3

El vapor omplia tota l’estança quan em vaig posar sota el raig d’aigua. En Wes tenia un d’aquells polvoritzadors encastats al sostre que fan l’efecte de pluja i creen uns agradables regalims d’aigua calenta. Hi havia dos polvoritzadors més encastats a banda i banda de l’espai rectangular, que ruixaven a pressió per fer massatge a l’esquena o al pit. Amb l’afició que en Wes tenia al surf, segur que li anava bé aquella aigua a pressió per rebaixar la tensió després d’una llarga sessió d’onades al gèlid oceà Pacífic.

En Wes va entrar al lavabo, es va treure els pantalons del pijama i va obrir la porta de vidre. Vaig repassar-li descaradament tot el cos de dalt a baix. S’havia tret l’embenatge del coll. Un tall que li anava des de la jugular fins a la nuca estava cosit amb desenes de punts de sutura.

M’hi vaig acostar tant com vaig gosar, i el penis erecte se’m va enfonsar a l’estómac quan em vaig inclinar endavant per examinar bé la ferida de bala. Amb molt de compte, vaig alçar una mà cap al coll. Es va posar rígid de cop, però em va deixar mirar com tenia la ferida ara que la duia destapada.

—Com vas poder sobreviure a això? —vaig preguntar, conscient que la majoria de gent que rep un tret al coll es dessagna a l’instant.

—La Gina —va dir, com si això respongués la pregunta.

Vaig arrugar el front, m’acabava d’adonar que ni tan sols li havia preguntat si estava viva.

—Se n’ha sortit?

Va assentir bruscament. Vaig notar que, amb aquella sola pregunta, el cos passava d’estar rígid a semblar de pedra.

—Teòricament, sí. —Això és tot el que en va dir, i jo no li vaig demanar més detalls. En Wes era a casa, i m’explicaria el que havia passat quan estigués preparat per fer-ho. No en sabia gaire, d’aquestes coses, però tenia clar que pressionar algú per fer-li reviure una situació dolorosa podia ser perjudicial. No volia que en Wes es distanciés de mi per culpa d’això. Per tant, faria servir la teoria d’abraçar-lo-ben-fort-i-inundar-lo-d’amor. La mateixa que va fer servir ell quan vaig admetre el que m’havia passat amb l’Aaron. Ja tindria temps per pressionar i obtenir informació més endavant.

—Me n’alegro, amor meu.

Va empassar-se saliva i em va posar les mans a la cintura, aixafant-me contra el seu pit relliscós.

—Quan em van disparar, la Gina va actuar molt ràpid. Em va tapar la ferida i la va pressionar per evitar que perdés massa sang fins que els de l’equip de rescat van arribar. Vaig ser el primer de ser evacuat.

Vaig resseguir-li la ferida amb un dit.

—Et fa mal?

—Sí. Quan empasso o quan em moc —va admetre.

Amb la intenció de fer-li oblidar el mal i recuperar l’esperit de celebració, em vaig inclinar, li vaig fer petons als punts i vaig anar baixant pel pit.

—Què et sembla si miro de fer-te sentir millor?

En Wes va somriure, els ulls li guspirejaven de luxúria. Es va humitejar els llavis i vaig mirar-li la llengua amb anhel, però hi havia una altra part del seu cos que reclamava atenció.

Després de fer-li més petons al pit, vaig passar-li la llengua pel tors i vaig baixar fins al melic abans d’ajupir-me i posar-me de genolls sobre les rajoles fredes i humides de la dutxa. En Wes va agafar la tovallola que havia penjat al vidre i la va deixar caure a terra. L’aigua va mullar la tela de color beix i la va enfosquir de cop. Vaig arrufar les celles, i ell va assenyalar-me les cames fent un gest amb el cap.

—Per als genolls. No vull que et facis mal.

Vaig somriure, em vaig posar la tovallola sota els genolls i el vaig agafar pels malucs. Em vaig inclinar endavant i vaig fer lliscar la boca oberta per sobre el seu ventre. En Wes es va subjectar entre les rajoles i el vidre a banda i banda. Ansiosa, vaig posar la mà al voltant del penis i el vaig agafar amb fermesa. Subjectava l’erecció davant de la meva cara, amb la punta ampla i excitada fregant-me el llavi inferior. Sense apartar la mirada de la seva, vaig passar la llengua per la petita escletxa.

