [Torna]
[57] Aquest episodi apareix a la Historia, III, 77, on Las Casas fa constar que «no me acuerdo cuál de los capitanes fue». [Torna]
[58] Las Casas parlarà de les accions de Gonzalo de Badajoz i Gaspar de Espinosa, el 1516, contra el cacic París, a la Historia, III, 69-73 i 106. [Torna]
[59] Pedrarias Dávila i els seus capitans: Gil González Dávila, Francisco Hernández de Córdoba, Juan de Grijalba, Diego Albítez, Martín de Estete, Gabriel de Rojas, Hernando de Soto i Sebastián de Benalcázar. [Torna]
[60] En el manuscrit hi consta «150»; «50» en totes les edicions impreses. [Torna]
[61] Expedició de Francisco Hernández de Córdoba, relatada a la Historia, III, 96-98. [Torna]
[62] Expedició de Juan de Grijalba, relatada a la Historia, III, 109-113. I el 1519, la d’Hernán Cortés, els inicis de la qual també apareixen a la Historia, III, 114-123. [Torna]
[63] Las Casas empra el llatinisme «hostes» en l’original. [Torna]
[64] Sobre la matança de Cholula, l’octubre del 1519, hi ha tres relats fonamentals: el d’Hernán Cortés (Segona carta de Relació, 1520), el de Las Casas (Brevísima, 1542) i el de Bernal Díaz del Castillo (Historia, 82-83, 1554). Essent Cortés i Díaz testimonis directes dels esdeveniments (el primer com a capità general i el segon com a soldat), s’ha tendit a restar credibilitat a la narració de Las Casas, que no fou testimoni directe dels fets (Pérez Fernández, 2000, p. 787). [Torna]
[65] Hernán Cortés. [Torna]
[66] Empra un altre llatinisme, «trucidado», en l’original. [Torna]
[67] En el manuscrit el paràgraf comença així: «De aquí —digo, de Cholula— fueron a México». En l’imprès suprimeix el «De aquí digo» i queda confós el sentit. I és que la matança de Tepeaca mencionada va ser posterior a la «noche triste» (10 de juliol de 1520), de la qual parlarà més endavant. La matança de Cholula va ser l’octubre de 1519. [Torna]
[68] Hernán Cortés a apresar a Pánfilo de Narváez, enviat per Diego Velázquez. [Torna]
[69] Pedro de Alvarado. [Torna]
[70] Aquesta és la matança que s’ha anomenat del «Templo Mayor», durant la festa de Tóscatl, ordenada per Pedro de Alvarado en absència de Cortés. [Torna]
[71] Va ser la dita «Noche Triste» del 10 de juliol de 1520. [Torna]
[72] Setge i presa de la ciutat de Mèxic el 13 d’agost de 1521. [Torna]
[73] Es refereix al «Requerimiento». [Torna]
[74] Hernán Cortés. [Torna]
[75] A Pedro de Alvarado a Guatemala, per terra, el 1523, i a Cristóbal de Olid a Naco (Hondures), per mar, el 1524. [Torna]
[76] «Plenissimamente llenos» en l’original. [Torna]
[77] Cristóbal de Olid, que va morir assassinat per Francisco de las Casas i Gil González Dávila el 1524. [Torna]
[78] Pedro de Alvarado. [Torna]
[79] Cristóbal de Olid. [Torna]
[80] Primer Luis Martín, amb uns vuitanta soldats (entre ells, Bernal Díaz del Castillo); més endavant s’hi afegí Gonzalo de Sandoval amb la major part de l’exèrcit i, finalment, Hernán Cortés. [Torna]
[81] Cristóbal de Olid (vegeu més amunt) [Torna]
[82] Diego López Salcedo (1525-1530) i Diego Albítez (1530-1535). [Torna]
[83] Fa referència al seu viatge des de Trujillo (Hondures) i Puerto de Caballos a Nueva España la primavera de 1540. [Torna]
[84] És a dir, Pedro de Alvarado. [Torna]
[85] De les tres cartes d’Alvarado a Hernán Cortés que Las Casas utilitza se’n conserven dues; la primera es va perdre. [Torna]
[86] Pedro de Alvarado a Guatemala, el 1542. [Torna]
[87] Utlatlán, capital de la regió de Quiché. [Torna]
