[1v] ARGUMENT DEL PRESENT EPÍTOM

Totes les coses que s’han esdevingut a les Índies des del seu meravellós descobriment i des del principi que hi anaren els espanyols per a estar-hi temps, i després més endavant fins avui en dia, han sigut tan admirables i tan no gens creïbles en tots els aspectes per a qui no les veié, que semblen haver entelat i silenciat, i prou d’elles oblidades, a totes les coses que, per famoses que fossen, es veieren i se sentiren en els segles passats en el món.

Entre aquestes hi ha les matances i estralls de gents innocents, i despoblacions de pobles, províncies i regnes que s’hi han perpetrat, i totes les altres no menys espantoses. Referint les unes i les altres a persones que no les coneixien el bisbe en fra Bartolomé de Las Casas, o Casaus, la vegada que, després de fer-se frare, vingué a la cort a informar a l’emperador nostre senyor (com qui totes les havia ben vist) i causant als oients amb la relació d’elles una mena d’èxtasi i de suspensió d’ànims, fou pregat i importunat que d’aquestes darreres en posàs algunes breument per escrit.

I ho féu, i veient, alguns anys després, que molts homes insensibles, a qui la cobdícia i l’ambició ha fet degenerar de ser homes, i les seues facineroses obres els han dut a perdre l’enteniment,² que no contents amb les traïcions i maldats que varen cometre, despoblant amb exquisides maneres de crueltat aquell món, importunaven el rei demanant llicència i autoritat per a tornar-les a cometre, i d’altres pitjors (si podien ser pitjors), acordà de presentar aquesta summa del que sobre açò escrigué al príncep nostre senyor, perquè sa altesa es decantàs per denegar-los-les. I li semblà cosa convenient posar-la en lletres de motlle, perquè sa altesa la llegís amb més facilitat. I aquesta és la raó del següent epítom o brevíssima relació.

Fi de l’argument.