—Collons! —Va tancar els ulls i va gemegar.

—Obre els ulls, Wes. —Em van sortir les paraules disparades i dolgudes.

Va enfonsar-me una mà entre els cabells i en va agafar un floc amb força.

—Mia, bonica, sóc aquí, esperant que la meva dona posi aquests preciosos llavis rosa al voltant de la cigala per fer-me oblidar de tot excepte de la dolça meravella de la seva boca.

Quan en Wes deia obscenitats mentre fèiem sexe i utilitzava aquell to tan ferm, jo perdia el cap. Unes ràfegues d’electricitat em van formiguejar a les puntes dels dits, se’m van escampar per tot el cos i em van anar a parar al clítoris, que palpitava de desig.

Sense dir res més, em vaig posar tota la cigala a dins la boca, de cop.

—Hòstia santa, nena. Això sí que m’agrada. —Va grunyir quan vaig xuclar-lo amb les galtes sense deixar d’acariciar-lo amb la llengua.

M’encantava les coses que deia quan fèiem sexe. Em feia sentir com una reina fent arribar el meu home al súmmum del plaer una vegada i una altra. Vaig jugar una mica passant-li la llengua per cada costat. Una lletania de renecs i de sospirs entre dents li van sortir dels llavis mentre el complaïa. Vaig acostar l’altra mà fins als ous i vaig acariciar-lo i magrejar-lo mentre m’enfonsava l’erecció més endins. Ell va continuar agafant-me els cabells, era una sensació nova. No és que no ho hagués fet mai abans. Però semblava que tingués por que el deixés penjat. O això, o és que volia tenir el control. Alguna cosa em va irritar quan em va fer una envestida forta a la boca.

Quan vaig alçar la mirada, no em va agradar el que vaig veure. Tenia els ulls oberts, però no em mirava a mi. Mirava fixament algun punt de la paret. Em vaig tirar enrere i ell em va agafar més fort pels cabells, intentant enfonsar-me de nou la cigala a la boca. No sabia si era en algun lloc dels voltants de la nostra mansió de Malibu o si era a la dutxa amb mi. Vaig brandar el cap i vaig fer força enrere, de manera que el penis li va rebotar sobre l’abdomen.

—Amor meu, sóc aquí —vaig dir, entre el brunzit de l’aigua que queia al nostre voltant. No va respondre—. Wes! —vaig dir, més alt.

Es va sobresaltar i va brandar el cap.

—Què passa? —Va parpellejar unes quantes vegades i em va acariciar la cara amb delicadesa, amb els tous dels dits. Això estava millor. Començava a semblar més l’home que havia triat per dedicar-li la meva vida.

—Mira’m. Vull que em miris mentre t’estimo.

Va somriure, i va ser la cosa més bonica que havia vist en el que em semblava una eternitat. Era un somriure de llargues passejades a la platja, de surfejar a l’oceà, de fer sopars de gurmet, de fer l’amor, de besar-nos fins que se’ns clivellaven els llavis. Aquell era el meu home, viu i sencer, completament amb mi en aquell instant.

Vaig tornar a posar els llavis al seu voltant i vaig doblar els esforços. Vaig ficar-me tota la llargada a dins la boca mentre el mirava fixament, sense apartar la vista en cap moment. Em va resseguir la cara amb les puntes dels dits mentre agafava glopades d’aire, gemegant, panteixant, grunyint, desitjant.

—Ostres, Mia, la teva bellesa em parteix per la meitat. No em sento complet sense tu —va dir, mentre jo mussitava al voltant del penis. Se li va estremir tot el cos quan el vaig agafar pels malucs—. Em faràs escórrer. Aixeca’t, que et vull follar contra la paret de la dutxa —em va ordenar, però no el vaig escoltar.

Vaig brandar el cap. Volia deixar-lo extasiat. Vaig xuclar fort, vaig arrapar-me a la cigala i vaig passar-li les dents per tota la llargada hipersensible. Va empènyer els malucs amb petites envestides. Tenia una mà repenjada a la paret i amb l’altra m’agafava la cara. Em va resseguir els llavis amb el dit gros, just on s’agafaven a la cigala.

—Que te m’empassaràs, nena? —Va continuar fent petites envestides mentre jo li marcava el ritme.