[88] Els germans són Gonzalo de Alvarado, Gómez de Alvarado i Jorge de Alvarado. [Torna]
[89] Santiago de los Caballeros, que es començà a edificar el 25 de juliol de 1524. [Torna]
[90] El 10 de setembre de 1541. [Torna]
[91] «Orbaba» en l’original, amb el sentit de «privava de», derivat del llatí «orbitas» (orfandat). [Torna]
[92] Vegeu nota anterior. [Torna]
[93] Alvarado va morir aixafat pel seu cavall el juny de 1541. [Torna]
[94] Nuño de Guzmán, entre 1525 i 1528. [Torna]
[95] Oïdors: Alonso Maldonado, Francisco Ceinos, Juan de Salmerón, Vasco de Quiroga, nomenats el 5 d’abril de 1530. President: Sebastián Ramírez de Fuenleal, nomenat el 12 de juliol de 1530. [Torna]
[96] Va marxar cap a Xalisco el 22 de desembre del 1529, passant per Mechuacam. [Torna]
[97] El Catzontzin, nom donat al sobirà pels tarascos. [Torna]
[98] Aquest episodi apareix a la Relación de Michoacán…, redactada gairebé en les mateixes dates que la Brevíssima (1541-1542), i que Las Casas devia haver consultat. [Torna]
[99] Probablement Diego Delgadillo, oïdor de la primera Audiència. [Torna]
[100] Nuño de Guzmán. [Torna]
[101] De Nuño de Guzmán. [Torna]
[102] Pedro de Alvarado i Francisco Vázquez Coronado, el 1540 a Xalisco, i des d’allí cap al nord. [Torna]
[103] Es refereix a la guerra iniciada el març de 1541 pel virrei Antonio de Mendoza. [Torna]
[104] Rom. 1, 28: «Et sicut non probaverunt Deum habere in notitia, tradidit illos Deus in reprobum sensum, ut faciant ea quae non conveniunt». [Torna]
[105] Zac. 11, 4-5: «Pastura les ovelles de matança, aquelles que els compradors maten impunement, i els venedors diuen: Beneït siga Déu, jo em faré ric». [Torna]
[106] Francisco de Montejo, el Viejo. [Torna]
[107] L’original diu «boja»: perímetre. [Torna]
[108] Es refereix a la civilització maia. [Torna]
[109] L’original diu «haze abarrisco todos los que no matava esclavos». «Hacer abarrisco» seria fer escombrada, sense cap motiu ni sentit aparent. [Torna]
[110] Probablement es refereix als trenta que va enviar Francisco de Montejo, el Mozo, amb el capità Lorenzo de Godoy. [Torna]
[111] El 1534. [Torna]
[112] «Tarazones» en l’original. [Torna]
[113] Rom. 1, 28: «En sentit reprobat». [Torna]
[114] Fra Jacobo de Testera (o Tastera), amic personal de Las Casas, citat a la Introducció. Testera viatjarà a España amb Las Casas, el 1540, per actuar conjuntament davant la cort de l’emperador. Sembla que arribà a Yucatán el 1537 i no el 1534 com apunta Las Casas, ja que Mendoza, el primer virrei, no arribà a Mèxic fins a finals de 1535. [Torna]
[115] «Rebusco» en l’original. [Torna]
[116] L’any 1534 és el següent després dels set anys (1526-1533) mencionats abans, l’any de la desbandada cap al Perú. [Torna]
[117] Antonio de Mendoza. [Torna]
[118] En tot aquest fragment es veu clarament que, tant quan diu «cristianos» com quan diu «españoles», es refereix únicament a seglars, i no inclou els religiosos en aquestes categories. [Torna]
[119] Els trenta espanyols, amb Lorenzo de Godoy com a capità, haurien arribat poc després dels franciscans, cap al final de 1536 o principi de 1537. [Torna]
[120] El manuscrit del 1542 diu «als cristians, si fossen cristians». Ja en plena impressió, el 1552, substitueix de forma sistemàtica i, probablement, amb presses, «cristians» per «espanyols». [Torna]
[121] L’únic nom de seglar espanyol que apareix en el cos de la Brevíssima. [Torna]
[122] «Qui va fer pecar Israel». Reg. 14,16: «Et tradet Dominus Israel propter peccata Ieroboam, qui peccavit, et peccare fecit Israel»; i Ecl. 47,29: «Et Ieroboam, filium Nabat, qui peccare fecit Israel». [Torna]