Vaig assentir, em vaig enfonsar aquella rigidesa fins al fons de la gola i vaig mussitar. Sabia que estava a punt d’arribar a l’orgasme, i la vibració dels gemecs i el tacte de la gola el farien explotar.

—Collons. Collons. Collons. —No va apartar els ulls dels meus mentre ho deixava anar tot a dins de la meva boca. Em vaig empassar cada raig, vaig engolir la seva essència salada.

Quan el ritme dels malucs es va alentir fins a un lleu balanceig, vaig continuar lliscant la llengua per tota la llargada, ara més tova, fent-li petons fins que finalment es va quedar quiet. Em va agafar amb aquelles mans fortes per les aixelles i em va aixecar. Em va abraçar el cos nu, estrenyent-lo contra el seu, i em va acostar els llavis. Em va fer un petó llarg i intens, recreant-s’hi.

Ens vam besar sota la dutxa fins que l’aigua ens va deixar la pell arrugada i la seva cigala es va tornar a endurir. La meva excitació li va deixar dos dits amarats quan me’ls va ficar a dins i va gemegar per la facilitat amb què el meu cos el deixava entrar. Tenia tot l’entrecuix ben moll, i no només de la dutxa. No, el fet de follar-lo allà, de genolls davant seu, sotmetent-me al seu plaer, m’havia excitat moltíssim. M’encantava fer-li fel·lacions, però sobretot m’encantava tenir aquella mica de poder sobre aquell home tan fort.

—Vine aquí. Hi ha unes quantes parts del teu cos que necessito revisar de nou, per familiaritzar-m’hi. —Em va treure de la dutxa i em va embolicar amb una tovallola flonja.

—Ah, sí?

—Sí, i ara vés cap al llit i estira’t amb les cames ben obertes. Vull enfonsar la cara entre aquestes precioses cuixes. Vull veure com et desintegres mentre et faig escórrer amb la boca. I prepara’t, Mia, perquè amb un cop no en tindré prou. —Em va resseguir les corbes del cos quan vaig deixar caure la tovallola, em vaig estirar al llit i vaig obrir les cames. Els ulls d’en Wes es van enfosquir, fins al punt que ja no semblaven verds.

Quan la tovallola que embolicava el cos del meu home va caure a terra, vaig intentar contenir el desig. Li acabava de fer una mamada i ja tenia ganes de tornar-lo a tenir a dins la boca. Potser aquesta nit voldria fer un seixanta-nou i així tots dos ens moriríem de plaer alhora.

En Wes va posar un genoll a sobre el llit i després l’altre, i es va arrossegar fins a quedar entremig de les meves cames. Amb els dits va obrir els pètals de la meva flor, es va inclinar endavant i em va llepar tot el sexe.

—Mmm. Saps què et faré aquesta nit, nena? —La seva veu estava tenyida de desig.

Vaig esperar que continués, respirant profundament. Em va passar el dit polze pel nus de nervis excitats i vaig empènyer els malucs cap amunt, buscant més plaer.

—Penso jugar amb el teu cony humit fins que perdis el coneixement. Després, te la ficaré a dintre i em quedaré adormit amb la cigala dins del teu cony i el cap entremig dels pits, per poder-te’ls llepar. Et sembla bé, amor meu?

—Cony —vaig xiuxiuejar, perquè les seves paraules em van dibuixar una imatge increïblement tòrrida dins del cap.

—Aquesta és la idea —va dir, i em va picar al cul abans d’enfonsar el cap a l’entrecuix.

Uns crits esgarrifosos van trencar la serenitat del millor somni de la meva vida. En Wes i jo érem en una illa tropical sense res més que ell i jo per satisfer-nos mútuament dia i nit. Era sexi, obscè, l’ideal d’una lluna de mel. Fins que els crits de l’home que dormia al meu costat em van treure d’aquell paradís i em van transportar directament a l’infern.

El cos d’en Wes es retorçava entre els llençols, movia el cap endavant i endarrere, arquejava l’esquena i no parava de cridar. Tenia la pell amarada de suor. Vaig intentar tocar-lo, però en el mateix instant que li vaig posar una mà a sobre, me la va apartar.

—No em toquis, collons! Aparta’t d’ella! —va cridar, amb tota la potència dels pulmons.