[123] Antonio de Mendoza. [Torna]
[124] Sembla que devien marxar a principis de 1539, ja que per quaresma ja estava a Mèxic fra Jacobo de Testera [Torna]
[125] Santa Marta, abans anomenada Nuevo Reino de Granada, està situada a la costa oriental de l’actual Colòmbia. Las Casas resumeix aquí les accions de Cristóbal Guerra (1499), Alonso de Hojeda i Diego de Nicuesa (1509) i Pedrarias Dávila (1514), fins el 1523. En parlarà més extensament a la Historia, I, 171; II, 64; i III, 59, respectivament. [Torna]
[126] Els governadors Rodrigo de Bastidas (1524) i Pedro de Vadillo (1528). [Torna]
[127] García de Lerma. [Torna]
[128] Governadors Pedro Fernández de Lugo (1535), Jerónimo Lebrón de Quiñones, interí (1537) i Alonso Luis de Luco (1540). [Torna]
[129] El 1527 ja havia començat a redactar la Historia de las Indias; en aquestes dates tan sols havia posat per escrit la part del primer viatge. Finalment, només pogué redactar els esdeveniments succeïts fins a 1520. [Torna]
[130] El llicenciat Juan Fernández de Angulo. La carta ha estat editada per Friede, Documentos, tom. V, pp. 330-335. [Torna]
[131] En realitat és del vint de maig de 1540. [Torna]
[132] ;«Cristianos» en el text original que està citant. Sembla que, al fer les correccions sistemàtiques amb pressa, va canviar aquí «cristianos» per «españoles», cosa que no havia de fer tractant-se de la cita d’un text aliè. [Torna]
[133] Al manuscrit, «infieles cristianos»; alhora d’editar-lo, ho canvia per «infelices españoles». [Torna]
[134] En la costa de l’actual Colòmbia, abans anomenada Nuevo Reino de Granada. La del Cenú (actual Sinú), a l’oest de Cartagena. [Torna]
[135] Cristóbal Guerra el 1499, Rodrigo de Bastidas i Juan de la Cosa el 1500, Alonso de Hojeda i Diego de Nicuesa el 1509, Pedro Fernández de Heredia, governador, el 1533, i Juan de Vadillo, visitador, el 1537. [Torna]
[136] Es refereix al turment i al foc de l’infern. [Torna]
[137] Juan Bono de Quejo, que apareix a la Historia, III, 91 i 104. [Torna]
[138] El 1514. Més extensament a la Historia, III, 33-34. [Torna]
[139] El que està esperant el grau de mestre. [Torna]
[140] En realitat van ser tres: fra Antonio de Montesinos, fra Francisco de Córdoba, i el llec fra Juan Garcés (conqueridor que es va convertir en dominic); el primer es va posar malalt tot just sortir de Santo Domingo i es va quedar a Puerto Rico. Van arribar i s’establiren a Piritú, a la part oriental de la Costa de Las Perlas. [Torna]
[141] Aquí es refereix alhora a dos intents evangelitzadors que s’iniciaren a principis de 1516: la dels dominics a Santa Fe de Chiribichi (Costa de Las Perlas), i la dels franciscans a Cumaná (Paria). [Torna]
[142] L’assassinat dels dos dominics a Santa Fe va tenir lloc el setembre de 1520; la del franciscà a Cumaná, el gener de 1522. A aquesta darrera es refereix Las Casas, que havia abandonat l’assentament de colonització pacífica a Cumaná pocs dies abans per anar a l’Española a denunciar la situació dels indis. [Torna]
[143] Final de 1520 o principi de 1521. L’episodi sobre Higueroto apareix de forma gairebé idèntica a la Historia, [Torna]
[144] Cubagua. [Torna]
[145] A la Historia tampoc no l’anomena. [Torna]
[146] Las Casas, entre d’altres ocasions, va estar a Puerto Rico entre febrer i abril de 1521 (Pérez Fernández, I., 1984, p. 294). [Torna]
[147] Ho ampliarà a la Historia, II, 44; i III, 166. [Torna]
[148] Quan repeteix el relat a la Historia, II, 44, tampoc no anomena el personatge. [Torna]
[149] També a la Historia, II, 43; i III, 166. [Torna]
[150] Apareix a la Historia, II, 43. [Torna]
[151] Pa de mandioca. [Torna]
[152] «Cámaras» en l’original. [Torna]
[153] També a la Historia, II, 45. [Torna]
[154] Actual Orinoco. [Torna]
[155] Diego de Ordás, que va començar la seva expedició per l’Orinoco el 1531 i va morir l’any següent. [Torna]
[156] Jerónimo de Hortal, el 1534. [Torna]
[157] La capitulació amb els mercaders alemanys es va fer el 27 de març del 1528 amb Jerónimo Sailer i Enrique Ehinger, però potser fa referència a la Reial Provisió de novembre de 1526 que dóna llicència a tots els súbdits de l’Imperi per anar a les Índies. [Torna]
[158] La zona a la qual es refereix Las Casas es correspon amb la part occidental de l’actual Veneçuela, al voltant de la llacuna de Maracaibo. [Torna]
[159] Els Welser d’Augsburg: el primer, Ambrosio Ehinger (Alfinger) el 1529. [Torna]
[160] No existia un «senyor suprem» de tota la zona, però sí diversos «cacicazgos» o regions: Coriana, Guajira, Xarara, Bonayre, Valledupar, Chiriguaná, Pacabueyes, Cindaguas, Simiti, Xerira, etc. Sembla que en aquest cas podria referir-se a les de Xarara o Valledupar, cap on va anar Ehinger durant les expedicions de 1529 i 1531. [Torna]
[161] El manuscrit del 1542 diu «cristians»; en la impressió està erròniament substituït per «espanyols», segons hem explicat més amunt, ja que en realitat hauria de ser «alemanys». [Torna]
[162] Ambrosio Ehinger (Alfinger). [Torna]
[163] Podria tractar-se de la província de Pacabueyes. [Torna]
[164] En el manuscrit, «cristià»; el canvi és incorrecte, ja que hauria de dir «alemany». [Torna]
[165] Probablement Tamara, a la província de Pacabueyes. [Torna]
[166] El 1530 Nicolás Federmann, el 1535 Jorge de Espira, el 1536 i 1537 Nicolás Federmann un altre cop, el 1541 Felipe Hutten. [Torna]
[167] Gonzalo Jiménez de Quesada, entre 1536 i 1538. [Torna]
[168] Aquí Las Casas dóna la seva font d’informació: el plet del fiscal del Consejo de Indias (llicenciat Juan de Villalobos) contra els Welser, iniciat el 17 de març del 1541. [Torna]
[169] El 1512 Juan Ponce de León, a poblar el 1521; el 1526 Lucas Vázquez de Ayllón; i Pánfilo de Narváez el 1527-1528. [Torna]
[170] Ponce de León i Narváez. [Torna]
[171] Las Casas estava a l’Española quan Ponce de León va partir cap a Puerto Rico el 1509; també mentre Vázquez de Ayllón va ser alcalde major a l’Española (1511-1519) i oïdor (1519-1524). Quan Narváez va anar a poblar a Cuba, Las Casas hi anà com a capellà de l’expedició entre 1512 i 1514. [Torna]
[172] Gen. 6,7: «Delebo, inquit, hominem, quem creavi, a facie terrae»; i Gen. 7,4: «et delebo omnem substantiam, quam feci, de superficie terrae». [Torna]
[173] Hernando de Soto. [Torna]
[174] És a dir, el 1546. Soto va morir el maig de 1542, però la resta de l’expedició, amb Luis Moscoso al capdavant, va arribar a la costa mexicana el 1543. [Torna]
[175] Tascaluza, octubre del 1540 (Fernández de Oviedo, Historia, XVII, 27). [Torna]
[176] Apareix sovint al Llibre dels feyts de Jaume I. [Torna]
[177] Francisco de Soto, nebot del capità Hernando de Soto. [Torna]
[178] El cacic Actahachi. [Torna]
[179] Mabila. [Torna]
[180] Hernando de Soto, que va morir del maig de 1542. [Torna]
[181] Juan Díaz de Solís el 1515. Posteriorment: Sebastián Caboto el 1528, Pedro de Mendoza el 1535, Juan de Ayolas el 1539, i Álvar Núñez Cabeza de Vaca el 1540. [Torna]