Què coi estava passant? Vaig saltar del llit, vaig encendre el llum, però ell no va parar de regirar-se. Les urpes del malson el tenien ben agafat. Havia llegit en algun lloc que és millor no tocar algú que té un son agitat perquè et pot fer mal. Com que no sabia què més fer, vaig agafar el got d’aigua que tenia a la tauleta, vaig mussitar una petita pregària al de dalt i vaig abocar l’aigua a sobre d’en Wes.

Va obrir els ulls i va seure agitant els braços, amb un puny ben tancat i a punt per colpejar. Sí, estic contenta d’haver llegit aquell article sobre terrors nocturns. Si no, em podria haver trobat de cop a terra amb un ull de vellut.

—Mia! Mia! —va cridar, mirant al seu voltant, amb els ulls inexpressius i el to de veu desesperat—. Oh, gràcies a Déu que estàs bé. —Em va agafar pels malucs, em va llançar a sobre el llit i al cap de dos segons ja el tenia a sobre. Els llençols i l’edredó van caure pel costat del llit mentre em traçava un camí de petons i mossegadetes pel coll, les espatlles i fins als pits. No em va ni donar temps de treure’m la camisola, va abaixar-me els tirants i va alliberar els pits. Me’n va devorar un amb la boca al mateix temps que la seva mà s’obria pas sota les calcetes i em ficava dos dits a dintre. Tenia la pell tensa, el sexe inflat de les incursions anteriors, però això no el va pas aturar. Estava perdut en els seus pensaments, i jo era l’antídot.

Em va treure les calcetes amb brusquedat, i encara no havia ni passat un minut des que l’havia despertat que ja em tenia clavada al matalàs amb la cigala a dintre. Era una màquina, bombejant-me sense parar sense absolutament cap mena de delicadesa. El seu únic objectiu semblava la necessitat d’esborrar el que fos que li esgarrapava les fràgils vores del subconscient.

—T’estimo, t’estimo, t’estimo —repetia mentre m’envestia—. No te’n vagis. —El vaig agafar més fort, la seva pelvis m’esclafava el clítoris i uns calfreds d’excitació em recorrien el cos fins i tot amb aquell ritme castigador. Era una esclava del cos d’aquell home, i ell era el meu amo.

En Wes tenia els ulls tancats i el llavi inferior atrapat entre les dents mentre em follava sense miraments. Amb les mans fermes em subjectava els malucs, aixafant-nos l’un contra l’altre sense parar. I llavors, mentre m’envestia, va començar a mussitar unes paraules ràpides, unes súpliques punyents i absurdes, com si jo no fos allà per sentir-les.

«Et desitjo», envestida.

«Et necessito», envestida.

«Queda’t», envestida.

«No te’n vagis», envestida.

«T’estimo», envestida.

«La meva Mia», envestida.

Vaig embolicar els braços i les cames al voltant del seu cos i m’hi vaig aferrar tan fort com vaig poder, com una armadura per protegir l’home que estimava.

Els moviments dels malucs es van alentir i suavitzar quan va obrir els ulls.

—Mia, ets aquí. La meva Mia. —Les paraules li sortien amb reverència, com si tingués por que parpellejant jo pogués desaparèixer.

—Wes, amor meu, sóc aquí, amb tu. —Em vaig aferrar al seu cos, volia que notés l’escalfor de la meva pell i la força de les meves extremitats al seu voltant.

Vaig veure que li apareixien unes petites arrugues al voltant dels ulls vidriosos.

—Vull que desaparegui. Necessito que això se m’esborri. —Parlava amb desesperació, i hauria fet qualsevol cosa per esborrar el que fos, omplir l’espai d’amor i de llum i de tot el que ens unia.

—Pren el que necessitis de mi —vaig xiuxiuejar, i li vaig fer petons al front i a tot arreu on vaig poder fins que les envestides que em feia de nou em van impedir fer res més que agafar-me fort.

En Wes va passar-me els braços per sota l’esquena per agafar-me de les espatlles. Això li va proporcionar un impuls salvatge. Va augmentar el ritme i em va clavar la cigala d’acer-coberta-de-vellut amb tanta força que em van petar les dents. No podia fer res més que agafar-me per aguantar les envestides, que eren realment brusques. Cap al final, quan el prim fil del seu seny estava a punt de trencar-se, va lliscar una mà entre els nostres cossos i em va estimular el clítoris fins que em va venir l’orgasme. Aquest petit detall de decència —la necessitat d’en Wes de complaure— em va recordar que l’home que estimava era, de moment, una ànima perduda, i que amb la meva ajuda trobaria el camí per sortir d’aquell pou de foscor i tornar a la llum.

Durant els dies posteriors, la pauta va ser la mateixa. En Wes feia l’amor amb mi durant el dia, quan semblava el mateix de sempre, i em follava amb duresa a la nit, agafava del meu cos el que necessitava per esvair aquells malsons i poder trobar el camí de tornada a casa.

Exhausta després d’una dura sessió de sexe la quarta nit, em vaig girar i em vaig repenjar sobre el seu pit. L’angoixa i la por que l’envaïen en el moment que el despertava del malson finalment desapareixien quan me la ficava ben endins. Després, durant una bona estona, em cuidava fent-me petons suaus i xiuxiuejant-me paraules de penediment i d’amor. De penediment pel fet d’haver-me usat per motius egoistes, i d’amor perquè sabia que jo ho repetiria les vegades que fes falta fins que ell aconseguís alliberar-se de la maldat que vivia dins dels seus records. Les paraules entretallades que mussitava revelaven que havia passat per una experiència horrorosa. Necessitava més ajuda que l’alleujament temporal que trobava en el cos de la dona que estimava. Aquell monstre que s’arrossegava per dins del seu cap s’havia d’eliminar, de la mateixa manera que jo vaig haver d’eliminar el meu després de l’atac de l’Aaron.

Vaig decidir que havia arribat el moment de fer alguna cosa. Si més no per aconseguir que fes els primers passos cap al camí de la curació.

—Wes, hauries d’anar a veure algú per parlar d’aquests malsons i de les reaccions que et provoquen. —Vaig inclinar el cap i li vaig fer un petó al cor.

Es va posar rígid entre els meus braços.

—Que estàs empipada perquè utilitzo el teu cos? No ho faig expressament. Collons, Mia, no sé… —Es va passar una mà pels cabells descuidadament—. Tu ets l’única cosa capaç d’aturar-los.

—Wes, no passa res. M’encanta poder-te ajudar en el que sigui perquè et curis. Però què és el que faig aturar? —Aquesta era la primera vegada que l’hi preguntava des que havia tornat.

Em va mirar fixament.

—Els records. Em vénen mentre dormo, i no me’ls puc treure del cap.

—Fins que has trobat una altra cosa en què centrar el teu cos i la teva ment, oi? —Vaig somriure i vaig agitar les celles amunt i avall, per mirar de treure una mica de tensió a la conversa.

Em va mirar amb timidesa.

—Sí, més o menys. —En Wes va sospirar i em va acariciar l’esquena. Després d’utilitzar el meu cos, necessitava reconnectar amb mi emocionalment. Va estar molta estona acariciant-me, suposo que per a ell era una manera d’assegurar-se que jo estava bé.

—Em vols parlar d’algun dels records? —Vaig aguantar l’alè i vaig intentar mostrar-me forta. Prou forta per sentir el que fos que m’hagués de dir.

En Wes va brandar el cap i va tensar la mandíbula.

—Nena, no vull ficar-te aquesta merda dins del cap.

—Jo bé que et vaig parlar de l’Aaron. —Estava a punt d’obrir la boca per negar que una cosa i l’altra es poguessin comparar, però jo vaig continuar—. Ja sé que no és el mateix, però per a mi també va ser traumàtic. Em va fotre molt, i això t’ho està fent passar molt malament, amor meu. Si hem de ser un equip, companys en tots els sentits, hem de ser capaços d’acceptar el dolor de l’altre, de redreçar bé les espatlles per no consumir-nos més amb aquest pes. Si som dos a suportar la càrrega, el pes serà més lleuger. No cal que ho deixis anar tot de cop. Explica’m què va passar quan et van disparar.

En Wes va tancar els ulls i es va empassar saliva. Es va estar tanta estona així, que em pensava que s’havia adormit, o que ho feia veure, fins que al final va parlar.