[182] Francisco Pizarro, que marxà de l’Española cap al continent (Urabá) el novembre de 1509 amb l’expedició d’Ojeda. Posteriorment acompanyà Núñez de Balboa i Pedrarias fins que, el 1529, li fou concedida la Capitulació i assentament per la conquesta del Perú, que començà el 1531. [Torna]
[183] Puná, a la badia de Guayaquil, on va arribar Pizarro el gener de 1532. [Torna]
[184] Túmbez. [Torna]
[185] Fa referència a l’entrada a Cajamarca, on Pizarro va arribar desde Túmbez, i on es trobà amb l’inca Atahualpa. [Torna]
[186] Va ser el 29 d’agost del 1533. [Torna]
[187] Fra Marcos de Niza, entre 1532 i 1535 aproximadament. L’informe l’hauria redactat a principi d’abril de 1537. [Torna]
[188] Chalacuchima o Chalcuchimi, a mitjans de novembre del 1533. [Torna]
[189] En l’original hi consta, per errata, «canarios». [Torna]
[190] Copeçopagua, Zopezopagua, Zopozopagui. [Torna]
[191] Es refereix a l’alçament de Manco Inca Yupanqui, el 1536. [Torna]
[192] Fra Juan de Zumárraga. [Torna]
[193] «Acañaverear» en l’original: ferir amb canyes tallades en punta a mode de sageta; forma de suplici utilitzat antigament (Diccionari de la RAE). [Torna]
[194] En el text imprès, «Hingue»; «Ingua» en el manuscrit de 1542. [Torna]
[195] Manco Inca Yupanqui. [Torna]
[196] Nicolás Federmann desde Venezuela; Gonzalo Jiménez de Quesada desde Santa Marta; i Sebastián de Benalcázar desde Quito. Van coincidir els tres a Bogotá el febrer de 1539. [Torna]
[197] Jiménez de Quesada. [Torna]
[198] Jerónimo Lebrón de Quiñones. [Torna]
[199] Hernán Pérez de Quesada, germà de Gonzalo Jiménez de Quesada. [Torna]
[200] Cita la font: la Provança del governador interí de Santa Marta, Lebrón de Quiñones, contra Hernán Pérez de Quesada, tinent interí de Bogotá, i particularment contra el capità Juan de Arévalo, regidor de Santa Fe, datada el 30 de març de 1541. [Torna]
[201] Gonzalo Jiménez de Quesada. [Torna]
[202] Juan de Arévalo. [Torna]
[203] Maitama o Maytama. [Torna]
[204] Gonzalo Jiménez de Quesada. [Torna]
[205] Juan de Arévalo. [Torna]
[206] Hernán Pérez de Quesada. [Torna]
[207] Juan de Arévalo. [Torna]
[208] Al cacic Bogotá. [Torna]
[209] Bogotá, Chiá, Hontibón, Cota. [Torna]
[210] Hernán Pérez de Quesada. [Torna]
[211] Juan de Arévalo. [Torna]
[212] Juan de Arévalo. [Torna]
[213] Sebastián de Benalcázar. [Torna]
[214] Juan de Vadillo. [Torna]
[215] Pascual de Andagoya. [Torna]
[216] Es refereix a les pràctiques que els espanyols duen a terme, pràctiques que considera mereixedores del foc de l’infern (veure, més amunt, nota 133). [Torna]
[217] Les famoses «Leyes Nuevas», promogudes per Las Casas i sancionades per l’emperador a Barcelona el 20 de novembre del 1542. [Torna]
[218] L’oïdor Francisco de Loaísa i el veedor Pedro Armíldez Cherino, procuradors de la Nueva España. [Torna]
[219] El tema de la carta és l’expedició de Sebastián de Benalcázar. [Torna]
[220] Al final de 1535. [Torna]
[221] Otavalo, al nord de Quito. [Torna]
[222] Lile o Lilén. [Torna]
[223] El Magdalena. [Torna]
[224] Colimas. [Torna]
[225] Pete. [Torna]
[226] En l’original, «sin lengua ninguna»: sense intèrpret. [Torna]
[227] «Lengua» en l’original: intèrpret. [Torna]
[228] Quillacingas. [Torna]
[229] «Ranchear» en l’original. Sauer (1966, p. 283) ho descriu com «the sacking of settlements and the capture of their people, for which the term ranchear was current by that time». [Torna]
[230] Aquí, probablement, acaba el text citat de la carta. El text posterior, seria ja afegit per Las Casas. [Torna]