—Estàvem encadenats a una paret, amb els braços lligats a sobre del cap amb cordes. Mai no havia sentit una tensió tan intensa com aquella, pel fet de tenir els braços immobilitzats. Es van estar molta estona clavant-nos puntades de peu, llançant-nos coses, escopint-nos a la cara. El pitjor que et puguis imaginar probablement va passar. Aquell dia, però, alguna cosa havia canviat. Els homes que ens tenien retinguts ja no feien bromes ni jugaven amb les seves joguines, que érem nosaltres. Estaven neguitosos i parlaven en un to molt aspre. Semblava que tinguessin por, potser sabien el que els venia a sobre. I llavors, de sobte, hi va haver un tiroteig i soroll d’helicòpters. Jo no sabia què pensar.

Va fer una respiració profunda, i jo li vaig apartar un floc de cabells del front. Va estar una estona en silenci; em va fer por que no continués parlant.

—I llavors què va passar? —No volia pressionar-lo, però sabia que havia de treure alguna cosa de dintre seu.

Amb una expressió ombrívola, va obrir els ulls.

—Dos dels homes es van agenollar i van començar a resar. Tal com ho faria qualsevol que estigués molt espantat. Van resar. Però després, quan els trets es van intensificar i vaig començar a sentir petjades de botes a terra i veus que cridaven ordres en anglès, un dels homes va alçar l’arma i es va disparar un tret al cap. L’altre home em va mirar amb un menyspreu increïble, va alçar l’arma i va disparar com un boig. La Gina va cridar i va deixar caure els braços. Una de les bales li havia tocat a la cama, però l’altra havia anat a parar a la corda que la subjectava i per tant li van quedar els braços lliures.

En Wes va començar a respirar amb més dificultat, de manera que em vaig inclinar i li vaig fer un petó al pit, al coll, al front i al nas.

—No passa res, amor meu. Sóc aquí. Continua. Explica’m què més va passar.

Em va posar la mà a la nuca, però no em va fer acostar per besar-me, només se’m va quedar mirant fixament als ulls.

—L’home se’m va acostar i em va escridassar alguna cosa. Em va apuntar amb l’arma al cap. En el moment que va disparar, es va esbotzar la porta de la cabanya. Literalment, la porta es va convertir en un núvol de fum. Vaig sentir un altre tret mentre l’home mirava fixament cap a la porta, i llavors vaig veure que el cos li queia enrere, amb una bala just entremig dels ulls.

Vaig abraçar-lo amb més força, notava com li tremolava tot el cos mentre escoltava atentament cada paraula.

—La Gina va agafar un drap brut que hi havia a terra entre nosaltres dos i me’l va posar de seguida sobre la ferida, mentre els soldats nord-americans comprovaven l’interior de la cabanya. Van donar un munt d’ordres a través d’un walkie-talkie, o alguna cosa així. No ho sé ben bé. El següent que recordo és que un d’ells em portava en braços corrent cap a un helicòpter. Mai no oblidaré aquell soroll. Era ensordidor. Explosions, trets, crits, plors. —Va brandar el cap i es va passar una mà per la cara—. Mia, escric guions de pel·lícules que tenen aquest tipus d’efectes especials, i no tenen res a veure amb la realitat.

»No hi ha res comparable a la por que et consumeix cada molècula del cos quan estàs captiu en una situació com aquesta. Fins i tot quan em van rescatar els militars, estava convençut que em moriria. Que ningú no podria viure després de tot allò. I la Gina… Hòstia santa! —Les llàgrimes li van inundar els ulls i li van baixar per les galtes com una cascada al cim d’una muntanya—. Oh, Déu meu, nena, les animalades que li van fer —va somicar—. Quedarà marcada per tota la vida.

Les llàgrimes d’en Wes em mullaven la pell mentre l’abraçava. Ara estava assegut i m’havia col·locat encamellada sobre la seva falda, amb les cames al voltant dels seus malucs. Tenia la seva Mia a sobre, per protegir-lo. Vaig mantenir els braços al voltant del seu cos mentre les seves llàgrimes em baixaven per l’espatlla i l’esquena. Li vaig repetir un munt de vegades que era molt valent, que ara ja era a casa, que ho superaríem, però no va parar de plorar. Estava tan sols a uns passos de sentir-se completament destrossat, però em tenia a mi, i em cuidaria de tornar a refer totes les seves peces, una per una.

En Wes es va deixar sucumbir en un son inquiet, abraçat a mi, sense deixar-me anar ni un moment. Jo era la seva salvació, i al final del dia, ho vaig acceptar.